Fa molt de temps, durant el S.XVI, en un país no molt llunyà la gent va començar a plantar compulsivament tulipans. Sí, ho heu sentit bé, tulipans: Aquella floreta de colors cridaners que actualment és relaciona immediatament amb els Països Baixos.

En un principi no hi havia tulipans als Països Baixos, sembla ser que van venir de Turquia. Amb la seva arribada i amb els primers cultius d’aquesta floreta la gent en va començar a comprar i a vendre. Fins aquí res d’extraordinari.

Tot seria molt normal si no fos perquè de cop i volta la gent es va començar a obsessionar amb els tulipans. La gent venia i comprava tulipans a preus desorbitats. Com més vius fossin els colors del tulipa o més estranya de colors més alt n’era el seu preu. Aviat molta gent va començar a plantar-ne en grans extensions.

Perquè us feu una idea de la bogeria col·lectiva que es va desfermar al país: el preu del tulipa va pujar de tal manera que una sola floreta arribava a valdre uns 1000 florins (el sou mitjà anual de l’època era de 150 florins) i això si la flor era “normaleta”. En poc temps tothom volia tulipans: rics, pobres, nobles, comerciants, soldats, mariners, pagesos... Fossin florits o un bulb per plantar tothom volia tulipans, en comprava i en venia.

El tulipà es va convertir en un objecte de desig i alhora en quelcom que es venia car, en poc temps tot el país es va posar a comerciar amb ells. La gent va deixar altres feines que tenia per cultivar tulipans i també es van deixar de cultivar productes bàsics per al sostén del país i en el seu lloc es cultivaven flors. Va arribar un moment en que quasi tothom tenia tulipans i en que una flor valia igual que 100 tones de mantega, un dels aliments bàsics del país.

Un bon dia de 1637, fos pel que fos, la gent va deixar de comprar tulipans. Tothom en tenia i els volia vendre, però ningú en comprava. De cop tot es va ensorrar i la majoria de la població ho perdia tot. Molta gent es quedava sense res més que una flor a les mans i una vista fins a l’horitzó de camps florits de tulipans.

Tot plegat sembla absurd i fa riure, oi? Que un país s’obsessioni amb una flor sembla tret d’una faula per distreure els nens petits. 

Si us tot plegat us fa riure i us sembla impossible que passi quelcom similar només heu de canviar els Països Baixos pel Principat de Catalunya i les floretes per pisos. Potser us semblarà igual d’absurd i la història ja no us farà tanta gràcia.

El nostre final ja el sabeu: A Berga tenim un poble on les cases de la part antiga cauen a trossos gràcies a l’especulació i el seu abandonament, unes afores plenes d’urbanitzacions amb pisos inacabats i centenars de pisos buits arreu de la ciutat. Això sí, busca un pis per viure-hi, que el preu més barat serà d’uns 300€ per acabar vivint en un forat. 

Qui diu que la història no es repeteix?

Més ens valdria haver plantat flors, si més no el llegat que hauríem deixat seria més bonic.