Montse Venturós porta poc més de trenta dies al capdavant del govern municipal de Berga i, tot i que ella insisteix en la seva manca d'experiència, el control que té de les matèries demostra que està treballant de valent. Serà al setembre quan, segons assenyala, es començaran a veure mesures noves, implementades per la CUP. Fins llavors, el que hauran estat fent és tancar carpetes ja obertes o fer-ne el seguiment, com ara la concessió de la Font Negra o el nou conservatori musical. La gran dificultat amb què comptarà és amb la liquiditat, ja que la situació econòmica és encara més greu del que pensava trobar-se l'equip de la CUP. Feina, pel que sembla, n'hi ha. Haurem d'esperar, però, per examinar-ne els resultats.

Quina valoració fas dels primers trenta dies al capdavant del govern municipal?

Et diré el mateix que responc a la gent que m'ho pregunta pel carrer. L'entrada va ser apoteòsica perquè hi ha una inexperiència i uns coneixements que no tenim i que hem d'adquirir, i unes qüestions del dia a dia que no s'aturen perquè hi hagi hagut eleccions. Fins ara, hi ha hagut una presa de contacte. L'agost serà el mes que destinarem a digerir totes aquestes qüestions i a buscar solucions, per tal que al setembre puguem començar amb la feina de veritat, de desplegament del programa.

Per tant, mesures concretes de la CUP, es començaran a veure a partir de setembre?

Serà llavors quan podrem començar a desplegar alguna cosa. Hem fet coses, com per exemple protocols de compres, mitjançant decrets d'alcaldia, per poder tenir un control més exhaustiu sobre les compres que es fan des de cada àrea del consistori. Però, per exemple, en el meu cas, en les qüestions de participació popular, no serà fins al setembre quan començarem a fer les primeres rondes de treball setmanal amb associacions de veïns, com ja marcàvem en el calendari del programa electoral. Al setembre també serà quan hi haurà el primer ple amb més contingut. També es tindran en compte coses de l'àrea de serveis socials, que s'estan treballant a fons. En cultura, també, i en obres.

Com seran aquestes rondes de treball amb els veïns?

A partir del setembre, començarem a fer unes trobades amb els diferents barris de la ciutat. Serà un dia a la setmana, de forma rotatòria. A cada barri, s'explicaran les actuacions que s'hi estan duent a terme i s'intentarà treballar amb els veïns per veure quines són les seves prioritats. Possiblement, aquesta serà la mesura més visible perquè l'equip de govern visitarà cada setmana un barri de la ciutat. I volem mantenir-ho en el temps. De la mateixa manera que hi ha un dia a la setmana de Junta de Govern Local.

El que es percep, extraoficialment, de l'Ajuntament de Berga, és que hi havia moltes carpetes obertes i matèries que exigien atenció immediata. És així?

Hi havia qüestions obertes que ens ha tocat a nosaltres tancar-les i n'hi ha d'altres que, amb aquests trenta dies, no s'han pogut tancar però ens tocarà fer-ho. Com ara, la Font Negra. Vam rebre el dictamen de la comissió jurídica assessora en què no es considerava vàlida la demanda de finalitzar la concessió. És un pas més que es dóna tot i que toca parlar amb aquestes persones. Ja hem tingut una primera reunió però esperem tenir-ne d'altres per poder-ho desencallar. Evidentment, hi ha el tema d'Inbergatur sobre la taula, i l'aval que tenim de l'Institut Català de Finances. La setmana passada, ens vam reunir a Barcelona amb el Departament d'Economia per tractar-ho, perquè això és el que ens encalla molts temes. Hem treballat ja en el conservatori, que és un gran projecte, que engresca moltíssim i que ve molt de gust d'abordar. Dilluns vam estar reunits a Puigcerdà amb els alcaldes d'aquest municipi i de la Seu d'Urgell, i amb els directors de les seves escoles de música sobre com treballar en el conservatori de cara al setembre. En resum, que hi ha coses negatives però també n'hi ha de positives.

El que també complica la feina és la situació de la tresoreria.

