Ferran Civil: «No ens podem eternitzar en el càrrec»

L'exvicepresident primer de la Diputació de Barcelona assegura que ha realitzat una tasca "importantíssima" per a la comarca

Publicat el 19 de març de 2015 a les 21:23
Actualitzat el 20 de març de 2015 a les 11:45

L'actual alcalde de Cercs, Ferran Civil Foto: Aida Morales


Ferran Civil (1949) ha estat, fins a principis de gener, un dels càrrecs més representatius que tenia el Berguedà en les altes esferes. Metge de professió i alcalde de Cercs per Convergència i Unió (CiU) des de 1991, també ha estat vicepresident primer de la Diputació de Barcelona, a part d'entomar diversos càrrecs dins del Consell Comarcal del Berguedà i la presidència del Consorci de Formació i Iniciatives del Berguedà des de 1998 fins a la seva incorporació a l'Agència de Desenvolupament del Berguedà. Durant aquests anys, i segons ha afirmat, la seva voluntat ha estat la de propulsar la comarca a nivell turístic i econòmic, així com treballar pel seu municipi. No obstant això, diverses denúncies han embrutat el seu camí. La majoria d'aquestes, han acabat amb absolucions, excepte la darrera, que està recorreguda a l'Audiència de Barcelona. Una “caça de bruixes”, segons ha declarat Civil, que no ha afectat, però, a la seva retirada de la política municipal. 

Quins han estat els motius que l'han portat a retirar-se i a no tornar-se a presentar a les eleccions municipals del 24 de maig a Cercs?

En aquesta darrera legislatura ja m'ho vaig haver de rumiar una mica perquè entenia que 20 anys eren molts, però ara 24 ja en són masses i, per tant, ja estava decidit de feia temps. De fet, durant aquest temps que he estat a la Diputació, el Jesús pràcticament ha fet d'alcalde i, per tant, ha sigut com un bateig per a ell. A més, com que m'ha coincidit que per la meva professió de metge em jubilava, de fet aquesta setmana em jubilo, estava tot més o menys calculat. Potser ja m'hagués tocat en l'altra legislatura, però m'ho van demanar els companys. 

Després de tants anys, marxa cansat de fer política?

No, jo em canso un dia, però a l'altre torno a reviscolar. No marxo per cansament, sinó que marxo perquè entenc que s'ha de donar pas a la joventut. En aquest cas, a la joventut madura com el Jesús. I perquè tot ha de tenir un final. No ens podem eternitzar en el càrrec. Jo puc ajudar en molts altres àmbits, però com a alcalde, crec que 24 anys són prou. 

On el veurem a partir d'ara? És a dir, quin serà el seu nou dia a dia?

A partir d'ara, el que vull és descansar, estar a casa, ajudar la dona. Una mica, estar més amb la família del que he pogut estar mai. Però això no vol dir que m'estigui tot el dia casa. Ja ho veurem. 

Continua, però, com a president d'Unió al Berguedà.

Sí, d'Unió no he plegat perquè, així com vaig plegar de la Diputació, tots els alcaldes d'UDC a la comarca em van dir que de cap de les maneres plegués. Que ells confiaven en mi, que el que a mi m'havia passat, els hi podia passar a ells. Per tant, continuo essent president comarcal.

Com veu el partit a la comarca?

Jo veig la comarca com una de les més vives d'Unió. Tenim set alcaldies de 30. Crec que s'ha fet una bona feina i que els alcaldes que tenim porten anys. El que més, el de Gisclareny, un gran alcalde. També tenim el de Vallcebre, un altre gran alcalde que treballa tot el dia per a la seva gent; el de Vilada, el de Castell de l'Areny i el d'Avià, que és l'alcalde del municipi més gran que governem i que està fent una tasca magnífica. 

I a nivell nacional?

El 14 de juny ho haurem de definir. Jo sóc independentista, malgrat que el meu partit no s'hagi definit, i jo lluitaré amb totes les meves forces perquè penso que el 99% dels militants al Berguedà votarem independència. Si no penséssim així, no estaríem als llocs que ocupem en una comarca com la nostra. 

 
No obstant això, hi ha persones que militaven a Unió i que se n'han despenjat per aquest mateix motiu. L'alcalde de Vic, Josep Maria Vila d'Abadal, per exemple...

Jo penso que les batalles s'han de lliurar dintre de casa. Jo no sóc xaquetero, tota la vida he estat d'Unió, i Unió és el meu partit. Des que es va fundar, el món ha canviat molt, i nosaltres hem canviat amb ell. Per tant, el que hem de fer és lluitar des de dins. I si en un moment donat els que et representen no t'agraden, el que has de fer és canviar-ho, però des de dins. Des de fora no es poden fer les guerres. 

La darrera sentència d'un Jutjat de Manresa el condemnava a un any de presó i vuit d'inhabilitació per un delicte urbanístic per haver autoritzat la construcció de tres naus en una zona no urbanitzable d'interès natural. Una sentència que està recorreguda, però, això l'ha influenciat per a no tornar-se a presentar?

