Et vaig veure néixer. Vas venir al món fruit d’una il·lusió compartida, de les ganes d’un grup de nois i noies de generar un nou espai de trobada per a infants i joves, un punt on transformar el temps lliure en responsabilitat i creixement.

De nom et vam posar grup d’esplai Penyes Altes, una de les muntanyes més conegudes del nostre territori. Una ruta molt bonica, amb desnivell però amb varietat de paisatges i amb unes vistes espectaculars. I com una ascensió a aquest cim ha estat el teu recorregut, amb molts moments agradables i alguns altres més costosos; amb una sensació d’haver aconseguit allò proposat i amb la recompensa de la immensitat del paisatge, amb la plana de la Cerdanya a un costat i el relleu abrupte del Berguedà a l’altre. 

Moltes felicitats pels teus vint anys. Durant aquest temps han format part de tu persones diferents amb objectius similars. Vint anys plens d’experiències i de records, guardats als àlbums de fotografies, vídeos, diaris de colònies..., però sobretot dipositats als calaixets de la memòria. T’he vist  créixer. En una màquina del temps hem viatjat per les diverses festes de l’any i hem celebrat el Nadal el 21 de juliol i el 23 d’aquest mateix mes s’ha transformat en l’Onze de Setembre. Els éssers màgics del bosc ens han deixat missatges mentre dormíem; un monjo que ens parla en llatí o una visita del Charles Chaplin introduint-nos al món del cinema, són sols alguns exemples del que pot passar de colònies. Jocs, cançons, caminades, vetllades, tallers..., on els aprenentatges es barregen amb les rialles, on el compartir i el respectar són l’eix vertebrador de tot plegat.

Has anat canviant, transformant-te, adaptant-te al temps i a la gent que et vertebra. Durant aquests anys ens has enriquit com a persones i has teixit un entramat de noves relacions basades en la confiança. Hi ha una cosa en tu que no ha canviat: els teus ulls espurnejants i plens de vida, són els mateixos del primer dia. 

Primer eres l’esplai de Guardiola de Berguedà però ens vas donar una lliçó. Com el cim compartit de les Penyes Altes que forma part de diversos municipis, tu també vas passar a ser un esplai compartit, de Guardiola i Bagà, demostrant que la unió fa la força. 

Com passa el temps. Alguns esplais ens han deixat però n’hi ha que es mantenen. I llarga vida per a tots vosaltres. L’any 1976 va néixer Colònies a Borredà i pocs anys més tard, el 1979, es va formar Fent Camí. Ja als anys 90, concretament el 1994, van aparèixer els Xiruques del Roc de la Mel, que no fa gaire també van celebrar els seus 20 anys. I l’any 2012 va renéixer l’Esplai d’Avià. Moltes felicitats per la feina feta, per dedicar el vostre temps als altres, i per assumir les activitats amb infants i joves, tot i la responsabilitat que aquest fet comporta. Moltes gràcies per estar convençuts que l’educació forma part de tots plegats.

I amb aquesta frase em quedo “Vine a l’esplai, que serà guai”, extreta d’una cançó feta per les Núries, la Raquel, Les Laures i la Meritxell. Van venir aquell primer any de colònies, te’n recordes? Va ser el 96 a Valldaura. Van escriure una lletra que ens van cantar l’última nit d’aquella estada i ens van fer emocionar a tots plegats. Aquella cançó diu moltes coses, totes elles precioses, però la seva idea principal es pot resumir amb la seva tornada:

“Vine a l’esplai, que serà guai; vine a l’esplai o no ho sabràs mai”