El republicà, que ja va tenir responsabilitats de govern el passat mandat, capitaneja aquest municipi de 430 habitants des del passat 15 de juny. Des de llavors, Alcem-nos Vilada (ERC) governa el poble amb el suport de Vilada per la República (JuntsxCat). Els republicans, encapçalats per Espelt, van aconseguir més del 44% dels vots emesos a les eleccions municipals del passat mes de maig, superant per 20 vots al PSC, que va ser el seu soci de govern durant l'anterior legislatura municipal, amb la socialista Montserrat Badia com a alcaldessa.
Al juliol, Vilada ja va aprovar el nou cartipàs. Els republicans tindran, més enllà de l'alcaldia, les regidories de Promoció Econòmica, Joventut, Esports, Medi Ambient, Comunicació, Festes, Educació i Cultura amb Elisabet Boixader i Quim Pons com a regidors. Per la seva banda, el regidor de Vilada per la República, Andreu Ros, s'encarregarà de l'àrea de Territori i Sostenibilitat.
- El nou govern de Vilada ha aprovat un descens superior al 6% en la retribució que rebien fins ara els regidors de l'executiu local. Això en què es tradueix?
- En el pressupost municipal està prevista una despesa d'uns 30.000 euros per càrrecs electes, que és el màxim que pot gastar-se un ajuntament com Vilada, amb 430 habitants. Aquests diners ja s'estaven gastant ara però es repartien en parts iguals en tres sous, tres dedicacions del 60% amb 10.000 euros bruts anuals per cadascú. El que hem fet ara ha estat redistribuir-ho i ha quedat un estalvi d'uns 2.000 euros. Ens gastarem uns 28.000 euros en el sou de l'alcalde i els regidors.
- Quant cobrarà l'alcalde?
- Com a alcalde tindré una dedicació del 75% amb 18.000 euros anuals bruts, que és el màxim legal permès per un poble com Vilada.
- Hi haurà canvis en el mecanisme de treball de les regidories?
- El nostre objectiu és treballar a partir de comissions de treball, que hi hagi un regidor responsable de cada regidoria, i que aquestes comissions estiguin obertes tant als membres de les tres candidatures que es presentaven a les eleccions, com a tothom del poble que hi estigui interessat. Hem convidat al PSC a participar-hi. L'Ajuntament de Vilada ha de liderar els projectes, però amb la màxima participació de la gent i fent que tothom en pugui ser partícip. El pla de treball que tenim passa per aquí i volem que els temes més estratègics passin necessàriament per aquestes comissions que es crearan.
[blockquote]"L'Ajuntament de Vilada ha de liderar projectes, però amb la màxima participació de la gent i fent que tothom en pugui ser partícip"[/blockquote]
- La victòria de les passades eleccions els va sorprendre?
- A què atribueix la confiança rebuda?
- En part, a la feina feta. Perquè el PSC, que també va estar al govern la legislatura passada, va créixer en nombre de vots. Però sobretot al grup de persones de la candidatura d'Alcem-nos Vilada. Hem creat un grup molt potent. La primera impressió és que hi ha molta gent jove i és veritat, és un grup que transmet energia i compromís. Però a banda, és gent molt implicada.
Crec que el nostre projecte estava molt pensat i treballat. De fet, jo no tenia clar si presentar-me i, al final, ho vaig fer perquè vaig veure que al darrere hi havia un grup molt bo i que era una oportunitat per propiciar un canvi de maneres de fer i de treballar. Una oportunitat per a una nova dinàmica.
- Quin és l'objectiu pels primers cent dies de govern?
- L'objectiu és construir un pla de mandat molt clar, començar a posar en funcionament totes les comissions que comentava. Establir un pla de mandat amb polítiques a curt i llarg termini, planificar les peticions de meses de concertació de la Diputació de Barcelona, les peticions del Pla Únic d'Obres i Serveis de Catalunya (PUOSC), el termini per les quals també s'acaba al novembre. Això és el que estratègicament és prioritari.
Ara mateix el que ens ocupa molt temps és la gestió del dia a dia. Dels quatre regidors de l'equip de govern, tres són nous. Sóc l'únic que havia estat en un ajuntament encara que la meva experiència és només de tres anys, no és pas molt llarga. Fins ara hem hagut de fer dues festes majors i començar a planificar la Fira del Bolet, no hem pogut dedicar encara prou temps a qüestions de més llarg recorregut.
