Acompanyar a fer encàrrecs a les persones amb mobilitat reduïda, cosir vores de pantalons, escurçar cortines, donar classes d'informàtica, fer intercanvi d'idiomes o arreglar averies elèctriques són alguns dels exemples de serveis que s'ofereixen i es reben als bancs del temps que hi ha en funcionament a la Catalunya Central. En els darrers anys, aquesta iniciativa ha anat a l'alça i s'ha instaurat en diferents localitats del territori, com Igualada, Solsona, Manlleu o Berga. D'altres com Vic o Manresa tenen la intenció d'implementar-ho la primavera del 2015 seguint el model d'altres ciutats d'Osona on fa anys que funciona, com és el cas de Manlleu.

Els Bancs dels temps són una iniciativa comunitària d'intercanvi de temps, nascuts a Barcelona l'any 1998, "que simulen el funcionament d'un banc però, en canvi, allò que es presta i es rep és temps dedicat als serveis i les persones", segons ha explicat a l'ACN Susana Fàbregas, tècnica del Pla d'Inclusió d'Igualada. De fet, Fàbregas ha apuntat que l'objectiu del projecte és "l'ajuda mútua i el reforç dels llaços comunitaris i de veïnatge". "El servei té una doble funció: d'una banda, fer evident que tots tenim capacitats i habilitats per oferir i, de l'altra, pot ser una resposta a les necessitats de la vida diària", ha apuntat la tècnica municipal. 

Sense diners

El tret més característic dels Bancs del temps és que funcionen sense diners i, per tant, la unitat d'intercanvi és l'hora. Independentment del tipus de servei, per cada hora que donis, tens dret a rebre una hora de servei i la persona a qui tu ajudis no ha de ser necessàriament la mateixa que després et doni un cop de mà.

Els intercanvis, a més, no han de ser necessàriament individuals, i també s'organitzen intercanvis grupals o comunitaris. Entre aquests, es poden trobar espais per ensenyar a fer un bloc, a conversar en anglès o francès, o a acompanyar algú al metge. 

Tothom té habilitats per oferir

La coordinadora del Banc del Temps de Manlleu, Mercè Sayol, ha explicat que molts dels voluntaris de la Catalunya Central, quan s'inscriuen no posen sobre la taula totes les habilitats que tenen "per desconeixença". La seva tasca, doncs, és anar fent preguntes perquè ells mateixos vagin descobrint tots els coneixements que tenen i que podrien aportar al programa. D'aquesta manera, es va confeccionant una gran base de dades que després els permet posar en contacte unes persones amb les altres quan es requereix un servei o es vol oferir una activitat. Sayol també creu que hi ha dos perfils diferenciats d'usuaris: aquelles persones que tenen feina i "no tenen temps per fer res, però amb necessitats per cobrir"; i aquelles que no treballen i tenen molt temps lliure però no saben com omplir-lo. 

Llaços d'amistat

Molts dels usuaris que s'apunten al Banc del temps ho fan per cobrir una necessitat concreta però, amb el temps, estableixen relacions personals d'amistat amb d'altres usuaris. De fet, els coordinadors del Banc del temps de diferents municipis expliquen que moltes persones també s'hi apunten per conèixer gent nova.