Hi ha, al Berguedà, molts llocs màgics, i entre aquests n’hi ha un que per a mi és especial i de ben segur que també ho arribarà a ser per aquell que el conegui per primer cop.  ¡A diferència d’altres llocs especials de la comarca, aquest ens arribà de la mà de l’home, concretament de dos nois francesos que hi van fer cap ja fa més d’un segle.

Desprès d’un curt període en funcionament va ser abandonat, gran part de les seves instal·lacions van ser reaprofitades com a material de construcció i la resta va anar desapareixent entre la natura mentre el bosc s’encarregava de tancar l’accés d’aquest particular indret.

La zona està farcida de vestigis de l’activitat que en altres temps pintaven un paisatge ben diferent al d’ara. La massa forestal ha fet una progressió a la inversa i s’ha fet l’element predominant de la vall. Qui s’hi va apropar en aquells temps d’abandonament va trobar-se amb un lloc inhòspit que destil·lava quelcom especial i fins i tot allunyava a aquells que en desconeixien el seu contingut real.

Ja fa uns quants anys es va posar fil a l’agulla i es va rehabilitar l’espai per obrir-lo a tothom, i encara més, per explicar què era allò i què havia passat allà. Mica en mica, amb l’omnipresència de les seves mateixes restes, els visitants han pogut apropar-se a aquest indret màgic i especial.

Sempre ens quedarà la recança d’escoltar la història d’aquest lloc de la pròpia veu dels que hi van ser aquells primers anys del segle passat, anys ben diferents als que vivim avui i que expliquen per si sols bona part del què hi va passar. Avui, tothom pot arribar a aquest màgic indret per conèixer, no tan sols la seva història, també tot el que el fil d’aquest lloc ens permet estirar, que sens dubte és molt. Curiosament, tot i ser les restes d’una antiga activitat humana, ara es la natura la que ens ho explica pràcticament tot.

La història es capritxosa i fa que un lloc antic, abandonat i oblidat esdevingui un espai especial per entendre el present i plantejar el futur. Però més enllà d’això, la Mina de Petroli de Riutort, a més de ser un lloc màgic i especial, és sobretot un lloc únic. 

S’ha fet molta feina perquè avui puguem entendre què és el petroli i què hi fa una mina així a la nostra comarca. En aquest indret ho podrem fer a través d’una antiga roca amb singulars particularitats geològiques però també amb tots els trets generalitzats de les explotacions petrolíferes.

Queda de ben segur molta feina a fer perquè aquest lloc tingui la rellevància que es mereix ja no tan sols en el context comarcal sinó més enllà, doncs no és casualitat que escoles i instituts, petrolieres o universitats com les de Montpeller o Manchester a més de la de Barcelona, l’Autònoma o l’UPC s’hagin interessat periòdicament en visitar-la i fer-hi formació pels seus estudiants o treballadors.

Sens dubte m’agradaria que la progressió d’aquesta història que començava de la mà de dos francesos a principis de segle passat no mori pel desinterès i es pugui arribar a escriure algun dia un nou capítol en la seva història on esdevé lloc de referència pel coneixement dels recursos energètics, les seves limitacions i les futures esperances. Un lloc únic com aquest mereixeria actuacions úniques, però malauradament, aquest tipus d’actuacions també necessiten de gent única.