Al despertar revises l'estat de la inconsciència, ulls, cos i potser ànima, per contemplar les intencions que probablement intentaràs dur a terme les properes setze o disset hores posteriors.

L’orgull, l’egocentrisme i les pròpies connotacions personals, ja se n’ocuparan de fer-nos perdre el temps amb preocupacions, que si realment les penséssim abans que un bonic Audi blanc ens atropellés, segur que dubtaríem de la seva importància.

Jugar als escacs és interessant, veure sortir el sol des dels Rasos possiblement màgic, romàntic o boletaire. Muntar propostes culturals, dependrà de les inquietuds, valorar la ciutat, és majestuós.  Queda mal regust després de les olímpiques i maratonianes eleccions municipals. En cert punt ens hem sentit brillar més els traumes que les virtuts. És evident que possiblement ens morirem de càncer, però això no vol dir que ara ens qüestionem inscriure’ns a la Berga-Rasos-Berga i pujar de bracet amb l’admirada Núria Picas o degustar un exquisit vi o plat ben cuinat.

Quan passes dels quaranta, realment t’importa poc qui fa el membre més gran, ni qui serà el proper que se t’agenolli impurament, per llavors traduir el resar amb el matar. Vivim en una comarca passatgera, en què és necessari menjar  i assaborir les arrels per fer-la créixer amb qualitat i no quantitat.

Podem buscar un Déu, ioga, reiki o fumar i escoltar els Tindersticks. Sabeu que hi ha persones que us poden regirar la vida en menys de cinc minuts i fer-vos bategar el cor amb una energia contundent i positiva mai vista fins aleshores i apartar-vos dels quilòmetres homogenis.

Heu pensat mai que tant podíeu néixer al fons del mar, com Etiòpia, com al Cadaqués elitista? En canvi, com a fruit i fill de colònia, segueixo estimant i valorant aquest poble que possiblement molts de vosaltres crèieu que no hi viuríeu per res del món. Però cert és que vist pels ulls d’alemanys, italians, americans, francesos i multitud de persones, és un poble acollidor, bonic i amb ganes constants de superació. 

Per tant, el fet d’estimar-nos i valorar-nos com a poble i persones, sempre dependrà d’aquest estat d’ulls, cos i ànima, que revises just quan et despertes. En tenim l’oportunitat cada dia. La vida damunt del pol·len de les boniques flors és curta, però exageradament llarga si la contemples com una mosca revolant i assaborint la merda.