Aquest document audiovisual ha estat elaborat per membres del Casal Panxo aplegats en la Productora Maquis, i repassa la trajectòria d'aquesta organització berguedana des dels seus inicis fins a l'actualitat. Es basa, especialment, en els testimonis d'un grapat de socis del casal de la primera etapa i també de l'actual. Es contrasten, per tant, les mirades de dues generacions de militants independentistes que dediquen o han dedicat bona part del seu temps a proporcionar una oferta cultural a la ciutat i comarca, a més de lluitar per la justícia social. 

  Un dels membres que va impulsar des dels seus inicis el Casal Panxo és Jordi Millan. Actualment, es dedica al sector de la restauració i és conegut a bona part del territori català per la seva especialització en el món del gin tònic. Millan explica que, per a ell, la militància al casal va ser també una escola de formació, ja que es van arribar a muntar barres llarguíssimes tant per a les primeres edicions del Rebrot com per a concerts mítics com va ser el comiat de Brams, l'any 2005. Explica que si tot això es podia fer era perquè hi havia "un exèrcit de formiguetes incansables" i un grup de gent "motivada al 200%". Ara, però, passats els anys, confessa que seria "inaguantable" tornar a organitzar un festival com el Rebrot d'aquells anys. 

"Tothom s'ho creia i les coses sortien"

Una altra militant dels primers anys del Casal Panxo que aporta la seva visió en aquest documental és l'actual regidora de la CUP a l'Ajuntament de Berga, Anna Maria Guijarro. Recordant aquella època, Guijarro es mostra emocionada quan destaca el volum de feina que hi havia per fer, i també es mostra agraïda perquè, en aquella etapa, va ser quan es va formar políticament "fruit dels debats polítics que hi havia a les assemblees". A l'hora d'organitzar les activitats, la regidora sintetitza l'actitud dels militants de la primera època amb aquestes paraules: "Tothom s'ho creia i les coses sortien". 

Altres testimonis dels primers anys del Casal Panxo que apareixen en el documental són el politòleg Jordi Boixader, el tècnic de so Martí Ballús i Vicenç Sallés, professional del món audiovisual. Segons Sallés, una de les principals aportacions que va fer el casal a Berga des del seu naixement és la de "crear un clima de carrer" mitjançant el qual es transmetia a qualsevol visitant que a casa nostra hi havia "un conflicte polític". En aquest sentit, destaca la feina duta a terme pel Casal Moragues a principis de la dècada passada. Aquesta competència entre casals, des del seu punt de vista, va fer que Berga estigués "ple de simbologia independentista". 

Nou escenari, nova etapa

El fil conductor del documental el porten a terme Aleix Serra i Mònica Garcia, dos membres del casal que han estat presents en aquesta organització al llarg de les diferents èpoques. Tots dos recorden com, després d'uns anys de trànsit en un local del carrer del Balç molt més tancat al públic, es va reobrir un espai capaç d'atreure el públic com el que ara es té obert al carrer de Mossén Huch. Un local que, tal com explica l'arquitecte Jordi Pont, es va haver de buidar de porqueria i deixar a punt de nou. La feina, però, sintentitzada en la "barricada de grava" que es va fer al mig del carrer per tal de fer habitable la part de jardí, va servir per cohesionar el nou nucli de persones que van decidir tirar endavant el casal. 

De la nova etapa, al marge de mantenir activitats ja tradicions del Casal Panxo com el Correllengua i la Calçotada, en destaca la capacitat que ha tingut de generar oferta en el món musical. Ho expliquen dos socis de la nova etapa, Albert Pont i Marc Parera. Des del recent cicle de concerts i actuacions dels Divendres Panxo, fins al naixement, ja fa uns quants anys, del grup PanxoContents, integrat per membres del casal. És per tot aquest conjunt d'activitats i d'història mantinguda durant quinze anys, que Jordi Pont sentencia: "Es pot dir que el casal no mor mai".