- Quin és el seu pla de mandat?
- Volem donar molta importància al turisme esportiu, intentar vincular l'esport al tipus de turisme que ens agradaria rebre i potenciar, que també va en la línia d'un pla estratègic de turisme que es va aprovar aquesta legislatura. L'objectiu és intentar aprofitar el nostre entorn d'una manera sostenible però que tingui retorn cap al territori. Llavors, encara que sabem que no és competència de l'ajuntament, cal apostar per una millor connexió a Internet i una millor implantació de les noves tecnologies. Fer pressió política en aquest sentit. És una demanda que ens trobem, és molt important que la gent pugui treballar des de casa i viure al poble.
Un altre punt molt important és apostar pel manteniment de l'escola, hem de rehabilitar els antics edificis de les cases dels mestres per encabir-hi la llar d'infants del municipi.
Després, hi ha temes que potser no són tan concrets políticament, però voldríem ser més proactius amb tot, comunicar molt millor. Fer partícips els veïns i veïnes dels temes estratègics. Hem de moure'ns molt i ser molt proactius que potser és una mica el que ha faltat, no només aquest últim mandat, sinó històricament. Els problemes que teníem fa 25 anys són molt diferents dels d'ara, i cal donar-hi respostes i treballar propostes en tots els àmbits. Pal·liar la pèrdua d'habitants i l'envelliment de la població.
- Ha mencionat la potenciació del turisme esportiu com un dels objectius del mandat. Quin paper hi ha de jugar el pantà de la Baells?
- Doncs, hem de trobar formes d'aprofitar el nostre entorn, que la muntanya i el pantà de la Baells tinguin un retorn econòmic. No hi ha tants municipis de Catalunya que tinguin un pantà i és evident que és un actiu molt important. Aquesta és una de les coses que diu molt clarament el pla estratègic de turisme de Vilada, que ha fet l'Ajuntament a través de la Diputació de Barcelona.
El problema és que crec que fins ara no hem sabut aprofitar aquest factor i aconseguir que tingui un retorn pel municipi. Cada setmana el pantà de la Baells s'omple de gent, però de cada 10 persones que van a la Baells, només 1 s'acosta al poble. Necessitem trobar la manera que el pantà reverteixi econòmicament al municipi, que ens porti gent i permeti fer negoci als establiments de Vilada. El pantà de la Baells ha de ser un factor diferencial per Vilada i tenir un retorn al poble.
En aquests moments, ens trobem que la gent, quan se'n va del pantà, deixa aquí les escombraries, però no ens reverteix en res en positiu. També hi ha problemes amb els camins de l'entorn. Tot plegat s'ha de regular al Pla d'Usos del Pantà de la Baells, que ja ha rebut el vistiplau del consell comarcal i s'està tramitant a Urbanisme.
Esportivament, ens interessa promoure també els senders que hi ha al municipi i l'escalada. No ens volem centrar únicament en l'embassament, però ha de ser un tret diferencial.
[blockquote]"Hem de rehabilitar els antics edificis de les cases dels mestres per encabir-hi la llar d'infants del municipi"[/blockquote]
- Una de les demandes més recurrents de la comarca és la millora de la C-26 que uneix Berga amb Solsona i Ripoll. És una carretera que passa justament per l'interior del municipi i que presenta una certa perillositat. Els preocupa?
- Sí que ens preocupa. Ara bé, aquesta és una qüestió sobre la qual fa molt temps que hi penso... El que diré ara és una opinió personal, no de l'equip de govern ni de l'Ajuntament de Vilada. Hi ha un projecte de fa molts anys per la C-26 que no s'ha fet mai, i crec que s'hauria d'obrir un debat sobre fins a quin punt seria beneficiós, depenent del tipus de carretera que s'hi vulgui fer. És evident que, ampliar-la, suposaria una millora en les comunicacions i ens acostaria a Ripoll. Però estratègicament, des de l'òptica del nostre municipi, més enllà de si és una infraestructura que pot aportar valor econòmic i de negoci al territori, cal plantejar fins a quin punt suposaria un impacte visual i medi ambiental. Aquesta darrera és una qüestió que, quan es parlava d'això fa 10 o 12 anys, no preocupava massa a ningú i que cal tenir en compte quan torni a estar sobre la taula.
