Juntament amb Badalona, Berga ha obert aquesta setmana un Telenotícies de TV3. Més projecció, impossible. L’anunciada intenció de treballar a les dependències municipals durant el dia de la Hispanitat o del Genocidi (segons uns o uns altres) ha estat la raó última per la qual hem continuat sent protagonistes destacats de l’actualitat. A part del reguitzell d’actes i festes religiosos que hem celebrat aquest any, anem figurant a totes les salses polítiques. Veure com la periodista manresana Núria Bacardit entrava en directe des de la Plaça de Sant Pere va generar a més que molts altres mitjans nacionals i “nacionales” ubiquessin la nostra capital al segon lloc de la llista dels poblets rebels respecte d’una llei que obligava a fer festa. Mentre la nova cabra de la Legió desfilava per la Castellana de Madrid i a Barcelona més aviat pocs es concentraven per commemorar el seu dia, per aquí les portes eren obertes amb tots els regidors de l’equip de govern davant d’un ordinador. Els acompanyaven una vintena de funcionaris treballant (o fent-ho veure) com a acció simbòlica de desobediència. Altres llocs propers com Prats de Lluçanès, Navàs i Artés van mostrar aquesta mateixa rebel·lia respecte d’aquesta forma de governar-nos a partir de la Llei i la Justícia, usades com a limitadores de les llibertats dels ciutadans. Feinejar aquest dia i el pròxim 6 de Desembre (La Constitució) és una forma més de plantar cara per part dels que rebutgen les imposicions de la voluntat legal espanyola a unes persones i uns càrrecs que no se’n senten. Des que la CUP va obtenir l’executiu, esperem accions i actes d’aquesta magnitud. Correspon amb l’ideari i amb les propostes que es presenten des de les seves plataformes de comunicació i amb el que escriuen en els seus programes electorals. He dit moltes vegades que celebro i valoro molt el nou aire que suposen, per diferent i alternatiu a com s’havia fet la gestió política fins ara. Però compten amb la meva crítica raonada quan fan el contrari del que prediquen, com per exemple quan els hi tremolen les cames en casos polèmics. S’hi estigui d’acord o no, els actes de desobediència, contraris al poder establert i als tribunals espanyols i la revolta mediàtica és el que els hi correspon. Per tant, veure que el dia 12 d’Octubre les portes d’alguns consistoris eren obertes és una acció de normalitat segons els seus postulats. La quarantena a tot Catalunya que van optar per convertir-lo en una jornada laboral, van ser els governats majoritàriament per aquesta formació i alguns, comptats, d’ERC. I quadra amb tot plegat que el PDECat, tot i estar compromès amb la ruptura independentista, continuï actuant com un partit d’ordre i hagi defugit format part d’aquesta mena d’accions.

Ara estem a l’espera de veure si en els pròxims dies arribarà el requeriment judicial als altres pobles i ciutats tal com va passar a Badalona de forma anticipada. Si és així, la sang no arribarà al riu, farem de nou un passadís a l’alcaldessa per anar al Jutjat i serà ben visible el xoc que hi ha entre les dues legitimitats, la legal i la popular, avalada per un nombre molt important de ciutadans. Totes dues, mostraran una mica la “poteta” per sota la porta per fer-se notar, per  marcar territori però evitant envair el cercle vital de l’altra no prendre mal. Tot molt civilitzat, molt formal i molt poc reaccionari per part dels uns o dels altres. Mentre, els ciutadans som la pilota  d’aquesta partida que no acaba mai a favor d’uns o d’uns altres. Però no deixa de ser patètic que alguns tribunals estiguin disposats a posar cullerada en coses tan poc importants com quan s’ha de fer festa oficialment i la voluntat d’alguns per convertir-ho en revoltes de saló o de despatx. Badalona, per la seva dimensió, ha estat qui ha  rebut la denúncia o millor dir, l’advertiment legal de les conseqüències de no tenir la casa del poble tancada el dia d’avui. És trist veure com aquesta justícia, lenta i allunyada de la realitat social, es dedica a aquestes tasques. Quedi clar que les possibles conseqüències seran com a màxim una multa administrativa d’un import que serà pagat amb els pressupostos públics del consistori corresponent. Ningú, per fortuna, anirà a la presó en cap cas.

Des del punt de vista operatiu, aquest dia ens va deixar un seguit de postals urbanes i imatges als mitjans. Les fotografies mostraven als càrrecs electes fen de treballadors públics i mentre aquests per prevenció, no van donar la cara. Si van anar al lloc de treball, implica que a més són partidaris del premi major, o sigui, de la independència. Però es dedueix que temen perdre la feina o rebre algun tipus de sanció. És comprensible però serà una qüestió molt rellevant que tard o d’hora s’hauran de plantejar seriosament tothom, tant en les places públiques com a les empreses privades. Cal desobeir? Què s’ha de desobeir? Hem de tenir clar que fer una manifestació cada 11 de Setembre i treballar en dies com el de la Hispanitat no són càrregues suficients per obrir el candau de l’Espanya unida.

Per acabar, alguns aspectes més prosaics però que són conseqüència de tot plegat. Els empleats municipals que van treballar en el dia dels fets podran disposar d’un dia de festa extra com el 9 de desembre i fruir d’un pont festiu ben llarg i potent. Una bona contrapartida. I es va percebre durant tot el dia de festa forçada que els efectius de la Policia Local, aquells que no informen de les seves accions als seus caps, segueixen fent feina escassa davant d’una moda que s’està generalitzant: aturar el cotxe al mig d’un pas de vianants amb els llums d’emergència mentre es fa una compra a alguna de les botigues (de paquistanesos o de fruita) que eren obertes malgrat la festivitat. Aquest hàbit de deixar el cotxe mal aturat, juntament amb la brutícia immunda de la majoria dels carrers, són dues falles greus de la ciutat a on visc. Res de nou. Haurem d’esperar la revolta de debò.