Confonent desig i realitat, Societat Civil Catalana celebrava dilluns que l'Assemblea Nacional Catalana havia perdut capacitat de convocatòria. Res més lluny de la realitat. L'única incògnita que reserva cada mobilització és el sentit de la performance a fer i el color de la samarreta, perquè l'èxit està garantit. Desenes i desenes de milers de persones omplen cada any els carrers de Barcelona -i de Catalunya, si s'escau- per pressionar per fer realitat la independència, i aquest cop no ha estat diferent. Els eixos, en aquest cas, eren tres: defensar el mandat de l'1-O, pressionar per implementar-lo i collar el Govern -i els partits que l'integren- per tal de seguir avançant en el moment més complex del procés.
[blockquote]L'independentisme es mobilitza per fer efectiva la República i reclamar la llibertat dels presos en un moment que l'Estat ofereix un acord sobre l'autogovern[/blockquote]
Un milió de persones, segons la Guàrdia Urbana, han tenyit de color corall la Diagonal de Barcelona -i alguns dels seus carrers adjacents-, la mateixa xifra que aquest cos va donar l'any passat. I això malgrat els negres auguris que podien fer pronosticar el limitat nivell d'inscripcions fa tan sols uns dies, les divergències en el si del moviment o el radicalment diferent moment polític, havent passat d'un il·lusionador 1-O a tocar cap a un context de reivindicació del dret a decidir pactat més propi d'anteriors etapes. L'arribada de Pedro Sánchez a la Moncloa ha fet que, de nou, un pacte amb l'Estat estigui damunt la taula com a via per explorar, de moment -com és la tònica dels últims anys- sense possibilitats d'èxit.
⬛️⬜️