Fa temps que observo que hi ha alguna cosa que es mou, hi ha gent que decididament aposta per tirar endavant, fet que encoratja i anima aquells que somien canvis.   Hi va haver tèxtil, hi va haver carbó i ara s’haurà de decidir que hi ha.  Molts ho saben, hi ha natura, tan sols cal saber què fer-ne.

No parlo d’explotar el verd fins que sigui negre, conec masses experiències que han seguit aquesta fórmula i ara no tenen marxa enrere possible. Parlo d’incorporar la natura a la llista de prioritats i pujar-la ben amunt, no però, per vendre-la a qualsevol preu.

He vist a la comarca gent que mira d’escriure una història que fa un pas més pel que fa a la vàlua del territori, el seu respecte i l’activitat econòmica que s’hi desenvolupa. Continuo veient també com hi ha municipis que hi donen l’esquena i d’altres miren d’emular experiències turístiques intensives que tant es venen com a èxit a comarques properes.

El Berguedà té el potencial natural d’altres comarques, podria doncs ser protagonista del seu propi model. Malgrat tot, per sort o per desgràcia, fins avui ni la població ni l’administració no han volgut o no han sabut treballar amb un objectiu comú que fes del territori una regió natural ben gestionada i coherent que els mateixos habitants es facin seva, l’estimin, la promoguin i la perpetuïn.

Som lluny d’això, avui veig intents aïllats i remots que tenen aquets rerefons però vénen, no dels organismes competents, no de canvis en la dinàmica de gestió territorial, sinó de particulars valents i tossuts que porten a sobre la surrealista idea de poder viure a casa seva i a més, guanyar-s’hi la vida.
  
Suposo que tot plegat canviarà quan canviem nosaltres.  Demanem als nostres representants que defensin els nostres interessos, així doncs, ara com ara els nostres interessos deuen ser els d’anar passant, sense compromís, sense ambició.

No veig una comarca disposada avui a defensar el seu patrimoni natural i cultural, perquè això arribi primer cal que ens l’estimem.  M’agradaria veure projectes vius d’un futur basat en la natura i això inclou els seus pobles i viles i la seva gent, involucrats plenament, estimant-la, valorant-la i protegint-la. El dia que això tingui lloc crec que haurem creat un nou model, i no serà un model qualsevol, serà aquell model que molts somiem, el que pensa en la qualitat de vida i benestar dels habitants i la qualitat del seu entorn, sabent que això inequívocament serà admirat i envejat.

Demà cercarem allò que no tenim, avui no tenim autenticitat, afortunadament l’autenticitat és molt a prop, no cal importar o copiar res, ho tenim tot a tocar, crec que seria ben intel·ligent ser originals i mantenir el que tenim perquè demà sigui autèntic.