La candidata d'ERC a Berga, Ermínia Altarriba Foto: Aida Morales
Ermínia Altarriba (Berga, 1963) és, com els pronòstics indicaven, la cap de llista que Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) de Berga ha presentat com a alcaldable a les eleccions municipals d'aquest mes de maig. D'orígens socialistes, Altarriba se'n va apartar el juny del 2013 ja com a regidora de l'Ajuntament de la capital berguedana i, a principis de setembre del 2014, es va afiliar a ERC, després de continuar en el món de la política local des d'Impuls pel Berguedà. Es defineix com una persona descaradament d'esquerres, amb un punt de “disbauxa” i eminentment berguedana. Una de les seves principals prioritats, segons ha dit, és obrir l'Ajuntament a la ciutadania i garantir la màxima transparència i participació en el dia a dia del consistori.
Es presenta com a cap de llista, però aquesta vegada per ERC i no a les files pel PSC. Creu que el seu orígen socialista pot frenar el vot republicà?
Potser algun sí, a la militància clàssica o als militants de tota la vida. Hi ha gent que ja ho ha expressat, però ERC a Berga és el que és, o era el que era, i no és pas que hagués crescut molt o que s'hagués obert gaire. Penso que la nostra arribada ha sigut tota una obertura, i aquesta és la voluntat del partit, de créixer i, si fem una feina correcta des de l'Ajuntament, encara obrir-se més.
Ara que ho pot valorar amb perspectiva, quin va ser el motiu per marxar del PSC i quina ha estat la motivació per entrar a formar part d'ERC?
El marxar va ser perquè no ens agradava la deriva que estava adoptant el partit. Nosaltres ja vam fer intents amb el sector de la Marina Geli o de la Montserrat Tura, però com que no s'acabaven de decidir, vam prendre la iniciativa. Per a nosaltres, el PSC no responia a les expectatives, i l'entrada a ERC es va veure bé des de molt al principi, perquè penso que ERC vol ser el pal del paller de l'esquerra catalana i amb ells ens hi sentim molt bé. Nosaltres vam marxar el maig del PSC i pocs mesos després teníem reunions amb ERC nacional, però també amb l'Enric Barrios i amb el Toni Pérez. I havíem tingut contacte amb ICV, que això també s'ha de dir.
Parlant de Barrios, creu que el conflicte que es va generar arran de l'entrada d'Impuls es podia haver gestionat d'una altra manera?
Segur, i tant. Per part d'ells, bàsicament, però per part nostra potser també. Jo penso que nosaltres vam obrar amb transparència perquè des del primer dia se'ns havia dit que es volia pactar. A les reunions, sempre es deia que pactaríem i que faríem un front comú. Ara, si això s'ha fet bé o no, el temps ho dirà. Però la visió que té ERC d'obrir el partit i ser generós amb els que marxàvem del PSC, aquí no es va entendre de cap manera.
Considera que aquest conflicte pot arribar a fer perdre vots a ERC d'alguna manera?
Jo crec que és un nucli molt reduït que sí que podrà influir en gent, però penso que la majoria de gent veu que som d'esquerres, que hem fet una trajectòria i que, vist el partit on érem i com anava, és un pas francament lògic. I a més, sempre se'ns qüestiona a nosaltres i no es qüestiona mai, per exemple, la quantitat de militants d'Esquerra que havien estat a CiU o a d'altres espais. En canvi, venir d'un espai socialista està com molt estigmatitzat.
En aquests moments segur, està clar. És que totes les actuacions que han fet només fan que corroborar el mal desgovern i la falta de rumb del partit.
Tornant a la campanya electoral, quins serien els eixos principals que ERC vol treballar des de l'Ajuntament?
Nosaltres proposem quatre eixos. Ser el màxim de transparents i justos possible. Això vol dir que l'administració sigui igual per a tots i amb transparència absoluta. Un altre eix seria l'educació i la cultura. Aquest seria un eix primordial dintre de l'obra de govern perquè la cultura ha de ser el nexe de cohesió d'una ciutat. Després hi hauria el dinamisme econòmic i l'emprenedoria, un pilar fonamental per a la ciutat amb els aturats que tenim. I per últim, el camí cap a la independència. Aquest sí que serà un eix bàsic de la campanya.
Això en què es concretaria?
Hem de tenir uns ajuntaments que governin amb majories a favor de la independència, i com més n'hi hagi, més fàcil serà tenir altres institucions.
I en els altres àmbits? Com afrontarà aspectes com ara fer reviure Queralt, la marca Berga, el turisme i, sobretot, la gran motxilla de deute que acumula el consistori?