No, gens ni mica, perquè estic convençut que això ho guanyarem. La sentència no parla gens ni mica de com va anar el judici. És tan estranya i tan kafkiana... Perquè al judici es va demostrar tot el contrari del que diu, de manera que qualsevol advocat que ens ho ha mirat, i ens ho han mirat molts, diuen que no ho entenen. Jo, amb tots els respectes a la magistrada, crec que els judicis serveixen perquè la presumpta comissió d'un delictes es demostri o es desestimi. Pera tant, la sentència hauria de parlar del judici, i al judici es va dir que aquest senyor, va fer el que li va semblar a ell. Aquest senyor al judici va dir que jo li havia dit que l'ajudaria en tot el que pogués, però no que fes una cosa il·legal. Si l'únic que es tenia per dir que hi havia hagut delicte són les paraules d'aquest senyor, i aquest les especifica, doncs escolta, en què es basa? No hi ha ni un fet palpable, ni escrit, ni verbal, ni denúncia. I nosaltres els hi vam obrir dos expedients, demanant l'empara del director general d'Urbanisme, anant als Mossos per demanar que els hi aturessin les obres. Si això és cooperació, que baixi Déu i ho vegi. I pel que fa a la llicència, si estava ben donada o mal donada, nosaltres entenem que la vem donar correctament perquè hi ha una llei que diu que, quan has fet un certificat de compatibilitat urbanística, si et demanen una llicència en els propers sis mesos, l'has de donar. I així ho va reconèixer el tècnic de la Generalitat que va iniciar l'expedient. Per tant, de les dues coses estic segur que sortirà positiu, el problema és que la justícia va com va. 

No obstant això, poc després de la sentència va dimitir del càrrec de vicepresident primer de la Diputació de Barcelona.

Quan vaig dir que plegava, els companys van dir que no, que no teníem res per amagar, que jo havia firmat però que tots ho havíem decidit per junta de govern. I a Cercs, no m'ha vingut ningú a dir si plegava o no, perquè tothom em coneix a mi, i al senyor causant de tots aquests despropòsits que, de pas, dir que estan costant una fortuna a l'Ajuntament. I posem-nos en el cas contrari, que jo fes el contrari del que diu el tècnic i el secretari. M'haguessin jutjat per prevaricació, oi? 

El mateix regidor també va denunciar a l'Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) l'incompliment del règim de retribucions en els sous

Si, els de l'Oficina Antifrau ens van dir que això no era correcte; doncs ho hem canviat. Però pensa que aquestes retribucions es porten aplicant des de fa 38 anys. Abans que jo, hi havia hagut un equip socialista que va durar 14 anys i ja ho tenien. I mai de la vida ningú, i s'aprovava cada any als pressupostos, ho va dir. A més, aquest mateix senyor que ho ha denunciat, ho ha vingut cobrant, i quan deia que cometíem un sacrilegi tan gran, no deia que ell també ho estava fent. I no ha tornat pas ni un diner, que jo sàpiga...

Considera que es tracta d'una caça de bruixes contra la seva persona?

Si. Sempre. I tant. Hem tingut uns quants judicis i sempre els hem guanyat. I estic convençut que aquest també el guanyarem. Tant de bo es ressolés demà mateix, però no, ens haurem d'esperar un any. 

Tornant al relleu que li farà Calderer, què li recomanaria com a alcalde experimentat?

Ja no em queda res per recomanar-li. Que sigui tal com és, que és una persona treballadora, eficaç, recta, que sap quan ha de dir prou, i que a la vegada és flexible.

Quin balanç fa de la seva etapa al capdavant de l'Ajuntament de Cercs?

El balanç de tota una estapa de 24 anys és molt difícil, però el resumiria dient que hem posat el nom de Cercs al mapa del Berguedà, i que hem portat la batuta de l'economia de la comarca durant anys. Primer amb les mines, però després amb el Consorci. I jo crec que això no s'ha tingut massa en compte. La generositat en traspassar tot el potencial tècnic i econòmic que teníem. D'altra banda, com a diputat del Berguedà, crec que he pogut fer una tasca importantíssima en bé de la comarca, seguint la que vam iniciar amb el Consorci. La quantitat que s'ha pogut donar al Berguedà, podria dir que no hi ha cap comarca que s'hagi endut tanta quantitat de diners de l'àrea que jo portava. Pel que fa a l'Ajuntament, la satisfacció més important és que nosaltres treballem per a la gent, i per això és important tenir un pavelló, una església, cementiris nostres, mig poble, que també és nostre... I hem fet moltíssimes coses, des de la Casa Nova, fins al tema dels Serveis Socials. Pensa, que crec que som l'únic municipi que portem els Serveis Socials des d'aquí. I no només els del municipi, sinó els d'una part de l'Alt Berguedà.
 

Jesús Calderer relleva Ferran Civil al capdavant de la llista de CiU a Cercs
 

L'actual alcalde de Cercs, Ferran Civil Foto: Aida Morales