- Vilada va demanar fa un any al departament de Territori i Sostenibilitat que estudiés com evitar situacions com la generada quan un camió va bolcar i va obligar a tallar 8 hores la C-26. És una situació freqüent la del pas de camions?
- Segons tinc entès el GPS indica als camioners que passin per aquí, això fa que encara que estigui senyalitzat per evitar-ho, alguns vehicles hi acabin passant. A Vilada només ens hi hem trobat una vegada, però sé que al tram de Borredà, on la carretera és més estreta, s'hi han trobat més d'una vegada i és un problema. Encara que no sé exactament com s'ha de regular. De totes maneres, com et deia, sobre la C-26 seria molt positiu obrir un debat i definir una posició clara des del municipi.
Quim Espelt davant de l'Ajuntament de Vilada. Foto: Pilar Màrquez Ambròs
- Ara no hi ha caixer automàtic a Vilada.
- No, des de la festa major de l'any passat. Hem d'intentar ser conscients de les limitacions econòmiques que tenim i de les competències que ens corresponen. Al final som un ajuntament de 400 habitants, i crec que el més important és intentar treballar per garantir que no es perdin més serveis. Entenc que quan ho veus des d'una perspectiva no tan rural, perdre el servei de caixer automàtic pot semblar superflu. Però per un municipi com el nostre, cada vegada més envellit, amb mala connexió a Internet, perdre el caixer automàtic, és obligar a la gent a desplaçar-se uns quants quilòmetres per poder disposar d'efectiu, per comprar. En el moment en què es va retirar el caixer, el BBVA ens va deixar totalment desemparats. És evident que són empreses que volen beneficis i no tenen sensibilitat social ni territorial. De fet, ni tan sols ens van avisar amb antelació de la retirada del caixer. Ens vam haver de moure com ajuntament per intentar trobar solucions, vam demanar una moratòria o l'opció de pagar una part del caixer, però no va poder ser.
Ara mateix hi ha altres entitats bancàries que ofereixen l'opció de fer un renting d'un caixer i ens ho han ofert, però l'aposta ha de ser supramunicipal. Un acord entre la Diputació de Tarragona, CaixaBank i una dotzena de municipis va permetre, a partir de l'any 2018, instal·lar caixers automàtics d'última generació a dotze municipis del camp de Tarragona i l'Ebre amb l'objectiu que aquests pobles ho tinguessin més fàcil a l'hora de pagar els tributs, però a l'hora que poguessin treure diners i fer transferències. Penso que cal treballar en aquest sentit. Necessitem una administració gran que ens ajudi econòmicament i faci creïble el projecte, un ajuntament com el nostre no pot assumir el renting d'un caixer automàtic, és inviable.
- Pels pobles petits com Vilada, la col·laboració amb el Consell Comarcal del Berguedà és imprescindible?
- És vital que el consell comarcal hi sigui i doni suport tècnic als petits municipis, no només econòmic. El suport de la Diputació de Barcelona també ha de ser fonamental. Almenys durant la legislatura passada, hi ha hagut aquest suport de la Diputació, tan econòmica com tècnicament. Si volem fer una República, hem d'apostar pels pobles. Cal escoltar i ajudar els municipis petits. Està molt bé que, des del govern o des de la Diputació, vinguin a la comarca a fer una inauguració o a tallar una cinta, però s'ha de donar molt més valor al territori. Això és quelcom que la Diputació de Barcelona té en compte, però cal tenir encara una visió més oberta a la realitat dels municipis petits, per fer realitat projectes com el dels caixers. És quelcom que ens afecta a nosaltres però també a moltes altres petites poblacions de la Catalunya Central.
- El passat mes de desembre es va dir que l'Agència Catalana de l’Aigua aturava el projecte de construcció de la depuradora de Vilada al barri de la Ribera després de l’oposició dels veïns de la zona, que van iniciar una campanya de protestes la primavera de 2018. Com està la qüestió de la depuradora que Vilada té pendent?
