Josep Duró Sabata, de l'Ametlla de Casserres. Antoni Pericé Comellas, d'Avià. Benet Aloy Montblanc, Jaume Carrera Font i Galderic Illat Ester, de Cal Rosal. Josep Simon Mill, d'Olvan. Francesc Giménez Navarro, Ramon Manubens Pregonas, Carles Santandreu Tort, Francesc Giménez Navarro, Miguel Bueno Gil, Agustí Costa Cardona, Josep Ester Borràs, Alfonsina Bueno Vela, Josep Bueno Vela, Carlos Redondo Flores i Pere Robert Rovira, de Berga. Aquests són els noms dels 16 berguedans que aquest 2026 seran homenatjats i recordats per sempre més amb la instal·lació de les llambordes stolpersteine als seus respectius municipis. Tots ells van ser deportats a diferents camps de concentració d'Alemanya (Dachau, Mauthausen i Ravensbrück) entre els anys 1940 i 1944 pels seus vincles sindicals i/o polítics, dels quals deu no en van arribar a sortir perquè van ser assassinats.
La iniciativa està liderada per Òmnium Berguedà, amb la col·laboració dels consistoris de cada municipi i els centres d'educació secundària de la comarca, i el suport de Memorial Democràtic de Catalunya. El treball va arrencar el 2020 sota l'impuls de Montserrat Soler, i després que l'any passat es poguéssin col·locar les primeres llambordes a l'Alt Berguedà (Borredà, Cercs i la Pobla), ara és el torn de quatre poblacions més: Avià, Berga, Casserres i Olvan.
Cal tenir present que el projecte va més enllà del simbolisme i la instal·lació d'aquestes peces de recordatori. La sol·licitud ha d'anar acompanyada de la documentació històrica i registres sobre les persones que es volen homenatjar, una tasca feta a partir del treball elaborat pels historiadors Daniel Montañà i Josep Rafart, recollida al llibre Sota les botes de Hitler: berguedans als camps de concentració nazis. La història sobre les persones deportades i el context històric del moment també es treballa a les aules, concretament amb l'alumnat de quart d'ESO dels centres de secundària de la comarca, i que també participen en els diferents actes per a la col·locació de les llambordes.
Vuit actes diferents entre el febrer i l'abril
D'aquesta manera, la primera peça que es col·locarà enguany és la de Josep Duró a l'Ametlla de Casserres. Serà a la plaça Major de la colònia, el 18 de febrer a les 12.00 hores, i hi participarà l'alumnat de l'INS de Puig-reig. "La col·loquem a la plaça Major, al costat dels pisos on segurament vivia quan treballava allà", ha indicat el batlle, Eduard Subirana, qui ha aprofitat l'avinentesa per agrair la implicació de Soler, Montañà, Rafart i totes les persones implicades valorant que "és una llàstima que no sigui una feina que es faci institucionalment i hagi de ser possible a partir del voluntariat".
A Avià, situaran la llamborda de Benet Aloy a la plaça de l'Ateneu, en un acte previst pel 16 de març a les 12.00 hores. "El millor d'aquesta feina és implicar-hi els instituts de la comarca, perquè és trist dir-ho, però els joves no coneixen gaire o gens aquesta part de la història que ha sigut molt denigrant", ha valorat l'alcaldessa, Patrocini Canal, insistint que "si no sabem tot el que hem fet malament en el passat, és probable que en un futur es tornin a repetir". També hi participaran alumnes de l'INS Serra de Noet.
A Cal Rosal s'instal·laran les stolpersteine de Benet Aloy, Jaume Carrera i Galderic Illat en un emplaçament encara per determinar de la colònia, mentre que la de Josep Simon anirà a la plaça Rodona d'Olvan. L'acte serà el 18 de març a les 11.30 hores en l'espai del nucli olvanès que, tal com ha avançat l'alcalde, Sebastià Prat, serà rebatejada perquè sigui un homenatge a la memòria històrica del municipi. "És d'aquelles accions que té una mirada llarga enrere, però també endavant i que ara són més oportunes que mai", ha compartit Prat, remarcant que "hem de recordar què va passar i la gent que es va significar, lluitar i va haver de marxar del país per estar compromesos amb la causa democràtica i republicana". El centre de secundària que hi ha treballat és l'INS Pere Fontdevila.
En darrera instància, a Berga s'han previst cinc actes diferents. Els quatre primers seran per instal·lar les diferents llambordes a la plaça de l'Harmonia (14 d'abril, 11.30h), a la plaça Viladomat (15 d'abril, 11.30h), a la plaça del Forn (16 d'abril, 11.30h) i a la plaça dels Països Catalans (17 d'abril, 11.30h). En aquestes jornades s'hi sumaran els alumnes de l'INS Guillem de Berguedà, Fedac Xarxa, Vedruna Berga i INS Serra de Noet, respectivament. A més, es durà a terme un acte central a la plaça de Sant Pere, el 18 d'abril a les 17.00 hores, en el qual s'ha convidat a tots els ajuntaments per fer un homenatge i record conjunt. "Fa tot just 10 anys que a Berga vam començar amb tot aquell projecte de recuperació de la memòria històrica", ha recordat el batlle de la capital, Ivan Sànchez, celebant que el cicle "està més que consolidat" i que "culminar-ho amb la instal·lació de les pedres ens fa especial il·lusió".
Set llambordes més en tràmit
Tal com ha precisat Montserrat Soler, una de les llambordes que es col·locaran a Berga, la de Ramon Manubens, s'ha retirat de Gironella. A més, una altra de les que s'ha de situar a la capital, la d'Agustí Costa, ja va ser sol·licitada pel Consell Comarcal del Solsonès, pel fet que va néixer a Guixers tot i que va viure més anys a Berga. Com que no s'han posat d'acord, han fet una placa amb el mateix format que el de les llambordes.
D'altra banda, Soler també ha confirmat que des d'Òmnium Berguedà han enviat la petició per poder instal·lar cinc stolpersteine més a Puig-reig i dues més a Cercs, on actualment ja n'hi ha nou i tres, respectivament. Un cop quedin totes instal·lades, hi haurà un total de 49 llambordes arreu del Berguedà.
