L'exalcalde de Berga i president del Casal d'Europa, Jaume Farguell, ha estat el ponent principal aquest dijous de la conferència que ha organitzat l'Institut Ramon Llull a Barcelona sobre la singular història del Pavelló de Suècia, que actualment es troba a la capital berguedana. Farguell ha parlat en qualitat d'autoritat, però també com una de les persones amb una vinculació més forta amb aquest edifici, ja que va ser l'artífex de la seva segona reconstrucció el 1998 a Berga. 

I és que la història d'aquest pavelló ve de lluny, concretament del 1929, quan es va realitzar l'Exposició Internacional de Barcelona. Llavors, aquesta instal·lació es va cedir a l'Ajuntament de la capital catalana, que el va sortejar entre els consistoris catalans interessats en acollir-lo. En aquest punt, la ciutat afortunada va ser Berga, de manera que el va reconstruir, i el juny de 1933 el president Lluís Companys i el llavors batlle de la ciutat, Josep Maria Sobrevias, el van inaugurar. Fins al 1939, aquest edifici de pi nòrdic va acollir la Colònia Escolar Permanent, una escola de nenes de famílies socialment necessitades, però a partir de llavors, després de la Guerra Civil, el pavelló va passar a formar part de la caserna militar de Berga. Als anys 60, l'edifici va tornar a ser finalment desmuntat i destruït, fins que Farguell el va fer tornar a reconstruir al mateix lloc on havia estat ubicat.

“La història del Pavelló de Suècia, jo la relaciono molt amb el procés que ha viscut Catalunya”, ha explicat a aquest diari, ja que va ser un element democràtic que va passar per les diverses etapes polítiques fins a, finalment, esdevenir complet amb tot el seu valor cultural: “És aquest procés de vida i ressurrecció del Pavelló de Suècia el que el connecta amb la història de Catalunya”.

A més, Farguell ha volgut destacar que les dues persones que el van inaugurar el 1933 a Berga, Companys i Sobrevias, van ser afusellats després de la guerra. Totes aquestes històries, segons Farguell, “tenen molta relació amb el país en què vivim i són lliçons històriques a tenir en compte perquè parlen d'un moment en què Catalunya va guanyar certes llibertats i llavors les va perdre”. Ara que sembla que les tornem a tenir, ha remarcat, és un “component d'esperança que hem d'aprofitar”, ha indicat en una clara relació al procés sobiranista català. 

Una escola “exemplar”

Des de 1933 fins a 1939, el Pavelló de Suècia va acollir la Colònia Escolar Permanent, una escola “exemplar”, segons ha considerat Farguell. En aquesta, s'implementava el model educatiu suec amb una profunda catalanitat, i les noies hissaben una bandera catalana i una de sueca cada dia abans de començar les classes. 

“Aquest fet el vàrem voler rememorar”, ha explicat el president del Casal d'Europa, fins i tot abans de tornar a reconstruir el Pavelló a Berga el 1998. Per això, ha recordat que en determinats actes la ciutat de Berga ja hissava una bandera catalana i una altra de sueca, en record a aquesta tradició iniciada els anys trenta.