El Grup Parlamentari de la Candidatura d'Unitat Popular - Defensem la Terra (CUP) ha posat en marxa dos procediments per esclarir els fets succeïts al voltant del futur de l'atenció ginecològica, obstètrica i de sala de parts a l'Hospital de Berga, a més de plantejar que quedi blindat el servei amb una resolució a la cambra catalana. Així ho ha compartit en una atenció als mitjans la presidenta del grup, Laia Estrada, després de reunir-se amb les professionals del servei i representants locals de la formació a l'ajuntament de la capital del Berguedà, on ha considerat que "el que ha passat aquí Berga és greu". Així, a banda de protegir l'atenció sexual i reproductiva al centre d'atenció sanitària comarcal, la diputada també posa sobre la taula la necessitat de treballar en uns "canvis estructurals" que reforcin l'aposta per la gestió pública de la salut.
"Celebrem que hagin fet marxa enrere i hagin desistit, però volem, garanties i explicacions", ha declarat Estrada, detallant, en primera instància, la bateria de preguntes entrades aquest dilluns a la Mesa del Parlament perquè es responguin de forma escrita. En concret, la CUP vol posar llum al voltant dels fets ocorreguts, començant per la presa de la decisió de tancar el servei d'urgències de ginecologia i obstetrícia, a més del posicionament al respecte del Departament de Salut. "Si és una decisió del gerent, que ha volgut anar per lliure, demanem que es depurin responsabilitats", reclama la diputada, que fa una petició de l'argumentari que defensa el plantejament.
Cal tenir en compte que, el darrer dijous, el gerent a la Catalunya Central del Departament de Salut, Toni Sánchez, va negar qualsevol intenció de procedir al tancamet del servei d'urgències de ginecologia i obstetrícia, incidint que mai havia estat sobre la taula. Ara bé, els electes de la CUP posen en dubte aquesta afirmació categòrica del gerent. "Qui aixeca la llebre no som els polítics, en aquest cas, són les mateixes llevadores", ha recalcat l'alcalde de Berga, Ivan Sànchez, mentre que la regidora de Salut i drets socials, Andrea Corominas, ha valorat que "mai ens va amenaçar de tancar el servei, però les urgències sí. Així ho vaig entendre jo i crec que tots". "Que es faci un anunci, per part de la gerència territorial, amenaçant en tancar el servei d'urgències de ginecologia i obstetrícia de l'Hospital de Berga, i també el servei de parts, és greu", ha reiterat Estrada.
A banda de les preguntes parlamentàries (la CUP no és la primera formació que entra preguntes al respecte, pel fet que el diputat David Cid, del Grup Parlamentari Comuns, ja va formular-ne amb data del 6 de febrer) el grup també pretén donar més garanties al futur de l'atenció a través d'una proposta de resolució a la Comissió de Salut. En concret, la formació vol "garantir que aquesta decisió és ferma" i que quedi per escrit. El text també contempla que "en el nou pla d’espais quedi explicitat on anirà la sala de parts", tenint en compte que el nou pla de serveis i inversions en quiròfans ha passat de recollir un espai com a sala de parts a registrar-lo com a sala polivalent, recorda l'alcalde. "Creiem que és molt important que aparegui el nom, perquè si no apareix hi pot ser, però ens genera dubtes", ha compartit Sànchez. D'altra banda, l'escrit també recull el reforç de la figura de les llevadores en l'atenció.
Aposta pel sistema públic i per l'equitat territori
Més enllà de tancar tots els dubtes sobre el futur de l'atenció sanitària de les dones berguedanes, la CUP aprofita l'avinentesa per posar sobre la taula un debat més ampli i extensiu sobre el model de país, i concretament, dels eixos de l'equitat territorial i l'atenció sanitària pública i de qualitat. "Remarquem la necessitat que les aliances i col·laboracions que es fan des de l'Hospital de Berga es facin amb altres hospitals que siguin de gestió pública", ha apuntat Estrada, qüestionant l'elecció d'Althaia Manresa a l'hora d'establir el nou sistema en xarxa per garantir el servei a la capital del Berguedà. "L'Hospital de Manresa ha vulnerat els drets sexuals i reproductius", ha asseverat la diputada fent referència a l'accés a la interrupció voluntària quirúrgica de l'embaràs a la capital del Bages.
"El sistema sanitari català, en general, està en un moment tens, greu i gairebé podríem parlar de saturació, així que calen canvis estructurals", ha defensat Estrada, que ha posat sobre la taula que "part d'aquests canvis impliquen afavorir i potenciar l'atenció primària, però també per abandonar aquesta lògica de concertació publicoprivada que el que fa és afavorir un criteri mercantilista". "Darrere de la decisió de treure el servei d'urgències de ginecologia i obstetrícia a Berga hi ha un criteri de rendibilitat econòmica. I això, quan parlem de serveis públics, no pot ser el que es tingui en compte en primera instància en cap cas", ha sentenciat la diputada.
En paral·lel, els cupaires han fet referència a l'equilibri territorial i la importància de disposar de serveis públics i de qualitat per promoure'l. "Quan es va crear aquesta empresa pública, Salut Catalunya Central, va néixer amb un concepte molt clar: que el territori tingués els mateixos drets que la gent que viu a la capital", ha exposat Ivan Sànchez, indicant que "nosaltres sí que creiem en aquest reequilibri territorial o discriminació positiva per les zones més rurals". "Ens omplim la boca per dir que hem d'aconseguir que la gent vagi a viure al món rural, però no ho aconseguirem si no tenim serveis. I aquí podríem parlar de la sanitat, la mobilitat, i molts altres", ha conclòs l'alcalde. En la mateixa línia, Estrada ha defensat que la supressió de serveis de salut va en detriment tant del conjunt de la població "com de tota la política que s'explica que es vol fer a favor dels territoris de la zona rural", pel fet que "si no garantim aquests serveis públics el que fem és convidar la gent que marxi".
Tot plegat, des de la CUP han refermat el seu suport a la plataforma que s'ha creat entre llevadores i usuàries per defensar el servei. També s'han compromès a continuar pendents que el Departament de Salut compleixi amb les darreres afirmacions al voltant de la continuïtat dels serveis en ginecologia i obstetrícia, ha apuntat Andrea Corominas.