L'Ajuntament de la Pobla de Lillet ha tret a licitació l'elaboració d'un estudi de viabilitat econòmica per a la Residència d'Avis Lillet. L'objectiu del consistori és poder tenir negre sobre blanc la situació del centre públic i debatre, en el marc d'una comissió que es crearà pròximament, el seu futur. Una deliberació en la qual l'opció d'optar per una gestió externalitzada també estarà sobre la taula.
Tal com ha explicat a Nació Berguedà el regidor de Serveis socials i residència, Xavier Serra, el centre administrat directament des de l'Ajuntament és deficitari. El balanç econòmic de la residència va tancar amb "pèrdues de 40.000 euros l'any passat" i, a mesura que avança el 2024, s'encamina a un resultat encara pitjor. Lluny queden els exercicis amb "molts beneficis" viscuts abans de la pandèmia o l'estabilitat mantinguda durant la seva afectació i anys posteriors per les restriccions instaurades en els geriàtrics d'arreu de Catalunya. "Vam anar sortint del pas", comparteix el regidor, que assegura que la residència també pateix l'encariment global del cost de la vida.
Com passa en molts altres centres públics catalans, aquesta pressió dels números difícils d'ajustar es veu agreujada per la problemàtica dels recursos humans, en un sector professional que resulta en "una feina dura, que implica torns de cap de setmana i un esforç grandíssim, però que està molt mal pagada", reconeix el regidor. Persones que entren i surten, baixes, una bossa de contractació inexistent i una ubicació del municipi que no facilita l'arribada de personal nou dificulten l'estabilitat en la gestió econòmica del centre, que a més, té l'obstrucció afegida de la burocràcia de l'administració pel seu caràcter públic en un servei que, passi el que passi, ha de mantenir-se actiu dia rere dia. En aquest sentit, el consistori xifra en uns 200.000 euros anuals el cost de les baixes: "Òbviament, sempre n'hi haurà de baixes, però vivim un moment complicat en tot el sector", destaca Serra.
És per tot això que l'Ajuntament vol disposar d'un document per "veure on som" i decidir quin és el camí més adequat per seguir. "Un cop tinguem el pla de viabilitat debatrem a la comissió si prenent algunes mesures podem corregir la situació o si hem d'optar per la gestió externa", detalla el regidor, que puntualitza que si s'optés per delegar la gestió es faria en un format que permeti al consistori mantenir el poder de decisió. Així, des de l'equip de govern no veuen amb bons ulls la privatització, ja que "aleshores sí que hi hauria un afany de lucre que pot impactar en la qualitat del servei", ha argumentat Serra.
Així, en cas de tirar endavant amb aquest model, des de l'Ajuntament mantindrien un òrgan director amb unes capacitats de decisió similars a les del consell rector que ara té el centre, amb una presidència que recau en l'alcalde, Enric Pla, i la presència de representants de tots els grups municipals, l'equip directiu, un representant del poble i un dels usuaris, en la qual s'afegiria l'eventual nova responsable de la residència. "Hi ha un seguit d'imputs que tindríem en compte en cas d'optar per aquesta direcció", ha reiterat el regidor.
Una viabilitat a debat arreu del país
Aquest camí implicaria seguir els passos que estan desenvolupant des de l'Ajuntament de Berga en relació amb la Residència Sant Bernabé, que segons Xavier Serra, "van una mica més avançats". El regidor assegura que han pogut compartir impressions amb l'alcalde, Ivan Sànchez, i que mantenen el contacte amb la regidora de Drets socials, Andrea Corominas, qui s'està ocupant de liderar el present i el futur del centre de la capital. "Serà la manera que, tots els problemes que es puguin trobar ells, no els trobem nosaltres després", ha valorat Serra.
Però més enllà dels consistoris, el regidor de Serveis socials i residència exposa que aquest treball i debat que ja s'ha encetat al Berguedà es troba arreu de Catalunya. "És un tema de país, no només de la residència de la Pobla de Lillet", emfatitza, compartint que fa uns mesos van poder parlar d'aquesta qüestió amb l'aleshores conseller de Drets Socials, Carles Campuzano, el qual els va manifestar la voluntat d'engegar un "pla per intentar donar la volta a tota aquesta situació". Una reversió que, per a Serra, comença obligatòriament per incrementar els salaris a tots els treballadors i millorar les condicions laborals en general per "reconèixer la seva feina", i augmentant l'aportació de la Generalitat per cada plaça pública i retallar així l'increment de costos globals que han patit els centres. "Tot s'ha encarit, però el preu que ens paguen està estancat", ha lamentat. De fet, que hi hagi canvis a l'alça en aquest sentit pot ajudar directament que el tancament econòmic del 2024 a la Residència d'Avis Lillet se suavitzi, reconeix, restant a l'expectativa dels passos que pugui emprendre al respecte el nou govern de Salvador Illa. En definitiva, Serra defensa que "s'ha de fer alguna cosa o si no, el sistema serà inviable ja no d'aquí a 10 anys, sinó d'aquí a 5".
