Quina deu ser l'edat (que ja no té) el secular Pi Tri-brancat
Dades i dates ja documentades justificarien fer-nos amb una resposta. Joc i cor obert ... a saber-ho, i documentar-ho
En joc i repte hi ha en fer-se encara amb el trofeu o la misteriosa incògnita amagada fins i tot sota terra: aventurar amb proves l’estimada edat del Matusalem de Campllong. No ens avindrem a desconèixer si, sense cabells i nuesa de braços enlairats, s’hi amaga tan sols un tiet, avi, besavi en aquell avui quasi-fèretre vegetal, ofegat “bona voluntate iuvante” noucentista. Ni si l’anàlisi contrastada del que encara apareix als papers quadraria amb enriquiment mutu o no amb els resultats d’una simple prova dendrocronològicaque sol·licitar cal potser a les autoritats i tècnics competents en temes de natura i de Dendrologia.
El how to do en mans està de les institucions i dels seus tècnics, en tractar-se d’un Pi declarat el 1987 com a “arbre monumental” i símbol dels PPCC: sí, reconeixement i medalla doble o triple al nostrat moribund de Campllong! Vull recordar que prop de Sabadell hi ha també un Pi de Tres Branques, prop del Santuari a la Mare de Déu de la Salut: demanem a la patrona que bona salut continuï dispensant-li!
De record recent cal esmentar la singularitat també de l’arbre monumental des del 1988, anomenat el Pi de les Quatre Besses, de Sant Llorenç Savall. Va perdre un dels brancatges simètrics ran de l’incendi de 1986. Practicaren a la bessa caiguda unadendrocronologia a fi de determinar l’edat d’aquell brancatge. Comptant que aquelles 4 besses eren simètriques i que s’independitzaren des d’una certa alçada del terra i soca del Pi, el recompte dels anells va permetre fixar la naixença d’aquella branca el 1796.
L’honorífic reconeixement oficial, doncs, d’arbre monumental -meritori per suposat- no hauria d’impedir tal vegada aplicar semblant tractament dendrocronològic al ja vell -difunt?- Pi de les Tres branques de Campllonch, sigui a la mateixa soca, sigui en algun dels ja plomats cimals.
1.- Em pregunto, per tant; o millor dit, proposo si, atenent a raons d’ordre científic, podria superar-se aquest caràcter d’intocable del Pi sagrat i patri, per més que ostenti meritu propio els caràcters de trinitari i patri, amb indulgent i interessada mà episcopal per una banda, i aferrissada i convincent construcció verdagueriana d’arbre patri de l’altra: revolada de fortalesa poètica i carismàtica la demostrada pel Mossèn i entomada a cor que vols pels aires i moviments nacionalistes!
A parer d’alguns tècnics, cap afectació hauria de tenir semblant extracció i mostra extreta de material a la seva diguem-ne salut... Hi afegeixo integral. Si la Moreneta estigué sotmesa a una anàlisi de laboratori per a determinar d’on li venia la morenor, quin trasbals important hauria d’afectar al seu caràcter arbori l’anàlisi del Pi, per més que ostenti amb plenitud el seu atorgat caràcter de trinitari i patri?
2.- Aventuro una segona hipòtesi: Alternativa? Està vinculada amb la soca que jeure ben soterrada deu estar a l’indret on tallaren un dels tres pins fa uns 70 anys i que tancava el triangle del trio o tercet. Tindria sentit tècnic? Podria tramitar-se l’autorització pertinent per tal de descalçar-la i eventualment aplicar-hi la tècnica dendrocronològica?
Noti´s que en qualsevol cas, això cap impacte tindria en la dissort del Pi sagrat i patri, ni cap mena d’afectació del Pi novell, a qui auguro segles de salut integral. Tanmateix, companyonia fèrria ha mostrat envers el Cap-i-casal del pla, mirant de cara o de reüll, i compartint bona nit i bon dia seculars sense telefònica, fibra ni altres “guasses”. Coloms missatgers no hi roden tampoc. Si a cor que vols algun dia volem dedicar-li semblant serenata sense estirar-li les orelles per l’atreviment de superar anys i centenaris, ve hauríem de convenir quantes espelmes ignífugues calen per irradiar satisfacció i felicitat al posat i cara del novençà.
