ARA A PORTADA
L’animal és perseverant. Tothom el veu però ningú pot agafar-lo. Ha après a espavilar-se i ara és salvatge. Més que fugir, m’agradaria pensar que ha trobat en aquest estil de vida un al·licient que la rutinària vida de gos no li ofereix. La criatura, lúcida, ha decidit tornar als orígens de la seva espècie i no deixar-se manar per cap amo. Una simple acció instintiva que posa en dubte les obligacions que s'assignen a cada individu per convenció social, per pertànyer al ramat. Viure al poble és sinònim de ser la diana de tants ulls que espien des de darrera la cortineta. Qüestionar la llibertat dels altres i pretendre que no es moguin de la parcel·la d’existència on l’atzar els ha situat és esport nacional.
Però no ha marxat del nucli urbà. Segur que això li permet alimentar-se, però també li propicia certs riscs. No és ruc: ho sap. I per això penso que potser realment no vol marxar-ne. Ha ensumat en aquells carrerons color curri de cases decrèpites que conformen el casc antic històries d’altres èpoques, i ha notat que, quan s’hi perd, el temps passa a un altre ritme, el dels dies que comencen amb els primers vols de les orenetes i acaben amb el dels estols d’estornells buscant un jaç on passar les hores fosques. Potser ha entès que la vida és això, deixar-se llepar pel sol en endormiscades passejades matinals cap al castell i no demanar gaire res més que poder observar tranquil·lament el paisatge. Tan sols per veure la llum tangencial del capvespre tacar les Canals de Sant Miquel val la pena jugar-se la llibertat.
Ara, durant les nits solitàries d’estiu a les que la ciutat ens té avesats, recorro els carrers mancats de noctàmbuls, romàntics i curiosos amb la companyia imaginària, com si fos una ombra que camina a la meva vora, d’un gos que ha fet el què altres no gosen. A mode d’agraïment prenc partit i accepto la seva tossuderia. No patiu: sap el què es fa, sabrà cuidar-se. Quantes coses n’hem d’aprendre, de les bèsties.
Més que tenir arrels, és l'aigua del Llobregat que corre per les meves venes, per això en ressegueixo sovint el curs i n'exploto diàriament l'energia per moure algun teler. De moment dedico el meu temps lliure a expressar-me, emprant totes aquelles eines que tinc a l'abast. Però si no em trobeu davant l'ordinador, busqueu-me enmig dels arbres. Crec en la cultura com un acte revolucionari, en la innovació com a motor de tot plegat i en la ironia com la millor manera de veure el món. No voler utilitzar etiquetes m'impedeix definir-me amb més precisió: les fronteres només són mentals.
Et pot interessar
- La Patum, al maig Xavi Torrabadella
- La Patum: patrimoni viu de tothom que mereix dignitat Abel Garcia
- La Patum de tothom Judit Vinyes Barniol
- La Patum és una oportunitat per la ciutat? Ermínia Altarriba
- La Patum de Berga: un batec col·lectiu que encén emocions Ivan Sànchez
- Al cel, cada dia és Dimecres de Corpus Ramon Caballé
Alta Newsletter
Iniciar sessió
No tens compte a Berguedà?
Crea'n un gratisCrear compte
Periodisme en català, gràcies a una comunitat de gent com tu
Recuperar contrasenya
Introdueix l’adreça de correu electrònic amb la qual accedeixes habitualment i t’enviarem una nova clau d’accés.