La inhabilitació de Montse Venturós: preguntes i respostes

Després que s'hagi suspès del càrrec a l'alcaldessa, la situació que s'obre a l'Ajuntament de Berga és inèdita. Què implica? Qui desenvoluparà les funcions d'alcalde? Es podrà tornar a presentar a les eleccions? NacióBerguedà n'exposa diverses preguntes i respostes

05 d'octubre de 2018, 16:53
Actualitzat: 19:54h
Montse Venturós al debat polític d'aquest dijous, al costat de Francesc Ribera i Oriol Camps, ambdós tinent d'alcalde.
Montse Venturós al debat polític d'aquest dijous, al costat de Francesc Ribera i Oriol Camps, ambdós tinent d'alcalde. | Pilar Màrquez Ambròs
Montse Venturós va rebre aquest dijous l'ordre d'execució de la sentència que la inhabilita per exercir com a alcaldessa de Berga durant sis mesos. Al vespre, va celebrar-se el ple municipal d'octubre i Venturós ja no va poder presidir-lo. En un debat polític previ amb els grups municipals, va avisar que "no acata" i que seguirà coordinant l'equip de govern municipal i treballant-hi "colze a colze". Segons Venturós, no serà "una desobediència amb signatura" perquè això faria que la ciutat quedés paral·litzada i que tots els acords que es prenguessin fossin invalidats automàticament. 

L'escenari que s'obre a continuació a l'Ajuntament de Berga és inèdit. Però què implica d'entrada? Qui desenvoluparà les funcions d'alcalde? Es podrà tornar a presentar a les eleccions? NacióBerguedà exposa diverses preguntes i respostes sobre el cas de Venturós. 

1. Què ha de passar a partir d'ara a l'Ajuntament de Berga; per exemple, qui desenvoluparà les funcions d'alcalde?

Un cop rebuda l'ordre d'execució de la sentència, Venturós està inhabilitada pels propers sis mesos. A partir d'ara s'obre un període de 10 dies hàbils en els quals l'equip de govern de Berga de la CUP ha de convocar un ple per facilitar la presa de possessió d'un nou alcalde. Mentrestant qui exercirà de batlle en funcions serà Oriol Camps, el primer tinent d'alcalde. Montse Venturós va explicar la setmana passada que la CUP, amb sis regidors, té decidit que no presentarà un candidat al ple. Tampoc ho faran el PDECat, també amb sis regidors, i ERC, amb tres edils. La tria de nou batlle requereix que hi hagi majoria absoluta al ple en primera volta o, simple en segona. Els grups restants són ICV i el PSC, però amb un regidor cadascun, no sumen prou perquè una opció d'aquests grups prosperi. 

2. Què preveu la llei si no hi ha cap candidat per ser alcalde?

L'article 196 de la Llei Orgànica del Règim Electoral General (Loreg) estableix que si no hi ha un candidat a alcalde, es proclami el regidor que encapçala la llista amb més vots. En aquest cas, es tractaria de Francesc Ribera Titot, el número 3 de la CUP a les eleccions de 2015, ja que Venturós estaria inhabilitada i Anna Alsina, la número 2, va renunciar a l'acta de regidora a principi de legislatura. Si Francesc Ribera no accepta el càrrec, i tampoc ho fan la resta de regidors de la CUP - un escenari probable - llavors podria passar que hi hagués un alcalde accidental fins a final de mandat, que podrien ser Oriol Camps o Francesc Ribera. 

3. Què implica el "no acatament" polític de Venturós?

Segons paraules de la pròpia Venturós abans del ple d'aquest dijous, que ja no va presidir, "continuaré treballant i esperem poder fer moltes accions de xoc amb l'estat que haurem de definir els propers dies". Montse Venturós ha assegurat que "no acata" la sentència que la inhabilita i que té intenció de seguir coordinant l'equip de govern. Tot i reconèixer que no serà una desobediència "amb signatura", ja que posaria en perill "els acords municipals", Venturós ha assegurat que pensa desobeir.

L'equip de govern de la CUP va mostrar ahir també el seu suport a Venturós i el rebuig a una sentència "injusta". Els cupaires van corroborar l'aposta per "seguir treballant colze a colze amb Venturós i no reconèixer la figura de cap altre alcalde o alcaldessa".

4. Què diu concretament la sentència?

La sentència del Jutjat Penal 2 de Manresa, ara ja en ferm, la condemna a sis mesos d'inhabilitació per a l'exercici de qualsevol ocupació o càrrec públic per un delicte de desobediència a l'autoritat pública, en no haver retirat l'estelada de la façana consistorial en dues jornades de l'any 2015. També a 3 mesos de multa, a raó d'una quota diària de 6 euros, més la responsabilitat personal subsidiària en cas d'impagament prevista a l'article 53 del Codi Penal. També ha d'afrontar les costes del procediment.