Interès i generositat. Un parlem-ne, tal vegada. Més que suggeriment o crida, adreço a auctoritates d’ens municipalistes, comarcals, de la Diputació o de la Generalitat! També a quasevol altra institució o entitat cívica de tota mena que voluntat, simpatia o empatia tingui per tot allò que és i representa l’avi de Campllonch. Massa arraconada tenim la ubiqua Ventafocs del patrimoni i cultura del país!
Oberta i constant, espero que més fructífera, és la recerca sobre l’edat de l’AVI
El Pi de les Tres Brancas surt referenciat alLlibre Verd de l’Ajuntament, i entenc que de moment és la data més reculada. És, tanmateix, encara tot un jovençà a qui cal continuar felicitant anys feliços -ni em demaneu amb quantes espelmes a bufar- o oferint-li flors per tots Sants, bons i difunts. Ocorre sovint que passem prop de la llebre sense llevar-la, i que llegim/consultem a raig sense entendre ni avaluar massa allò que consultem. Ja n’havia transcrit força pàgines sense parar-hi esment ni l’atenció deguda, més enllà de la curiositat dels conflictes que s’hi tractaven, personatges i topònims. Mireu-vos la fotografia. Un Pi senyoràs amb tres brancas apareix sa i estalvi: era el 13 d’agost del 1663.
Llarga fou la deliberació, execució com també el recorregut i exposició de testimonis iniciat el 6 de gener de 1663, ran d’instar el Batlle general i els seus magnífics Consellers per tal de visurar i reconèixer els Emprius de la Vila. Transcorrerien mesos, detalls de llocs, topònims referenciats rere cada sortida municipal. Augmentaven els Consells d’obligat compliment i seguiment. També el jurament previ de testimonis i testimoniatges que donaven per a sucar-hi pa si la solemnitat del Llibre Verd o el rigor de tot aquell desfici ho hagués permès. Reunions i sortides al terreny de les comitives assignades de primavera i estiu. I la corresponent comprovació testimonial de fites i de creus prèviament establertes. Ni sabia de fet si percaçava, doncs, alguna dada o data interessant que no fos el ric inventari de noms, fites, topònims i recorreguts. Benvingut, esplèndid i afortunat fou aquell 13 d’agost de 1663. Ni he comprovat encara si s’esqueia en dimarts. De fer el cas, aquell dia migues férem amb la divinitzada fortuna.
La comitiva exposà en aquella dta amb pèls i senyals el recorregut del benaurat 13 d’agost. Haurem de muntar algun grup d’isards i esquirols per resseguir i comprovar els viaranys dels emprius de la Vila. En un dels trams sortia allò que ni tan sols somniava: una altra referència del ja Matusalem de Camplloch. “Item dit dia en lo lloch de la Pineda alta han visurat y digueren tenir per emprius de la Vila, y concordaren tenir per emprius de la Vila las terres davall scrites, cò és comensant per la part de la baga dita la Pineda alta que mira a Spinalbet y puja baga amunt fins a la creu de Campllonch, y de aquí fins al Pi de les Tres brancas, y puja solana amunt de Campllonch al cap de la coma dels gats, y dret al cogulló d’Estela, y a la collada destela, y dret als hortets de Uró, y despres dalt als llitges (lleixes) de, y arribant al tossalet desl assens y tot el pla fins al cap de la costa de la font del ca, y tot aquell rebach fins a la creu de la gleva”.
Penso que encara avui és la referència escrita, dada i data més antiga del Pi de les Tres Branques. Feliç seré si m’erro, i de cor i cap desitjo una i altra cosa. Amb tota seguretat, regirant amb cura, més sort que encert tota mena de documents, fulls, pergamins, censals, transmissions patrimonials, apareixeran altres referències que enriquiran la vida d’aquell Pi trinitari, i patri.
