L'Associació Catalana de Municipis (ACM) ha impulsat l'Observatori de les Finances Locals. Es tracta d'un portal elaborat per Polis que vol evidenciar les "deficiències" de l'actual model de finançament municipal, encetant un debat sobre la necessitat de posar al dia aquest sistema que enguany arriba als 20 anys. Entre totes les dades facilitades per un gruix important dels consistoris, l'Observatori ha posat en relleu 10 conclusions amb les principals dificultats que representen les noves obligacions imposades o l'infrafinançament estatal. Una situació que ha fet de l'equilibri pressupostari un exercici quirúrgic en molts ajuntaments. Ara bé, entre tots els capítols analitzats, i observant l'evolució dels últims cinc anys, n'hi ha dos que han complicat una mica més l'harmonització financera: les factures energètiques i la despesa salarial.
És una evidència que els costos energètics són més elevats ara que l'any 2019, just abans de la pandèmia del coronavirus i, sobretot, de l'esclat de la guerra a Ucraïna. Malgrat les mesures per frenar l'escalada de preus, les factures han crescut en totes les cases, i també als equipaments municipals, amb destí final als pressupostos dels ajuntaments. Tot i que hi hagi excepcions puntuals (és el cas de Montclar, on la factura ha passat de 26.690 euros el 2019 a 22.145 el 2023, baixant un 17%; o de la Pobla de Lillet, que varia d'uns notablement elevats 216.296 euros a 149.818 l'últim any, per tant, un 30,7% menys) la majoria dels 18 consistoris del Berguedà que s'han sumat a l'Observatori presenten una despesa energètica a l'alça.
Els increments més notables són els de municipis com Olvan i Guardiola de Berguedà, amb augments al voltant dels 40.000 euros i fins a situar-se en 116.498 i 133.884 euros el 2023, respectivament. Ara bé, l'afectació és més notable si es contraposa aquesta dada amb el factor de la població, trobant casuístiques com la de Castell de l'Areny, on la factura passa de 9.727 euros el 2019 a 19.459 el darrer, un 100,1% més a càrrec dels seus 69 veïns -segons les dades de l'Idescat pel 2023-; o la de Castellar del Riu, que n'ha pagat 12.464 l'últim any respecte dels 5.806 de fa cinc, un 114,7% més, amb 169 habitants al municipi.
Els augments salarials dels treballadors públics, i més concretament, els increments centralitzats i amb caràcter retroactiu, presenten igualment una tendència progressiva a l'alça. Si bé, en aquest cas, hi pot haver factors d'influència que poden marcar pujades i baixades d'un any per l'altre (per supressió d'una plaça o mancomunització de certs càrrecs entre diferents ajuntaments), només s'observa un cas de disminució significatiu entre els anys 2019 i 2023, que és el de la Nou de Berguedà, que passa dels 104.540 als 82.380 euros en salaris del consistori (-21,2%). Entre tots els ajuntaments berguedans participants, les xifres més elevades són les de la Pobla de Lillet, amb 1,8 milions el 2023 (cal tenir en compte que inclouen l'estructura de la Residència d'Avis Lillet), seguit de Bagà, amb 810.042 euros, essent a més els dos municipis més grans del Berguedà que han facilitat les seves dades.
Tot plegat, l'Observatori de les Finances Locals consta de les dades dels ajuntaments de Bagà, Borredà, Capolat, Castell de l’Areny, Castellar de n'Hug, Castellar del Riu, L'Espunyola, Gisclareny, Gósol, Guardiola de Berguedà, Montclar, La Nou de Berguedà, Olvan, La Pobla de Lillet, Saldes, Sant Jaume de Frontanyà, Sant Julià de Cerdanyola, i Vallcebre. De fet, el Berguedà és la comarca que disposa de menys participació en l'Observatori, tenint en compte que, tal com especifica el portal, només s’han tingut en compte les corporacions i administracions de les quals es disposen les dades de tot el període analitzat, de 2013 a 2023.
