El parc natural del Cadí-Moixeró i la Societat Catalana d'Herpetologia (SCH) han confirmat la descoberta d'una nova població, aparentment estable, de llangardaix pirinenc (Lacerta agilis garzoni) en els límits de l'espai. Així ho han informat des del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, que assevera que la troballa implica un "afegit important a la riquesa i la diversitat biològica d'aquesta àrea protegida del Pirineu oriental".
Segons les hipòtesis dels responsables del parc i la SCH, es podria tractar d’una nova colonització de l’espècie a la zona. En tot cas, tampoc es descarta la possibilitat que no s’hagués detectat la presència en estudis anteriors. Aquesta agrupació està formada per menys d’un centenar d’adults i se n’ha confirmat la reproducció, ja que s'han pogut observar exemplars juvenils durant l’estiu passat.
Des del parc, posen de manifest que el descobriment no només enriqueix el coneixement sobre la distribució de l'espècie, sinó que també obre noves oportunitats per al desenvolupament de mesures de protecció per garantir-ne el futur. La població, que és la més meridional que es coneix ara per ara a Catalunya, es troba en una zona d’ambient bastant favorable, que inclou tant zones solanes estrictament dins del parc, com també alguna àrea fora, formant un conjunt de clapes probablement interconnectades entre si.
Una espècie en perill d'extinció
El llangardaix pirinenc, subespècie endèmica del Pirineu oriental, és una espècie protegida i catalogada actualment en perill d’extinció. És un llangardaix de mida mitjana, d’aspecte robust i compacte, que mesura entre 76 i 84 mil·límetres de cos. Les poblacions pirinenques són perifèriques, i es distribueixen de manera discontínua en ambients favorable, com ara matollars, landes o bé prats ufanosos amb presència d’arbusts aïllats, detallen des del Departament.
