En aquesta vida, tot té conseqüències. Els líders -d'un ajuntament, d'un partit polític o d'una associació de comerciants- han de ser conscients de la repercussió que tenen les seves accions. Però a Berga, els líders no semblen ser conscients de les conseqüències que pot tenir la proposta de crear una Àrea de Promoció Econòmica Urbana, més coneguda com APEU. Fa anys que se'n sent a parlar, però és en els últims mesos que s'ha presentat, amb detall, la proposta de crear un APEU a Berga. I la primera conseqüència que ha tingut l'APEU ha estat crear una divisió entre els propietaris i comerciants de la zona afectada, perquè hi ha gent que ho veu bé, però també hi ha gent que ho veu malament.

Sent concrets, hi ha una majoria que ho veu malament, ja que de més de 220 actors afectats n'hi ha uns 150 que ja s'han posicionat en la negativa al projecte. Els motius són diversos, però hi ha un punt decisiu: el fet d'haver de pagar una quota que ronda els 90 euros mensuals. El rebuig al projecte ha motivat altres propostes de quotes inferiors, però que s'haurà de pagar una quota per treballar en aquests carrers o per tenir-hi un local sembla inevitable si s'aprova l'APEU. Els que donen suport a l'APEU diuen que s'ha de fer alguna cosa per evitar la mort d'aquests carrers, per evitar que tanquin més locals i que continuï minvant la vida comercial en aquest eix. I això és compartit pels que estan en contra de l'APEU, perquè tothom detecta el problema i tothom voldria trobar-hi solucions. La pregunta que sorgeix a continuació és: els comerciants que continuen treballant malgrat tot en aquesta zona i els propietaris dels locals han de pagar per evitar-ho? 

Des de fora, és molt fàcil acusar els contraris a l'APEU d'immobilistes. Però el que s'hauria de preguntar a qualsevol que fa aquest retret és: tu pagaries més diners, a banda dels impostos que ja pagues, per poder continuar treballant? Tu pagaries més diners per aconseguir una neteja eficient del carrer o una dinamització econòmica de la zona quan l'Ajuntament de Berga té (o hauria de tenir) una regidoria encarregada d'això? Tu pagaries per donar a conèixer el teu negoci quan hi ha una institució que es diu Agència de Desenvolupament del Berguedà, amb desenes de tècnics treballant-hi? La resposta dels impulsors de l'APEU a aquest plantejament ha estat la següent: s'ha de crear una entitat privada (és el que preveu la llei de l'APEU aprovada al Parlament) per tal de fer el que no és capaç de fer el sector públic. El que responem els contraris al projecte és que, si no ens refiem del sector públic, apliquem-ho a les pròximes eleccions, que tinguem memòria. La solució no pot ser haver de pagar perquè la part pública no fa la seva feina.

Anant a la part concreta de les accions que planteja l'APEU, hi ha diverses coses que costen d'entendre. Una de les més destacables és la d'haver de contractar un gerent, el cost laboral del qual suposarà uns 45.000 euros l'any, a més d'un tècnic de suport a mitja jornada amb el consegüent local i costos d'aquest. Si això tira endavant, tindrem l'Agència de Desenvolupament, l'Ajuntament de Berga, l'oficina de Berga Comercial i l'oficina de l'APEU. Tant per tant, podem anar-ne fent unes quantes més per a tots els carrers de Berga i ja tindrem els locals tancats ocupats. Bromes a banda, el que també motiva molts dubtes és l'escenari actual. Entenguem-nos. Tots acceptem que seria desitjable una millor promoció econòmica dels carrers del Roser i de la Ciutat. Tots voldríem una millor publicitat dels comerços de la zona. Però, en cas que això funcionés i atragués més gent, tal com els mateixos responsables de l'APEU destaquen, caldria millorar l'oferta d'aparcament. Vista la gestió municipal dels últims anys, algú confia que en poc temps habilitarem el Mercat Municipal i una finca del carrer del Roser per obtenir més espai d'aparcament? Primer cal fer els deures i demostrar-ho.

Aquesta part, la de fer els deures, és clau. Hi ha mancances bàsiques als carrers afectats per l'APEU. Els veïns del carrer de la Ciutat fa temps que demanen més presència policial, per exemple. Hi ha un problema de delinqüència al carrer del Balç. L'aplicació del porta a porta encara no està ben resolta. No hauríem de solucionar aquests problemes bàsics abans de plantejar-nos grans projectes? A Girona o a Igualada s'està plantejant també un APEU, ens diuen. Però és que allà, segurament, hi ha deures fets que a Berga estan pendents. Podríem allargar-nos en l'anàlisi de fins a quin punt les mesures de l'APEU estan ben plantejades. Però, tornant al principi de l'article, hi ha un problema de base, un problema capital que els líders polítics i associatius haurien d'assumir en la manera com s'ha plantejat tot plegat. S'ha posat sobre la taula un projecte que, ara mateix, ha dividit els que treballen o tenen locals en aquests carrers. I això pot empitjorar encara.

Per què diem que pot empitjorar, tot plegat? Doncs perquè, ara mateix, tal com estan les coses, l'APEU és un problema, tant si tira endavant com si no. Si l'APEU s'aprova, sorgeixen molts dubtes del resultat que n'obtindrem. I els afectats hauran d'abocar-hi uns 5.000 euros per barba al llarg d'aquests anys. Però és que, si no s'aprova, també serà negatiu. Per què? Doncs perquè tant l'Ajuntament de Berga governat per CUP i ERC, com Junts per Berga i Bergacomercial, tindran la coartada perfecta per no fer res en aquests carrers durant cinc anys. Ens diran que ja ens ho deien, que si no es feia res ens enfonsaríem. Si diem que no a l'APEU, per què fer-hi res en aquests carrers? Per tot, plegat, per no prendre-hi més mal i per tal de recuperar la convivència, demanem als responsables polítics i econòmics de Berga que facin marxa enrere, que assumeixin responsabilitats i que pensin en com es pot tirar endavant el carrer del Roser, el carrer de la Ciutat, i el conjunt de la capital de comarca sense exigir als comerciants i propietaris que paguin encara més diners dels que paguen. Perquè, en aquesta vida, totes les accions tenen conseqüències.