5. Entrarà un nou regidor o regidora de la CUP al ple de Berga?

Sí. Venturós perd el vot al plenari, de manera que la CUP farà entrar una nova persona de la llista del partit al consistori, de la qual encara no s'ha confirmat el nom. El número 9 de la llista del partit a les eleccions municipals del 2015 és Hug Tuyet. És a qui pertocaria sobre el paper perquè durant el mandat han entrat dos regidors, Eloi Escútia (número 7) i Ivan Sànchez (número 8), en substitució de persones sortints; però no hi ha res decidit al respecte. La número 10 és Roser Valverde. 

6. Quina serà la resposta popular a Berga?

La Plataforma pels Drets Democràtics i Polítics de Berga, que agrupa desenes d'entitats del Berguedà i d'altres punts de Catalunya per exigir l'absolució de l'alcaldessa Montse Venturós i el respecte pel vot dels berguedans, ha acordat seguir tractant a Montse Venturós com a alcaldessa de la ciutat, reunint-se amb ella quan sigui necessari, com fins ara; promoure una resposta popular visible i sostinguda en el temps amb l'organització d'activitats al llarg de les pròximes setmanes i mesos; i intentar obtenir diners per la caixa de solidaritat que idealment hauria de servir per cobrir les despeses derivades del judici: la multa, les costes judicials i despeses vàries derivades d'aquesta situació anòmala. Entitats que en formen part, com l'ANC de Berga, ja han anunciat que compliran amb aquests punts des del mateix moment que Venturós es troba inhabilitada. De la mateixa manera, el Patronat de la Patum continuarà convidant a l'alcaldessa i escollint-la abans de cada sessió per presidir els plens.

Hi ha previst que les entitats organitzin activitats periòdicament.  

7. Montse Venturós es podrà presentar a les eleccions de 2019?

Sí. Tenir la inhabilitació abans del 14 d'octubre permetrà a Montse Venturós repetir com a cap de llista de la CUP. Però aquesta és una decisió que ella encara no ha pres, i es desconeix si hi concorrerà. La inhabilitació s'acabarà pocs dies abans que es tanqui el període d'inscripció de llistes a les municipals del 26 de maig. 

8. Una majoria de berguedans va escollir a Venturós com a alcaldessa, però els tribunals l'han inhabilitada per complir un acord de ple i mantenir l'estelada al balcó de l'ajuntament en dos períodes electorals de 2015. Més enllà de l'alcaldia i el fet polític, la inhabilitació de Venturós ha tingut altres conseqüències a l'Ajuntament?

Sí. La inhabilitació de Montse Venturós obliga a cessar els dos càrrecs de confiança de l'Ajuntament, encara que el tinent d'alcalde podrà tornar-los a contractar en pocs dies. 

La inhabilitació de Montse Venturós afecta els dos càrrecs de confiança que hi ha a l'Ajuntament de Berga i que depenen de la figura de l'alcalde, la secretària d'alcaldia, Meritxell Ferrer, i la tècnica de comunicació, Maite Flores. Un cop que la sentència s'ha comunicat en ferm, aquestes dues persones també són cessades.

9. Quin és l'origen de la negativa a treure l'estelada del balcó de l'Ajuntament que ha comportat finalment la inhabilitació de l'alcaldessa?

El ple de l'Ajuntament de Berga va aprovar mantenir l'estelada al balcó fins al dia de la independència el 6 de setembre de 2012. Aquella va ser la primera vegada que un representant d'una entitat, que en aquest cas va ser l'ANC Berga, entrava una petició al ple de la ciutat, i que aquest fet va ser valorat molt positivament per la majoria de grups municipals. En aquella època l'alcalde era Juli Gendrau (CiU) i Montse Venturós no formava part del plenari. De 17 regidors, l'acord només va tenir un vot en contra, el del llavors regidor del PP. El PSC es va abstenir. 

El 2015 la CUP va negar-se a treure l'estelada quan, arran d'una denúncia de Societat Civil Catalana, li ho va requerir la Junta Electoral, tant a les eleccions del 27 de setembre com a les del 20 de desembre. 

En fase d'instrucció, Venturós va plantar el jutge el 5 d'abril i el 17 d'octubre de 2016. Quan va ser posada a disposició judicial el 4 de novembre d'aquell any, va defensar davant del magistrat la decisió de no retirar la bandera estelada del consistori perquè "en aquest cas l'Ajuntament tenia un mandat claríssim que era mantenir l'estelada al balcó de l'edifici consistorial". Més tard, la causa va arxivar-se. Encara que aquesta va ser una decisió que la fiscalia va recórrer a l'Audiència de Barcelona i que va acabar desembocant en el judici del passat mes de maig al Jutjat Penal número 2 de Manresa, on Venturós va denunciar que s'estava enfrontant a un judici "polític"
Arxivat a