Així s'ha decidit en bloc i en un ple monogràfic sobre l'hospital, després que el conseller de Salut, Antoni Comín, anunciés el passat dilluns aquesta notícia, que posa fi a una reivindicació històrica al Berguedà, i deslliga l'Ajuntament de l'ens sanitari, que fins el moment funcionava com una figura jurídica autònoma local, subjecta als pressupostos del consistori.
Segons ha explicat l'alcaldessa, Montse Venturós, però, aquesta proposta no sorgeix del no-res, sinó després de diverses reunions amb la Conselleria, així com solucions concretes realitzades per l'equip de govern. Totes aquestes propostes, ha remarcat, estaven subjectes a tres condicions. La primera, que la participació del territori estigués garantida, tant en el moment del traspàs com en els òrgans que han de regir l'empresa. En segon lloc, que es tractés d'un servei 100% públic. I finalment, que es mantingués la mateixa cartera que hi havia fins ara. Si alguna d'aquestes clàusules no es complís, ha avisat Venturós, l'Ajuntament recuperaria, immediatament, la gestió del centre, per tal de garantir el seu caràcter públic.
Per altra banda, Venturós també ha destacat que la cartera de serveis seguirà sent la mateixa i que els treballadors mantindran el seu règim laboral amb les mateixes condicions. Principalment, aquests van ser els dos aspectes més ben valorats pel Comitè d'Empresa de l'hospital, que aquest dimecres van valorar la decisió, com una gran notícia.
"Avui és un dia històric per la ciutat, pels veïns i veïnes, i per garantir la sanitat pública", ha declarat Venturós. A partir d'ara, però, tocarà posar-se a treballar "cap a una nova etapa", ha dit, i mirar cap a la nova sanitat pública que ha de construir la "república dels Països Catalans".
Millor predisposició
En aquest punt, doncs, i des dels grups de l'oposició s'ha fet, en conjunt, una molt bona valoració de la notícia, remarcant la feina feta per l'equip de govern, però també destacant la millor "predisposició" de Comín, a diferència d'altres consellers de Salut d'anteriors legislatures, per tal de solucionar el que han considerat una "anomalia".
"El canvi de paradigma de la Conselleria de Salut ha sigut clau", ha precisat la portaveu republicana, Ermínia Altarriba. Des d'ERC, doncs, ha afegit, se senten "orgullosos i esperançats" per aquest pas endavant, i han recordat la feina feta durant molt de temps, volent fer un agraïment especial a l'exregidor d'ERC Jaume Giménez, i a la membre del Comitè d'Empresa de l'hospital i militant del partit, Queralt Fernàndez.
En qualsevol cas, però, ha afegit Altarriba, avui es posen les bases "per aconseguir una sanitat digna", una fita "de gran transcendència per Berga", que arriba, tal com també ha recordat el regidor d'ICV, Joan Torres, després de l'incansable feina de diverses persones i veïns de la ciutat que, des de la Plataforma en Defensa de la Sanitat Pública i altres ens, van lluitar i aportar més de 10.000 signatures perquè la Generalitat s'impliqués en l'hospital.
Part de l'oposició al ple extraordinari de l'hospital de Berga. Foto: Aida Morales
"Em sento especialment feliç; no sé si més que vosaltres, però és que jo sóc treballador de l'hospital", ha explicat Torres. Segons ha precisat, la fita que s'ha aconseguit ha estat sempre una "vella reivindicció" que, ara, permet "alliberar" Berga i la comarca d'una cosa que "no li és pròpia": "Ara, els temps i recursos que l'Ajuntament dedicava a l'hospital, els podrà dedicar a tasques municipals.
Per la seva part, la regidora del PSC, Rosalia Monroy, també ha celebrat el que considera "bones notícies", tot i que ha avisat que ara comença "un any de negociacions", durant el qual el consistori haurà de "filar molt prim" i decidir quins són els passos a realitzar.
CDC fa balanç
El grup polític que més anys ha governat Berga també ha fet un balanç molt positiu de la notícia. "És una proposta que donarà major estabilitat al nostre hospital i això no és poca cosa", ha declarat el portaveu de CDC, Antoni Biarnés, que ha considerat que, a més, aportarà "major agilitat en la gestió del dia a dia". Així doncs, ha dit, "ja era hora que l'Ajuntament pogués treure's aquesta càrrega que no li correspon", tot i que també ha volgut deixar constància que això tindrà "algun element de cost".
Primer, ha recordat, el Patronat perdrà capacitat de decisió i, per tant, l'Ajuntament. A més, tampoc hi haurà més recursos, sinó que les inversions es faran en funció dels criteris de la Conselleria i de la seva política sanitària. I finalment, ha destacat, no s'espera que la cartera de serveis millori, sinó que es mantindrà. No obstant això, ha reconegut Biarnés, "són molts més els pros que els contres" i, per tant, ha afirmat, es votarà a favor del protocol, amb algunes esmenes consensuades.
Entre aquestes, ha explicat, que hi hagi un punt explícit on consti un representant de l'Ajuntament de Berga i un altre del Consell Comarcal al Consell d'Administració de la nova empresa. I a més, que s'incloguin els professionals del món sanitari dins de l'òrgan participatiu. Finalment, però CDC no ha pogut portar a aprovació l'última esmena que impulsaven, i que era una compensació econòmica pel deute històric de cinc milions amb la Seguretat Social que arrossega l'hospital. En aquest punt, CDC demanava treure el paràgraf on s'indica que el deute queda exclòs del pacte, però la resta del consistori hi ha votat en contra.
"Creiem que el Departament ha sigut molt clar en aquests termes i si posa aquesta condició, no posarem en risc aquest preacord d'avui", ha considerat Altarriba. Sobre aquest aspecte, Venturós també ha estat molt clara: "L'Ajuntament decideix assumir aquest deute, de la mateixa manera que ja el tenia fins a dia d'avui, i hem d'entendre aquesta passa, no com un estira i arronsa amb l'Ajuntament i la Generalitat, sinó com una construcció". A més, ha recordat, aquest és un deute que tenen tots els hospitals i universitats de Catalunya des de 1995 i que, en cas d'exigir-ne el pagament, s'hauria d'entendre com una "qüestió e país".
