La CUP ha enllaçat 10 anys a l'alcaldia de Berga, validades electoralment en tres comicis consecutius. Els han encapçalat Montse Venturós i Ivan Sànchez, que juntament amb Oriol Camps en fan un balanç positiu. Però, què n'opinen la resta de grups municipals? I altres perfils propers a la institució? La síntesi de les persones consultades per NacióBerguedà assenyala un inici il·lusionant, que la rutina burocràtica ha anat enterrant.
"Han sigut 10 anys massa ideològics i poc complidors", sintetitza el cap de l'oposició i portaveu de Junts al consistori, Ramon Caballé. Per a Abel Garcia, cap de llistes del PSC, "Berga ha perdut 10 anys com a ciutat perquè no hi ha hagut projecte", descrivint l'acció dels cupaires "a la reacció" i intentant "aplicar una ideologia que, al final, se'ls ha menjat". En una línia similar, des de BeGI, Judit Vinyes ha reconegut que "la primera etapa, la de la reducció del deute que havien deixat els exconvergents, es va fer bé", però considera que la formació no ha sabut anar més enllà: "No hem vist inversió, no s'ha desenvolupat cap projecte gran de ciutat i ha faltat visió de futur".
En aquest exercici de ponderació, l'actual oposició posa els gomets verds en actuacions com el traspàs de l'hospital, l'organització i finançament de la Patum, i el pas a la gestió delegada de la residència -Caballé-; la reducció del deute, les polítiques d'igualtat i la participació ciutadana -Vinyes-; així com algunes actuacions al Barri Vell i la voluntat d'entesa que mostra l'alcalde -Garcia-.
De la mateixa manera, els suspesos d'aquesta dècada són per la incapacitat de liderar projectes de ciutat, la manca de previsió i la permissivitat amb una degradació com a resultat -Vinyes-; la pèrdua de temps en accions sense resultat, la gestió del traspàs de la residència i l'acabament a correcuita i malament d'algunes obres com a la Torre de la Petita i al Polígon -Garcia-; o la política econòmica, les municipalitzacions i l'eternització de l'estació d'autobusos -Caballé-.
Sigui com sigui, els tres portaveus consideren que hi ha hagut canvis en aquesta dècada. "Aquell primer govern era il·lusió, esperança i intentar fer les coses diferents. Però una vegada van ser a dins, es van adonar de la realitat de l'administració", descriu el socialista, qui puntualitza que "ara són un equip que toquen de peus a terra i estan més centrats en la gestió que en la política". Des de BeGI, coincideixen en el concepte de la il·lusió: "Van començar amb la il·lusió de pensar que es podria revertir el forat que havien deixat els convergents, però al final no ho han pogut assolir". A més, Vinyes incideix que "ara ja no tenen l'empenta ni el lideratge que podien tenir en aquell moment". Per a Caballé, dins la CUP de Berga s'han vist "dues ànimes": "La Venturós, molt més ideològica i polititzada, amb una posició enrocada i poc negociadora; i la sanchista, molt més negociant, dialogant i capaç d'empassar-se la ideologia".
La visió del soci
Els últims quatre anys (dos últims anys del darrer mandat i el que va de l'actual) la CUP ha governat a Berga de bracet amb Esquerra Republicana. Els republicans han replicat el nombre de regidors aportats, si bé han canviat les cares d'uns comicis a uns altres. L'actual portaveu, Moisès Masanas, considera que la principal diferència entre l'anterior configuració i l'actual és que s'han pogut lligar objectius des de l'inici: "El que fa Esquerra el mandat passat és continuïtat a un projecte que jo crec que ja anava definit per fer coses concretes de ciutat, aportant estabilitat a un context complex. En aquest mandat, ja fem un pacte d'inici posant sobre la taula un seguit de qüestions programàtiques i projectes de ciutat que són essencials".
Alguna d'aquestes iniciatives estratègiques a les quals fa referència Masanas són arribar a un acord d'una ubicació de l'estació d'autobusos, desencallar el projecte dels Pedregals i fer possible un canvi de mentalitat respecte de la ciutat industrial que històricament ha estat Berga. "Tot això ho vam plasmar en un pacte de govern i estem aquí, avançant en aquest sentit", detalla, valorant que "crec que el que Esquerra ha aportat és pragmatisme". Així, el grup d'ERC reconeix que aquestes tres accions pactades i encaminades aquest mandat (estació, Pedregals i polígon) són les millors que s'han assolit sota els governs cupaires. Per contra, considera que els punts negatius són que "anem tard" pel fet que "s'hauria d'haver sigut més decidit a l'hora d'afrontar aquests grans problemes", i que també s'hauria pogut abordar-los "amb més valentia" en el sentit que "l'experiència demostra que deixar-los enquistar és pitjor".
