L'Ajuntament de Berga opta per externalitzar la gestió de la residència

L'equip de govern reconeix que ha pogut comprovar que "no és viable per un ajuntament fer-se'n càrrec" des que el centre va passar a ser gestionat directament per l'administració local el març de 2023

Ivan Sànchez, Aleix Serra i Andrea Corominas, instants abans d'arrencar la roda de premsa
Ivan Sànchez, Aleix Serra i Andrea Corominas, instants abans d'arrencar la roda de premsa | Lídia López
06 de juny del 2024
Actualitzat a les 18:20h

El plenari d'aquest mes de juny de l'Ajuntament de Berga debatrà i votarà el canvi de model de gestió de la Residència Sant Bernabé. En concret, l'equip de govern (conformat per la CUP i ERC) proposarà desistir de la municipalització per optar per una externalització del servei, en un format de "gestió compartida" que hauria d'entrar en vigor, a tot tardar, l'1 de gener del 2025. Aquesta situació arriba després dels intents frustrats perquè la Generalitat de Catalunya, a través del Departament de Drets Socials, es fes càrrec del centre.

Tal com ha explicat la regidora de Salut i drets socials, Andrea Corominas, el consistori ha pogut comprovar, des que el centre va passar a ser gestionat directament per l'administració local el març de 2023, que "no és viable per un ajuntament fer-se'n càrrec". Les dificultats burocràtiques respecte de la immediatesa que requereix el comandament d'una residència han fet infactible la municipalització i, com a prioritat, la regidora entrant al càrrec fa tot just un any es va marcar l'objectiu de cedir-ne la gestió al Departament de Drets Socials. "S'ha intentat per activa i per passiva", ha assegurat Corominas, que ha detallat que una resolució de la Generalitat, el desembre del 2023, va tancar les portes a aquesta opció. També s'ha intentat construir una gestió compartida amb l'Hospital de Berga, permetent unir certs serveis, que tampoc a prosperat. "L'únic camí que ens ha quedat és acollir-nos al Decret 69/2020, que ens recomana passar d'una gestió directa a indirecta, de forma delegada, a la Xarxa de Serveis Socials d'Atenció Pública", ha exposat la regidora.

"No és el que ens hauria agradat del tot", ha reconegut Corominas al voltant d'aquesta via que, si el plenari d'aquest vespre ho aprova, començarà a rodar el mes de juliol per poder entrar en vigor amb l'any vinent, a tot estirar. "Ens hem adonat que la teoria i la pràctica no van sempre de la mà", ha incidit la regidora, que ha agraït a la resta de companys del govern i als membres de la comissió d'estudi la "confiança" dipositada en ella per tirar endavant aquesta nova proposta. Sigui com sigui, tant Andrea Corominas, com l'alcalde de Berga, Ivan Sànchez, i el regidor d'Urbanisme, Aleix Serra, també presents a la compareixença, han posat en relleu que aquesta externalització no suposa, en cap cas, una privatització del centre.

"La titularitat de la residència continua sent de l'Ajuntament de Berga", ha emfatitzat el batlle, que ha reblat que "s’arriba aquí perquè és l’única manera de trobar una gestió àgil i efectiva per a la residència". En una línia similar, la regidora ha compartit que "l'encomana continua sent nostra i, per tant, podem posar uns límits raonables a la nova gestora". De fet, el consistori assevera que vol continuar sent part activa del centre, i per aquest motiu, s'ocuparan també d'algunes accions de millora: "Mai deixarem d'invertir-hi", apunta Serra.

Convençuts amb l'atenció centrada en les persones

El concurs, que ha de sortir a licitació el mes de setembre, es destina a les empreses, públiques o privades i acreditades per la Generalitat, que formin part de la Xarxa de Serveis Socials d'Atenció Pública. El contracte se subscriurà per un termini de quatre anys, prorrogable fins als 10. Pel que fa als treballadors, quedaran subrogats a la nova gestora. Així mateix, en el procés de definició de les responsabilitats de cada part, es pactarà també el risc i ventura de la gestió del centre, una circumstància important, tenint en compte que el resultat d'explotació econòmica és deficitari. "És evident que hi ha un dèficit, però quan es parla d'un servei a les persones m'agrada més parlar d'inversió", ha recalcat al respecte l'alcalde, que ha insistit que, si es parla d'atenció a la gent gran, esdevé un "retorn a tot el servei que aquestes persones han fet al poble". Sigui com sigui, cal tenir en compte que la Generalitat aporta 2.100 euros mensuals per cada plaça pública (a la residència en són 45 del total de 64) i que, el 2023, l'Ajuntament de Berga va destinar 100.000 euros a la residència.

En tot cas, des de l'equip de govern estan convençuts que el canvi servirà per "tenir endreçada la residència" i també permetrà continuar avançant en la direcció correcta per convertir els centres sociosanitaris en "nous models amb una atenció centrada en les persones, en detriment de les macroresidències". "Volem que els usuaris es trobin com a casa per brindar-los una última part de la vida digna", ha sentenciat Corominas. En paral·lel, la regidora també ha puntualitzat que la casuística de Berga no és única al país i que, d'ençà de la compareixença de l'alcalde al Parlament per demanar aquesta corresponsabilitat de la Generalitat, altres centres i consistoris els han contactat per interessar-se sobre els passos al respecte que estaven prenent

Arxivat a