Tenim problemes en la liquiditat, en els costos del dia a dia. D'aquí ve, precisament, el protocol de despesa. Primer ho ha de validar el regidor i els serveis tècnics de cada departamento, abans no es faci una compra. Si no, el que passa és que es gasta més enllà del que es pot abastar. I sabem que vindran temps difícils, perquè s'haurà d'amortitzar tot el deute que s'ha fet. Segurament, també haurem de fer front al pagament d'algun tipus d'indemnització per subvencions. Estem pendents de decisions judicials i de sentències o pactes que puguin fer les parts. Hem de fer contenció perquè la situació és complicada, i ja ho sabíem. Potser no havíem percebut la situació tan complicada com realment és.

No teniu por que la ciutadania pensi que no es fan coses si conteniu tant la despesa?

La feina es continua fent però hi ha moltes coses que no es veuran. Sé que aquest mes no es veu res del que s'ha fet a l'Ajuntament. Però crec que s'ha de tenir una mica de paciència per veure els resultats. 

  L'exemple més paradigmàtic d'aquesta situació, de voler contenir la despesa, és el debat obert sobre si s'ha de fer una Patum pel Centenari de la Coronació de la Mare de Déu de Queralt.

Agraeixo la pregunta perquè m'agradaria aclarir-ho. Des de l'equip de govern no s'ha dit mai que no es farà la Patum. Senzillament, s'ha qüestionat si és necessari o no. No hem parlat del Centenari perquè no l'està movent l'Ajuntament sinó les entitats, i des del moment en què adopten una iniciativa autogestionada i autoorganitzada, no hi ha cap problema, només faltaria. S'ha plantejat el debat sobre la Patum igual que s'ha assumit que s'haurà de referendar la possible municipalització del servei de l'aigua. La Patum agafa més relleu perquè és una cosa molt nostrada, i té molta importància a Berga. I entenc que al carrer se'n parli. Sóc conscient que hi ha moltes persones que no estan d'acord amb què es qüestioni aquesta Patum, però hem de veure la voluntat del poble.

Confirmes que es farà algun tipus de referèndum o consulta sobre la Patum del Centenari?

No puc confirmar-ho de cap manera perquè el referèndum municipal s'ha de demanar a la Generalitat, ha de passar per l'estat espanyol i retornar-te'l. És una cosa que no es fa en dos dies ni molt menys. No serà viable referendar-ho tot però hi ha altres mecanismes. A banda, si el Patronat de la Patum pot trobar el finançament per fer-ho, per què no l'hem de fer? La qüestió és no fer coses que ens podem estalviar si han de ser en detriment d'uns serveis bàsics. Parlem de la Patum igual que d'unes obres, si són o no necessàries. O d'arreglar una façana quan no tenim pisos per als serveis socials.

Potser s'hauria de veure la Patum més com una inversió que no pas com una despesa. Pels beneficis que comporta a diversos sectors de la ciutat.

D'això, no n'hi ha dubte.

En tot cas, hi ha algun finançament ja estudiat?

Com que encara no s'ha constituït el Patronat després de la nostra arribada, ara mateix ho desconec. Sé que s'ha parlat que des del Patronat de la Patum s'havia sondejat alguna subvenció. Estic parlant de comentaris que em van arribar. La intenció és constituir-lo al setembre, perquè hi ha altres coses que també s'han d'abordar. La Patum és fruit del treball de tot l'any. Juntament amb la regidora de Patum, Mònica Garcia, m'agradaria parlar-ne amb els membres del Patronat.

Més coses. Darrerament s'ha fet l'adjudicació del servei de neteja de l'Hospital i el resultat és que l'empresa berguedana Ber-Net ha deixat d'assumir-lo i ha passat a mans d'ISS...

Sí, d'una multinacional suïssa.

Com es valora aquest fet des de l'Ajuntament de Berga?

