El 3 de novembre de 1975, les galeries de la Mina de la Consolació van ser l'escenari d'una explosió de gas grisú que es va cobrar la vida de 30 treballadors. En coincidència del cinquanta aniversari d'aquells fets, Fígols i Cercs han volgut retre homenatge a les víctimes, compartit un sentit acte amb els familiars i els representants institucionals. A la memòria, el record d'aquelles persones es barreja amb la indignació de saber que hi va haver negligència i un interès actiu perquè no se'n fes el ressò que mereixia.
L'esplanada del Museu de les Mines de Sant Corneli de Cercs, que és on s'ubica el monument dedicat a les víctimes de la mineria al Berguedà, ha acollit l'esdeveniment per homenatjar els 30 miners que van morir, 25 a l'acte i cinc més amb posterioritat, en l'accident miner d'ara fa 50 anys a Fígols. També van resultar ferits greus altres cinc miners, dels quals avui dia només queda un únic supervivent: Josep Vilalta.
La commemoració, coberta per l'ACN, ha estat organitzada conjuntament entre el Consell Comarcal del Berguedà, l'Ajuntament de Cercs i la Generalitat de Catalunya. L'esdeveniment s'ha impulsat "no només com un homenatge als miners que van perdre la vida, sinó també com un acte de justícia social i de memòria", segons ha explicat el secretari general del Departament de Territori, Jordi Terrades, qui ha recordat que l'accident "va ser un cúmul de negligències". De fet, Terrades ha lamentat que el succés "segurament no va tenir el ressò o el nivell que hauria hagut de tenir pel moment polític en què ens trobàvem", fent referència a l'atenció mediàtica al voltant de la salut de Franco i l'inici de la Marxa Verda al Sàhara. "Es va intentar tapar aquest accident", ha asseverat.
"Els actes de memòria ens ajuden a transformar el futur perquè esdeveniments com aquell no tornin a succeir", ha remarcat el secretari general, tot afegint que "una societat que fa memòria és una societat que s'honora a si mateixa". També s'han mostrat partidaris de mantenir viu el record d'aquell episodi l'alcalde de Cercs, Urbici Malagarriga, i el president del Consell Comarcal del Berguedà, Moisès Masanas. "No podem oblidar el que va passar", ha subratllat l'alcalde, incidint que la mineria ha estat "la identitat" del municipi. Per la seva banda, Masanas, qui ha treballat a la mina durant 32 anys, ha reconegut que recorda aquell dia com "una jornada de silenci i foscor". Així, el president ha remarcat la importància d'actes com el d'aquest diumenge: "Avui mantenim la flama encesa que parla de dignitat i esforç. Que aquest record ens uneixi".
- Els fills dels miners morts han recordat als seus pares i el conjunt de les víctimes del succés
- ACN / Mar Martí
"La tragèdia es podria haver evitat"
Durant l'acte, alguns familiars dels miners morts també han pres la paraula. És el cas d'Emili Díaz, fill d'un dels treballadors que va morir durant l'explosió. Díaz ha denunciat la manca de seguretat que hi havia a les mines en aquell moment, assegurant que "la tragèdia es podria haver evitat". En aquest sentit, ha lamentat que l'empresa responsable, Carbones de Berga -propietat de Fecsa-, hagués volgut atribuir les causes de l'accident a les víctimes. De fet, l'Emili, juntament amb el seu germà Marcel·lí i amb el fill d'un altre miner mort, Txema Gómez, fa 10 anys que van començar a investigar pel seu compte què va passar, recollint documents que guardaven les seves mares així com consultant als testimonis dels fets. "Va ser un dia molt fosc, eren moments de canvi en aquest país i aquest accident ens va canviar totalment la manera d'enfocar la vida", recorda Marcel·lí Díaz.
Fruit d'aquesta anàl·lisi i recopilació dels darrers anys, Emili precisa que, fins i tot, es va fer malament la identificació dels cadàvers. "Estem pràcticament segurs que no es va fer una identificació correcta dels cadàvers. L'endemà a l'accident ja van enterrar la immensa majoria dels miners i segurament no hi va haver una identificació real dels cossos dels nostres pares", ha lamentat. Així, comparteix que "quan anem a honorar la seva memòria al cementiri, potser ells no són allà, però al final és honorar també tot el conjunt de miners que van perdre la vida aquell dia", ha expressat.
Amb tot, els germans Díaz han criticat que l'empresa assenyalés els miners com a possibles causants de l'accident, pel fet que dins la mina van trobar-hi cigarretes i mistos. "Ells van construir un relat i van culpabilitzar els nostres pares, però després de cinquanta anys s'ha demostrat que això no va ser així i que la culpa va ser seva per no tenir prou mesures de seguretat", exposen.