- L'últim que ens va dir l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) és que parlaria amb l'empresa constructora per buscar una solució alternativa. A més, hi ha oberta la qüestió judicial amb els veïns que impedeix que es faci tal i com estava previst. El cert és que ens van dir que seria relativament ràpid, però sembla que s'han trobat amb algun tema burocràtic pel mig i s'està allargant molt.
El nostre primer objectiu era evitar una destrossa que era indecent, això sembla que ho tenim garantit, perquè se'ns ha dit que no es tirarà pel dret i, perquè també ho diu un jutjat, o sigui que hi ha unes mesures cautelars al respecte. Ara es tracta de fer un projecte ben fet, de fer un estudi que sigui creïble, que incorpori la participació ciutadana, una cosa que fa 10 o 12 anys no es va tenir en compte.
El que volem és que les coses es facin bé i que tècnicament s'adopti la millor solució per construir la depuradora, que porta 12 anys de retard. Els veïns proposaven que es fes a l'antiga fàbrica tèxtil Alditex i aquesta creiem que és la millor opció. Però si es demostra que aquesta solució no és la més adequada, ho respectarem, el que volem és tenir per fi una depuradora. Creiem fermament que la decisió ha de prendre's amb criteris tècnics i no empresarials, per això donem suport als veïns i veïnes.
El projecte es va aprovar el 2010, es va tancar en un calaix i va reaparèixer fa 2 anys agafant-nos per sorpresa al poble.
[blockquote]"Volem que les coses es facin bé i que tècnicament s'adopti la millor solució per construir la depuradora, que porta 12 anys de retard"[/blockquote]
- Vilada és un dels dotze municipis que ha implementat el porta a porta, amb la peculiaritat que en tenir menys de 500 habitants no estava obligat a fer-ho, segons el projecte que havia traçat el Consell Comarcal del Berguedà. Com està sent l'experiència?
- (Somriu) Té punts positius, és innegable. Té punts de comoditat per la gent perquè al final és només portar una galledeta davant de casa. Reciclem més i és més còmode. Però la part negativa és que hi ha molts problemes que encara hi ha per resoldre. Inicialment, a Vilada només es preveia una àrea tancada. Des de l'anterior equip de govern va semblar que una illeta d'emergència era insuficient, i es va acordar que en fossin tres, però ens hem trobat amb problemes d'espai i entrebancs burocràtics, ja que calen permisos de propietaris privats i també de Carreteres. Ara mateix, a l'estiu, ens hem trobat que hi ha gent de pas, alguns turistes, i se'ns han disparat els comportaments incívics. Hi havia dos punts amb contenidors de carrers i ens hem trobat que no només s'hi acumulaven bosses, sinó que hi portaven runa, sofàs, cadires, qualsevol cosa que et puguis imaginar.
Des del Consell ens van recomanar treure els contenidors, però són mesures molt contundents que al final acaben perjudicant gent que ho estava fent bé. És un problema important. Té un vessant positiu i un vessant negatiu que desitjo que es resolgui com més aviat millor. Nosaltres també posem fil a l'agulla pel tema dels permisos per les illetes d'emergències, tot i que si hi ha problemes de propietat, ja no depèn de nosaltres.
- Què va fer que pactessin amb Vilada per la República (JxCat) i no amb el PSC amb qui van governar l'anterior mandat?
- El nostre plantejament d'entrada, i que també vam plantejar en campanya electoral, era que el poble necessitava un govern amb totes les sensibilitats. Volíem un govern amb les tres forces polítiques que es presentaven a les eleccions. Això és el que vam proposar perquè estàvem convençuts que tots teníem coses positives per aportar. Malgrat tot, quan en vam parlar amb la resta de grups, ens vam trobar amb dues respostes diferents. Des de Vilada per la República, coincidien amb nosaltres i estaven disposats a entrar al govern amb les tres forces. En canvi des del PSC se'ns va dir que només entrarien a governar si els cedíem dos anys d'alcaldia i que, si no era així, no en calia que en parléssim.
Nosaltres no estàvem d'acord amb aquest plantejament perquè creiem que vam guanyar les eleccions amb una diferència percentual important. En nombres absoluts, 20 vots de diferència poden semblar pocs, però en percentatge és gairebé un 7%.