És negatiu. Totalment negatiu. El que passa és que el concurs es convoca el 14 de maig, encara amb el govern de CiU. Previ a la proposta de concurs, es fa el plec de clàusules tècniques i administratives. A partir d'aquí és on podries establir uns criteris generals que servirien per a què la puntuació de cadascuna de les empreses es fes d'una manera o d'una altra, però nosaltres no hi hem participat. El que vam fer al Patronat va ser aprovar una cosa que ja venia determinada per llei. Amb una fórmula establerta que si a una empresa li dóna tants punts, són tants punts. Qui fa els informes són secretaria, intervenció i la gerència de l'Hospital. L'única decisió política que vam prendre en aquell patronat va ser d'exercir una custòdia absoluta sobre aquests contractes. Des de la CUP ja ens vam comprometre a què totes les concessions que hi haguessin i tots els serveis externalitzats estarien custodiats per una persona que en faria el seguiment de l'execució. En aquest cas, el contracte és per dos anys prorrogables a un més un. Ja ho veurem. Però per a nosaltres mai és positiu que una empresa multinacional es pugui quedar ja no amb tots els serveis de l'Hospital Comarcal sinó amb els de diversos hospitals del Principat.

  Encara sobre el Patronat de l'Hospital, CiU ha criticat que els membres no polítics d'aquest organisme no fossin designats per les associacions de veïns.

Ahir ens vam reunir amb les associacions de veïns. Ens van fer arribar una carta en què se'ns deia que no s'havia comptat amb elles per a la composició d'aquest patronat. Vam veure, arran l'experiència del 2007, i sobretot d'aquest 2011, que la situació de l'Hospital era d'emergència. I a causa de tots els conflictes que hi havien hagut, ens convenia tenir la veu no només de les persones usuàries que les volem mantenir allà, sinó també algun perfil més tècnic. Això, per poder fer front a qualsevol cosa que nosaltres com equip de govern desconeixíem. Necessitàvem un parell de perfils que ens ajudessin tècnicament. És evident que hi ha d'haver una modificació estatutària urgent i no només al Patronat de l'Hospital. Tots els estatuts que hi ha d'organismes autònoms municipals estan caducadíssims, en la pràctica totalitat. Són del 1992 i no estan revisats seguint la llei de modernització del govern local del 2003. S'han de posar al dia. I a més hi ha la voluntat ja expressada per la CUP d'inserir-hi no només associacions de veïns sinó també comitès d'empresa. Volem, al setembre i com a molt a l'octubre, tenir aquests estatuts aprovats.

Per tant, s'hauria ajornat l'entrada de veïns al patronat?

Sí, mai s'ha volgut, per descomptat, prescindir de les associacions de veïns. Però vam creure la situació és difícil i necessitàvem assessorament. Aquesta setmana, quan parlàvem amb les associacions de veïns, vam veure que els seus membres estaven dolguts. I és cert que hi va haver una errada en el moment de no comunicar que hi havia aquest canvi de criteri a l'hora de preparar els òrgans col·legiats. Vam demanar disculpes, en el seu moment. Quan vaig rebre la carta, vaig trucar a cada associació demanant disculpes. També entenc que s'ha de donar una mica de marge a l'equip de govern. L'experiència s'adquireix treballant, i cometent errors, i caient i tornant-te a aixecar.

Una altra crítica que heu rebut és per part de l'ACEB, arran de l'augment de l'IBI.

És sorprenent que la qüestió de l'IBI, que es va aprovar al novembre amb un govern de CiU, surti just la setmana que entra la CUP al govern. Misteriosament. Des del novembre fins al juny hi havia molts mesos per fer la reunió de l'ACEB, però això no es va fer fins que la CUP va entrar al govern. No s'ha respost aquesta crítica fins ara perquè vam entendre que no tocava, entenent que aquest augment l'havia aprovat el govern anterior. Entenem que no era el moment de parlar-ne perquè, a més, no se'ns va convocar per parlar d'aquesta qüestió. Es va fer una reunió oberta i el regidor Francesc Ribera hi va anar en nom de l'equip de govern per participar-hi, però no se'ns va convocar com equip de govern. Per tot plegat, no vam donar una resposta però, si l'hem de donar, la donem. Vam defensar l'augment de l'IBI amb fermesa perquè crèiem que havia de ser així. Hem parlat sempre de fiscalitat progressiva i ho intentarem aplicar on puguem.