Un cordial record als Pins de Tres branques emigrats de Campllonch
Dedicar voldria uns mots d’especial record als factòtums i convilatans dels trasplantaments de dos Pins de Tres Branques que han contribuït en l’obra i l’efemèrides a Gallifa i a Folgueroles. Perdó davantmà demano si m’erro. Salut i sort secular els desitjo, que de saba vigorosa com la de l’avior, millor mil·lenària gaudeixin; evitar puguin turbulències de tota mena, millor seguiment del seu estat de salut tinguin, heure entre tots puguem la Pàtria verdagueriana dels tri-regnes i que biògrafs trobin en el seu recorregut vital i arbori.
Enhorabona compartida i especial als compatricis de Castellar del Riu i de Folgueroles que fa ja una dècada posaren il·lusionats fil a l’agulla fins assolir el repte d’agermanar ambdues localitats, trasplantant en un parc de Folgueroles un pi novell de tres branques, nascut al mateix pla de Camplloch. Grat record tinc d’haver gaudit d’aquella jornada estiuenca amb joia fa ja alguns anys després de caminar junts compartint corriols, trajectes, il·lusions i reptes, abans d’aplegar-nos a redós d’un encara esprimatxat i jovençà Pi de Tres Branques en aquells verals.
Feu-lo créixer i regueu-lo, convilatans de Folgueroles i comarca! Fort, valent, convincent i respectat esdevingui, amb gran desig i deliri, i fins més enllà d’un bon grapat de segles. Que dits en mans i peus us faltin per a comptar-li’n anys, dècades i segles al quasi nounat! Dateu-ne l’edat des d’ara, no sigui que algú ni el tingui a l’agenda i no pugui bufar-li espelmes, celebrar-ne aniversaris, destapar begudes escumoses ni tampoc rebre trucades de compromís, emilis o Guaseros whatsapps, quan no amables o traïdors petons! Ves a saber si ambigües bufetades des d’aquesta nostrada galàxia avui denominada amb nom i cognom: Societat Complexa. Sense embuts, raons ni pretextos, desacomplexem-nos, doncs, en benefici de les nostres existències i de les ailàs!, sovint deixades i maltractades dels nostres paisatges, arbredes, flora i fauna! Plural és el nostre escenari d’actuació com diversos i heterogenis som els protagonistes en acció.
Eviteu feina i maldecaps als botànics i dendocronòlegs del present i del futur. Comptables i intèrprets de l’empremta digital (o més aviat socal o troncal) i del propi ADN dels arbres sigueu car... ves a saber si no tindran altres gats a pentinar enlloc de comptar tants i tants anells dels aniversaris d’avis, besavis, i rebesavis, siguin pinasses o pins, roures, alzines, avets, castanyers, noguers o oliveres: tant se val! Pins de 3 o més besses hi ha en altres contrades, Solsonès i vallesos inclosos. Convilatans som: Actuem, doncs, a l’unison.
Immortalitzeu-ne la seva existència; doteu-lo de més vides que les que atribuïm a un gat qualsevol, amb la vènia dels felins. Convertiu-lo en l’honorable rebesavi dels besavis del país i llar comuna. Feu-ne aimat pal de paller familiar, convilatà i comunitari. Cordó umbilical esdevingui i lligam entre unes i altres generacions, transmissores de saba i de vitalitat. Que els vostres besnéts puguin traspassar-lo als seus plançons en qualitat de viu i esplèndid llegat, el millor trofeu intergeneracional a més de transgeneracional, ves a saber si in saecula seculorum. Acaroneu, ben abraçats, portadors d’energia i de vitalitat com són cadascun dels tres brancatges.
Feu-vos vostre i estimeu aquest pi eminent o els de relleu,, infants i joves de les fornades i lleves més diverses i acabades d’espavilar. Sou portadors privilegiats d’eterna joventut, siguin quins siguin els vostres orígens, arrels i diferències tothora i arreu enriquidores. Enveja sou dels vostres adults i de tots aquells que amb dues mans, quan no peus inclosos, anem comptant dècades del tot ja evaporades. Avis tal vegada, més que savis, quan no anomenades “persones grans” de tercera o més edats! Tant se val! -Quant envejable fora ser grans persones!-, curulles, això sí! de vivències, enyorades experiències i amb seny, que ja toca! i rauxa creativa. Testa rasa, ailàs!, calba o esblanqueïda, si encara polsim de llana hi queda.