En canvi, des de l'oposició en fan una lectura diferent de la funció i situació d'ERC en l'equació del govern. "Crec que Esquerra s'ha deixat arrossegar sempre per la CUP", apunta Caballé, si bé matisa que "diferencio l'Esquerra del Ramon Camps, que estava totalment entregada, a la del Moisés Masanas, que tot i tenir els mateixos regidors sí que ha exigit quatre o cinc coses", afirmant que la seva tasca ha estat clau en carpetes com la dels Pedregals i el polígon. El raonament és similar al de Vinyes, que exposa que "és com si no hi fossin, tot i que potser s'ha vist més presència els dos últims anys". En tot cas, la de BeGI va més enllà, i suma un actor al govern: "aquest mateix període s'ha notat molt que és un tripartit directament perquè hi va haver un canvi de cadires amb el Consell". Per la seva banda, Garcia suspèn la tasca dels republicans al mandat passat, acusant-los d'encapçalar "regidories pràcticament buides de contingut" i que van suposar "una pèrdua de recursos i de temps".
- Els regidors de l'Ajuntament de Berga, al ple d'investidura del 2023
- Lídia López
Més enllà de l'Ajuntament
I com s'ha vist l'acció del consistori des del carrer? Les opinions són tan variades com el nombre de persones a qui se li demani, tot i que hi ha indicadors com el Dibaròmetre que poden aportar una síntesi sobre la percepció del municipi i l'administració local. Per recollir-ne una petita mostra, preguntem a un comunicador que ha seguit de prop la política local, Xavier Gual, i algú que coneix de primera la corporació com és l'anterior alcalde, Juli Gendrau. En aquests 10 anys d'alcaldies cupaires, Gual creu que hi ha hagut "moltes ondulacions", si bé la tònica coincideix amb la de l'oposició: "De cop i volta, la CUP suposava un canvi de tendència absoluta, tenint en compte que es feia dir antisistema i tota la resta d'adjectius que es pengen. Però molt aviat es va notar que tampoc n'hi havia per tant". Per a Gendrau, en aquesta dècada han evidenciat "la diferència d'estar a l'oposició i de formar govern", incidint que "quan ets a l'oposició veus les coses d'una manera i aleshores, quan governes, acabes fent allò que criticaves".
El darrer alcalde abans de l'entrada de la CUP al govern lamenta que, en aquesta etapa, "s'han perdut oportunitats en àrees que quan vam fer el traspàs estaven sobre la taula, com la formació universitària" i també s'ha renunciat -tot i que després s'ha recuperat- projectes que creu estratègics com l'aposta per un model turístic associat a l'esport que ells van projectar a partir del triatló i ara s'ha vinculat al ciclisme. També situa en la balança negativa el fet que no hagi tirat endavant l'estació d'autobusos. El periodista coincideix a marcar entre els projectes en vermell l'estació, així com l'afer d'Inbergatur que, si bé recalca que ja ho van heretar, no s'hi ha pogut posar remei.
Així mateix, tots dos coincideixen a valorar positivament accions com el traspàs de l'hospital i e nou format de gestió de la residència, aquest impuls del cicloturisme, i les obres al polígon industrial -el darrer, apuntat només per Gual-, i la reducció del deute. En l'últim punt, Gendrau també hi fa una especial aturada, perquè creu que la CUP no ha explicat prou bé l'origen d'aquests comptes: "parlen d'herència, però s'obliden de dir moltes coses". Així, l'exalcalde fa referència a elements com un cúmul de dèficit al llarg de la democràcia, l'infrafinançament de molts anys als ajuntaments, la crisi econòmica, les obligacions de l'hospital, o les subvencions d'administracions endarrerides durant anys.
Amb tot, també distingeixen entre la línia just aterrar al consistori amb la que actualment desenvolupen: "D'uns primers anys que se'ls veia més revolucionaris i més disposats a confrontar, ara, segurament perquè no els queda altre remei, s'han adaptat més a aquest ecosistema de funcionaris, limitacions i burocràcia", declara Gual.
El que queda pels 12
En aquests dos anys fins als pròxims comicis, els desitjos compartits són els de tantes carpetes històriques com sigui possible. "Pel bé de la ciutat, espero que l'alcalde continuï negociant, complint en la mesura del possible i sent seriós", conclou Caballé, qui es mostra disposat a "poder arribar a acords i fer una oposició professional i frontal al govern quan cal". Segons Garcia, "la fortuna que té aquest govern és que rebrà més diners públics de fora que mai, amb un PUOSC i un PGI històrics" i també estira la mà per contribuir a la seva bona administració: "Els diria que es deixin ajudar, que ens aprofitin a tota l'oposició per acabar de gestionar bé".
Menys esperances tenen els independents, ja que segons Vinyes "aquests dos anys que queden, arribaran a consensos fent pactes amb la resta de partits i els únics que podrem fer una mica d'oposició serem nosaltres". La portaveu creu que "Berga està totalment parada i deixada" i assenyala que "l'actual govern és incapaç de gestionar projectes importants, i per això n'hi haurà alguns dels importants que s'arrossegaran fins a la pròxima campanya electoral".
Precisament, l'aura preelectoral anirà marcant cada vegada més el que queda de mandat. "Hi ha dos factors que notarem: un és que l'alcalde actual és un home de consens i buscarà acabar el seu últim tram en la política amb tranquil·litat i consens; i l'altre és que estic segur que el 2027 hi haurà, no sé si una petita marea o un tsunami, de les noves opcions nacionalpopulistes que condicionaran els resultats electorals", assevera Gual.