Per tant, no considereu vàlids els arguments de crítica de l'ACEB?

No. Vam fer la proposta al novembre dins de les ordenances fiscals i l'equip de govern de CiU ho va valorar positivament perquè això també suposava un augment d'ingressos per a les arques municipals. I ho intentarem fer en altres impostos tot i que aplicar criteris de renda és complicat, ja que burocratitza molt la recepció d'impostos.

Per tancar les polèmiques, queda la retirada del Sant Crist. No hauria estat millor consultar-ho amb els altres partits?

Precisament, ho vam treure sense dir res per evitar la polèmica. Va ser una filtració que no sé com es va fer la que va encendre-ho. I ens va sobtar. Havíem de portar a debat una qüestió que forma part de la vida privada i de la vida íntima de les persones a un ple municipal que és un espai de debat polític i de deliberació d'afers que afecten a la població en un àmbit públic?

Potser aquesta és la clau de volta. La de si es considera la religió com part de l'esfera pública o de l'esfera privada, segons la teoria exposada per Jürgen Habermas.

Jo la concebo com part de l'esfera privada, evidentment. No sóc catòlica ni creient. Quan es va treure el Sant Crist, es va fer conjuntament amb un quadre de Prudenci Bertrana, després que ens avisessin que era millor tenir-lo al museu. Ho vam fer sense més transcendència. Per què ningú s'ha queixat per no haver consultat de treure el quadre? Un quadre important, que forma part del patrimoni de la ciutat?

Per tant, continues defensant la decisió, tal com es va portar a terme, perquè la religió forma part de l'esfera privada?

Sí, i perquè la constitució espanyola diu clarament que estem en un estat laic. És un precepte constitucional espanyol. Ens empara la norma suprema de l'estat espanyol. És el súmmum. I en un espai de decisió política, on hem de posar en marxa polítiques en defensa de les classes populars i del conjunt de la població, on hi ha sensibilitats diferents, no veiem normal que hi hagi un Sant Crist.

Hi ha qui no entén que es tragués el Sant Crist i no la Mare de Déu de Queralt. Quina és la diferència?

Que el Sant Crist presidia la sala de plens. També hi ha qui diu que, per treure el quadre del Rei d'Espanya, es va consultar. Però és que tenir aquell quadre era una obligació, i el fet de tenir el Sant Crist, no. I si tenim sensibilitat, tinguem-la per tothom. Potser hi ha gent a qui li molesta tenir el Sant Crist. Quanta gent hi ha que no és catòlica a Berga?

Anem acabant, i en clau nacional. Què penses del fet que hi hagi una llista unitària formada per CDC, ERC, ANC i Òmnium de cara al 27-S?

Crec que la llista única s'articula només en front d'una sola qüestió, i simple, que és la nacional, quan la construcció d'un nou estat no només implica això sinó també quin model d'estat volem. Amb la llista única, el que veig és que sempre queda en segon terme quina mena d'estat volem. I de quina manera el volem construir. Sempre es diu: constituïm el nou estat i després ja veurem què farem. Jo no ho veig així perquè les bases del nou estat s'han d'assentar ara. S'estan assentant des de fa temps.

Per tant, defenses el fet que la CUP en quedi fora.

Sí, perquè quan la CUP diu que s'ha de fer un procés constituent de caràcter urgent és per assentar les bases del nou estat.

Restarà vots a la CUP, la llista unitària? Votants de la CUP poden donar suport a l'altra llista pel component unitari i tenint en compte l'excepcionalitat?

L'excepcionalitat hi serà. Entenc que les persones que voten la CUP saben perfectament quines són les línies polítiques del projecte. Pot restar si tenim en compte l'excepcionalitat. Que hi hagi gent que prioritzi la constitució d'un nou estat sobre qualsevol altra cosa. Pot passar. Però també pot sumar molts altres vots, els dels que diguin que ja s'ha acabat el bròquil, que ja n'hi ha prou i tirem endavant.