El Govern de la Generalitat ha avançat aquesta setmana que l'aprovació de l'Estatut de Municipis Rurals tira endavant. El pròxim pas serà el vistiplau en la reunió del Consell Executiu del dimarts vinent, per tal que la llei enceti aleshores el tràmit parlamentari. El projecte que ara encapçala el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, no presenta gaires canvis respecte del treball efectuat pel Govern anterior, i ha estat ratificat per entitats com l'Associació de Micropobles de Catalunya o l'Associació Catalana de Municipis. Però, i al Berguedà, què en penses els alcaldes i alcaldesses? Les sensacions actuals són de satisfacció i confiança, a més d'expectativa per veure com camina la iniciativa.
Els batlles consultats per Nació Berguedà han destacat, en termes generals, que l'Estatut suposa l'eina que ha de fer realitat l'equitat territorial entre tots els pobles i ciutats. En certa manera, es fa una discriminació positiva cap als municipis més petits i menys poblats, que també són els que tenen menys recursos, per tal de garantir l'equilibri entre tota la ciutadania. "L'Estatut fa una aposta perquè els pobles petits, d’alguna manera, puguem tenir la qualitat de vida i els serveis que tenen els municipis més grans", ha apuntat l'alcaldessa de Saldes, Dolors Jiménez, que celebra que el text hagi mantingut el fonament amb el canvi d'executiu perquè "estava molt ben treballat".
Un dels aspectes més subratllats a la comarca ha estat que el text preveu simplificar els tràmits als ajuntaments més petits. "Crec que una de les claus principals és la reducció de la burocràcia", assenyala l'alcalde de Borredà, Jesús Solanellas, que considera que "poder ser més àgils ens permetrà reduir els terminis en les tramitacions". Aquest punt és molt rellevant tenint en compte la realitat dels pobles més petits, com és el cas de Santa Maria de Merlès, on hi ha una secretària que treballa en quatre consistoris més i s'hi desplaça un matí a la setmana, sempre que no s'escaigui en festiu. Així ho ha compartit l'alcaldessa, Sara Costa, que recorda que les places de tècnic també són compartides amb altres corporacions. En definitiva, un context que suposa que "administrativament, ens costa més avançar i les coses tarden més a desencallar-se, tant per l'Ajuntament com pels veïns".
Per la seva banda, des d'Olvan, Sebastià Prat apunta que aquesta facilitació parteix de la necessitat de "dotar els ajuntaments de l'entorn rural de més autonomia per guiar les qüestions que no s'entenen des del món urbà", argumentant que "la clau de l'Estatut és que tinguem les eines per poder desenvolupar les polítiques i les accions des del costat del ciutadà". Una visió compartida per Jiménez, que considera que això permetrà millorar alguns serveis i recursos als pobles petits, mantenint el suport econòmic supramunicipal, en àrees com el transport, l'atenció sanitària, la disponibilitat d'habitatge o la lluita contra la despoblació i l'envelliment.
Costa també posa en relleu l'ocasió per revalorar la vida a pagès, reivindicant que "avui dia és ruïnós viure'n si no tens una gran explotació o si no es complementa amb el turisme". Un turisme que, a la vegada, considera que s'està confonent amb el luxe i resulta en visitants que no entenen la realitat d'aquesta ruralitat i els acaba fent nosa. Però, més enllà d'aquesta pagesia, també posa de manifest la necessitat de facilitar l'emprenedoria en els nuclis petits, posant d'exemple l'obertura i subsistència de petits comerços que "el poble necessita" i que, lluny de rebre suport, el que troba sovint són traves. "Jo no dic que s’hagi de tirar pel dret i fer les coses de qualsevol manera, hi ha d’haver unes normatives i un control, però entre poc i massa", reitera.
Sigui com sigui, i a l'espera que la llei sigui aprovada i entri en vigor, Prat considera que el valor que pot fer canviar realment la situació dels municipis rurals és que es desenvolupi econòmicament. "Cal que les mesures proposades es dotin d'una partida pressupostària adreçada als ajuntaments o altres administracions de delegació com el Consell Comarcal per tal que les puguem executar", ha apuntat, citant d'exemple casuístiques necessàries que s'escapen de la capacitat dels consistoris petits com les intervencions urbanístiques o la disposició de més habitatge digne al territori.
"Necessitem que es faciliti la vida a la gent que s’estima el poble; que vol viure, treballar i formar part d’aquests municipis rurals donant al mateix temps també vida a aquest territori", declara l'alcaldessa de Merlès, sentenciant que "volem poder viure una mica més com ho feien els nostres avis: al territori i del territori".
