Tot i que ja hagin passat cinquanta anys de l'accident a la Mina de la Consolació, en el qual 30 treballadors van perdre la vida, el record d'aquell succés continua molt viu. Hi pensa pràcticament cada dia l'únic supervivent viu avui dia, Josep Vilalta, que tenia 26 anys acabats de fer quan va tenir lloc l'accident. "Això no s'oblida mai", ha reconegut.

Vilalta ha assistit a l'acte d'homenatge als miners morts en l'accident a les mines de Fígols de l'any 1975. Malgrat el pas del temps, afirma que té molt presents als companys que el van ajudar a sortir de les galeries, i també els quins no van tenir la sort de fer-ho. "No hi ha dia que no recordi els fets", explica en declaracions a l'ACN.

"Em vaig anar a treure el jersei, perquè feia molta calor allà. En el moment que em vaig anar a descordar l'últim botó, vaig sentir per l'esquena una manxada d'aire molt forta. Vaig pensar: Això no és normal? Què passa? I al tombar-me amunt, va sortir tot el travessal ple de foc i amb un company davant". Aquesta és la successió del moment de l'explosió de gas grisú d'aquell 3 de novembre que avui dia encara recorda Josep Vilalta. Les imatges es difonen per la impressió del moment, però amb el relat d'altres companys ha pogut rememorar la seva vivència en una galeria d'on només van sortir vius ell i tres companys més.

"Segons el que m'han explicat, estava 100 metres enllà d'on era. Havia volat", detalla. Un cop va poder recompondre's, comparteix que altres treballadors el van sentir cridar, i el van poder socórrer: "Em van pujar per la cinta i em van treure". Abans, el primer pensament que va tenir va ser desolador: "Vaig creure que tothom era mort i que jo també moriria". Vilalta va ser el primer que va sortir de la mina i va ser traslladat a l'hospital de Manresa.

Aquella vivència l'ha marcat per sempre. "M'he tornat molt sensible i cada cop que veig algun accident en alguna mina o de tren m'emociono", reconeix. De fet, no pot contenir les llàgrimes exlicant l'accident i recordant els companys que van perdre la vida. També compartia aquesta emoció quan es trobaven amb els altres supervivents, el quals han traspassant els darrers anys.

Sigui com sigui, Josep Vilalta evita assenyalar responsables: "Mai he culpat a ningú, perquè ningú vol això". Ara bé, retreu que s'hagi volgut culpar els miners i afirma que mai el van contactar per conèixer la seva versió dels fets de cara a reconstruir la possible causa de l'accident. "Jo havia treballat allà on va petar. Havia empalmat aquell fil milers de vegades quan es trencava. Però a mi ningú m'ha preguntat ni m'ha explicat res", assevera el supervivent, referint-se tant a la representació sindical com a l'empresarial. En tot cas, apunta que van conservar la feina i "han complert fins al dia que ens vam retirar".