El que no es pot fer és malbaratar esforços. Les línies de treball que estan començades s'hauran de continuar, i en la marca turística, per exemple, hi tenim alguna reserva perquè penso que s'hi estan posant molts diners, però s'haurà de veure com es tradueix a la realitat. De moment, les accions que s'han fet com la Patum Invisible, les trobo més aviat qüestionables, però ho haurem de veure. Evidentment, s'ha de treballar el tema turístic, però també el Clúster Agroalimentari, que Queralt torni a recuperar-se i altres, però no ens podem moure gaire del guió. I pel que fa al deute... preocupa, i molt. S'hauran de prendre mesures importants, i hi haurà coses que serà dur prescindir-ne però que ho haurem de fer.
Seria necessària una gerència a l'Ajuntament de Berga?
Podria ser, de fet, el gerent ja hi havia sigut en l'època de Ramon Camps. No és pas un invent. Potser és necessari que hi hagi una figura molt central, bàsicament pel tema de recursos humans, que costa molt de gestionar.
A què es refereix amb el tema de recursos humans?
Fins ara no s'ha gestionat bé perquè no hi ha hagut capacitat tècnica i s'han creat una sèrie d'anomalies que s'han anat perpetuant. Això crea molt malestar entre els mateixos treballadors i s'ha de mirar de solucionar ràpid, perquè no pot ser que dos treballadors de la mateixa categoria en diferents departaments cobrin molt diferent.
Pel que fa als resultats, quins serien els màxims i el mínims d'ERC, tenint en compte els quatre regidors que actualment té Impuls?
El màxim seria tenir l'alcaldia. Hem d'aspirar a tenir el màxim de suport dels ciutadans per poder entrar al govern amb força. Els mínims, no ho sé, això ho han de dir els ciutadans.
Menys de quatre, però, ho consideraria un fracàs?
Són unes eleccions molt obertes i fer ara la quiniela ens costa a tots, suposo. Hi ha moltes variables que altres vegades no hi eren i, per tant, ara més més difícil.
Sí, sí, això un cop ho interioritzes i ho incorpores, sí. És una responsabilitat que suposo que a tots els ciutadans els hi faria molta il·lusió, i a mi me'n fa molta.
Creu que està prou preparada?
Em veig amb capacitat per gestionar un equip que entre tots farem. S'ha de conèixer molt la ciutat, això és veritat, però penso que amb aquests quatre anys l'hem arribat a conèixer. I abans la coneixíem des de la vessant més associativa, d'entitats, de ciutadà.
En cas que s'hagués de pactar per governar, ERC hi estaria disposada?
Si es dóna el cas, jo crec que hem d'estar oberts al que sigui i ja es veurà. Són temes que posteriorment cadascú haurà de veure, depenent del resultat que hagi tret.
Valorarien un front d'esquerres?
Nosaltres sempre hem apostat per un front d'esquerres. El que vam començar amb Impuls ja va ser això, parlar amb ERC i ICV en el seu moment. I amb la CUP hi pactaríem si volen, perquè ells no parlen mai de pacte. No ho veuria malament.
Comentava que per a ser candidat s'ha d'estar preparat. Com veu la resta d'alcaldables?
L'Antoni Biarnés m'imagino que és un bon gestor o que, com a mínim, té experiència teòrica en la gestió; però penso que, potser, el que li falta és una mica més de relació amb la Berga real. La Montserrat Venturós és a qui conec menys, no sé si hi he parlat mai i no en tinc massa coneixement. La Rosalia Monroy, l'havia conegut quan estàvem al PSC; és economista i, per tant, en temes d'economia m'imagino que controla, però igual que el candidat de CiU, potser encara més, li falta molt coneixement de la ciutat. I Joan Antoni López Noguera té uns votants molt fidels i li va molt bé l'aparador de Berga. Tot i això, tothom fa la seva feina i ell ha fet prou bé la seva en el seu rol els últims anys.
Pel que fa a les llistes, qui l'acompanyarà o li agradaria que ho fes?
Són coses molt diferents. Al final coincidirem perquè això fa dies que s'està treballant, però tothom et diu que molt bé que faci el pas endavant, però el problema és que la gent es comprometi. Jo entenc que aquest pas costa de fer, com a mi em va costar fa quatre anys, perquè m'ho havien demanat tres partits. Al final, vaig anar amb el PSC, però ERC m'ho havia demanat i CiU també. I per què? Perquè som gent que ens anem movent i t'apuntes amb uns o altres, els que creus que faran més bé per a la ciutat. Al final, aconseguirem fer un equip potent i que engresqui, però hi estem treballant a fons.
Veurem gent d'Impuls a les llistes?
Sí, hi haurà gent d'Impuls, com també gent d'Esquerra i molts independents.
Serà una llista poc orgànica, doncs?
Molt poc no, perquè, entre d'altres coses, hi haurà prou gent d'Esquerra i d'Impuls, però hi haurà independents, sí.
