16
de juliol
de
2021, 21:56
Actualitzat:
17
de juliol,
10:29h
En aquesta ocasió, "A la vora del foc", presentem la lletra de la cançó "El mateix mar", escrita per Xavier Gonzàlez-Costa, amb música de Joan Borjas i la col·laboració del grup El Fugitiu, amb la participació i en suport d’Open Arms. Ja n’has vist el vídeo clip?
Veure un nen plorar de fam
i els innocents que es moren a la guerra,
o els milers de refugiats
que han de deixar
la seva terra...
Veure la nostra Mediterrània
com s'ha convertit
en una tomba obscena,
sense noms i sense flors,
ni massa plors
ni massa pena.
Pornografia, això és el que és.
Pornografia sense culs ni tetes,
sense noms i sense flors,
ni massa plors
ni massa pena.
Veure algú que no té enlloc
i, en lloc d'acollir-lo, girar l'esquena,
apagar el far del nostre cor,
sense tenir
mala consciència.
Veure la platja i no veure el mar,
aquest mateix mar
on la gent s'hi ofega,
prendre el sol i descansar,
fent com si res,
damunt l’arena.
Pornografia sense culs ni tetes,
pornografia sense culs ni tetes,
pornografia sense culs ni tetes,
veient aquest mar
com la gent s’hi ofega.
Pornografia sense culs ni tetes,
pornografia de consciències netes,
de populismes i excuses perverses
veient aquest mar...
La nostra dignitat?
També s'hi ofega.
La solidaritat?
També s'hi ofega.
La nostra humanitat?
També s'hi ofega.
En aquest mar...
També s'hi ofega.
La nostra dignitat?
Encara en queda!
La solidaritat?
Encara en queda!
La nostra humanitat?
Encara en queda...
...en aquest mar
on la gent s'ofega.
Veure un nen plorar de fam
i els innocents que es moren a la guerra,
o els milers de refugiats
que han de deixar
la seva terra...
Veure la nostra Mediterrània
com s'ha convertit
en una tomba obscena,
sense noms i sense flors,
ni massa plors
ni massa pena.
Pornografia, això és el que és.
Pornografia sense culs ni tetes,
sense noms i sense flors,
ni massa plors
ni massa pena.
Veure algú que no té enlloc
i, en lloc d'acollir-lo, girar l'esquena,
apagar el far del nostre cor,
sense tenir
mala consciència.
Veure la platja i no veure el mar,
aquest mateix mar
on la gent s'hi ofega,
prendre el sol i descansar,
fent com si res,
damunt l’arena.
Pornografia sense culs ni tetes,
pornografia sense culs ni tetes,
pornografia sense culs ni tetes,
veient aquest mar
com la gent s’hi ofega.
Pornografia sense culs ni tetes,
pornografia de consciències netes,
de populismes i excuses perverses
veient aquest mar...
La nostra dignitat?
També s'hi ofega.
La solidaritat?
També s'hi ofega.
La nostra humanitat?
També s'hi ofega.
En aquest mar...
També s'hi ofega.
La nostra dignitat?
Encara en queda!
La solidaritat?
Encara en queda!
La nostra humanitat?
Encara en queda...
...en aquest mar
on la gent s'ofega.
Xavier Gonzàlez-Costa va començar a viatjar als vuit anys acompanyant a Juli Verne i a Tintin. Després, de gran, ha anat a veure si és veritat, cooperant amb la desapareguda organització “Viatgers sense Fronteres" que va presidir des de la seva fundació. És escriptor autodidacta, de formació acadèmica en el món de les ciències. Ha guanyat diversos premis de poesia i de teatre. Com a actor, porta més de vint-i-cinc obres de teatre al sarró del Garrofa, que va interpretar durant vint-i-sis Nadals als Pastorets de Berga. |
Bet Calderer és una berguedana de Barcelona, artista i grafista. Sortida dels forns de la Facultat de Belles Arts de la capital, se sent orgullosa de poder dir que va començar a treballar al costat Pepe Calvo, amb qui va aprendre l'ofici de donar solucions de disseny gràfic per a empreses com Coca-cola, Santiveri, Martínez-Bimbo, Marcilla, etc. Des de fa quinze anys ha fet de la seva passió, la pintura i el dibuix, el seu modus vivendi. Ha col·laborat amb Ibèrica de danza amb l'escenografia pictórica de l'espectacle “Las estaciones”. |