L'Ajuntament de Berga porta a votació el projecte d'urbanització dels Pedregals. El debat es durà a terme aquest vespre en el decurs d'un ple extraordinari en el qual l'equip de govern espera desencallar definitivament una de les carpetes històriques, amb 15 anys de problemes i llargues etapes al calaix. La inversió pressupostada s'enfila als 2,3 milions d'euros, a pagar entre el consistori i els titulars dels solars de la zona, i s'hauria de desenvolupar durant el 2025.
"Avui és un dia important en aquest plenari", albira l'alcalde de Berga, Ivan Sànchez, qui defensa que aquestes obres s'han de fer realitat "per justícia". El batlle ha valorat que el pas que pot emprendre avui la corporació "no és el final de res, sinó que és el principi d'una nova etapa pels Pedregals", amb l'esperança que "sigui la darrera que l'Ajuntament ha d'intervenir", donant pas a una nova fase en la qual "els carrers s'omplin de cases i de vida, que és el que ens interessa".
Per fer-ho realitat, l'equip de govern ha recuperat el projecte modificat el 2019, afegint algunes de les al·legacions presentades aleshores pels propietaris com, per exemple, la culminació del pont inacabat al capdamunt de la Rasa del Canyet. Aquesta darrera redacció va tenir lloc l'any 2022, quan es va tornar a posar en marxa el projecte, després que la pandèmia del coronavirus tornés a treure els Pedregals de la llista de prioritats de l'Ajuntament de Berga.
Cal tenir en compte que els primers antecedents d'aquesta urbanització se situen en l'any 2000, quan "s'aprova el pla parcial dels Pedregals i es posa una fita d'inici del que havia de ser aquesta urbanització", ha especificat el regidor d'Urbanisme, Aleix Serra. Els següents punts crucials van ser als anys 2006, amb la reparcel·lació; 2007, amb l'aprovació del projecte; i 2008, amb la tramitació urbanística. L'inici de les obres, recorda Serra, va tenir lloc el 6 de febrer del 2009, amb uns treballs que es van aturar el 2011 i fins al 2013, quan es van reprendre i novament aturar al cap de poc.
"És una història complicada", ha asseverat el regidor, que ha apuntat que, inicialment, l'obra es va pressupostar al voltant dels quatre milions d'euros i que, tot i restar pendent, "hi ha un percentatge d'obra tan gran executat i tan gran pagat pels propietaris, que ja fa temps que tots els partits vam tenir clar que és una obra que no es podia tirar enrere". En paral·lel, l'actual projecte inclou altres actuacions en la xarxa d'aigua, d'enllumenat i d'enjardinament, a més de l'asfaltatge i arranjament definitiu de l'accés a l'Escola Santa Maria de Queralt, que forma part del mateix sector urbanístic.
El 2025, un any clau
La proposta que aquest vespre hauran d'aprovar o no els 17 regidors i regidores del plenari de la capital compta amb una inversió global de 2,3 milions d'euros i un termini d'execució dels treballs de nou mesos. El consistori haurà de fer front a 562.000 euros, donant compliment a les seves obligacions com a propietari d'11 parcel·les i per cobrir altres actuacions pròpies del desgast dels anys en els treballs que es van arribar a fer realitat. Precisament, la disponibilitat d'aquesta quantitat ha frenat la posada en marxa d'aquest projecte el darrer any, asseguren des de l'equip de govern, que a l'octubre es va dilucidar amb l'entrada de nous ingressos per part del Ministeri d'Hisenda i derivats amb una modificació pressupostària.
Més enllà d'aquesta responsabilitat, el fet és que l'Ajuntament de Berga compta amb un paper de promotor dels treballs:, al punt que, segons Serra, la corporació "està completament al mig d'aquesta qüestió i amb un paper principal". "El 2006 es va prendre la decisió que fos l'Ajuntament qui prengués la iniciativa de la urbanització", ha puntualitzat el regidor, qui ha reconegut que "vist a pilota passada, això va ser una mala decisió", afegint que "ens hauríem estalviat tots aquests conflictes, el patiment i un gran volum de feina pel consistori". Sigui com sigui, ha incidit que "està clar qui ha d'acabar això, i és l'Ajuntament", confiant que "avui fem la passa definitiva".
Amb tot, en cas que el plenari doni avui la llum verda al projecte, el pròxim pas serà el procés de licitació, amb un període de 45 dies perquè les empreses puguin presentar les seves ofertes. En cas que tot el procediment es desenvolupi amb èxit i sense entrebancs -és a dir, que no quedi desert ni hi hagi al·legacions-, la companyia guanyadora del concurs necessitarà, tal com ha estimat el consistori, uns dos mesos per poder mobilitzar els recursos materials i humans per engegar els treballs. És per aquest motiu que l'Ajuntament estima que les obres podrien començar a la primavera i allargar-se durant tot el 2025.
Un cop la urbanització estigui finalitzada, els solars actuals acolliran entre 70 i 80 parcel·les destinades a la construcció de xalets. L'equip de govern ha avançat que el consistori posarà a la venda les seves 11 en el moment oportú, per tal de recuperar aquesta inversió actual i per destinar-los a noves polítiques d'habitatge a la ciutat.