El Consell Comarcal del Berguedà ha aprovat, en el decurs de la primera sessió ordinària del plenari de 2026, la declaració com a Bé Cultural d'Interès Local (BCIL) de quatre elements del patrimoni arquitectònic berguedà. Es tracta de diferents edificis i estructures situades als municipis de Castellar del Riu i Fígols. En la mateixa trobada també s'ha donat llum verda a tres punts vinculats a l'Àrea de Serveis Socials de l'ens, i que permetran donar continuïtat a diferents serveis bàsics prestats per l'òrgan.
El BCIL és una categoria de protecció i reconeixement atorgada a béns mobles i immobles dins l'àmbit local. En municipis a partir dels 5.000 habitants, el ple del consistori és l'òrgan competent per fer-ne l'aprovació, però en els menors ha de passar pel ple del Consell Comarcal escaient. És així que aquest dimecres s'han portat a valorar les demandes presentades pels ajuntaments de Castellar del Riu i Fígols, que han sol·licitat la declaració del Santuari de Mare de Déu de la Mata, així com de la Torre de l'Antic Transformador elèctric de Peguera, de Sant Mateu de Fumanya i de Sant Miquel de Peguera, respectivament.
"Volem aprofitar una subvenció per reparar el Santuari de la Mata, que li convé una actuació de forma urgent", exposava el conseller comarcal i alcalde de Castellar del Riu, Adrià Soler, al voltant de la demanda, tenint en compte que algunes partides d'ajuts per a la restauració dels béns culturals necessiten explícitament que hagin estat declarades d'interès. "Estem a l'abast dels ajuntaments per ajudar-los quan vulguin fer feines", ha remarcat el president del Consell Comarcal, Moisès Masanas. Totes quatre declaracions s'han aprovat per unanimitat.
Accions dins l'àmbit dels serveis socials
En la mateixa sessió plenària de gener, s'han aprovat actuacions que afecten diferents branques de l'Àrea de Serveis Socials de la corporació comarcal. Des del vessant de l'administració general, s'ha aprovat la regularització i equiparació dels complements específics dels llocs de treball d'Educador/a Social i Treballador/a Social. "En el seu inici es van incorporar educadors socials provinents d'altres ajuntaments que, per tant, tenien diferències salarials per fer les mateixes tasques", ha detallat el conseller d'Administració General, Ramon Caballé, qui ha sintetitzat exposant que "tots quatre, tenint la mateixa fitxa salarial i fent exactament la mateixa tasca, tenien retribucions salarials diferents". Així, l'equip de govern va entomar el compromís "d'equiparar-ho perquè no es generin disfuncions dins el mateix equip" i, després de negociar-ho amb la mesa del sindicat, s'ha acordat "buscar la situació més favorable" establint les condicions de tot el personal amb aquesta funció a les pròpies de la plaça original de l'ens comarcal.
Pel que fa als serveis oferts, i concretament els recursos de teràpia ocupacional, assessorament de persones en situació de dependència i productes específics per als col·lectius vulnerables, s'ha aprovat la pròrroga del conveni de col·laboració entre el Consorci d'Osona de Serveis Socials, al Consorci d'Acció Social de la Garrotxa, el Consorci de Benestar Social del Ripollès i el Consell Comarcal del Berguedà per a la implantació del servei de teràpia ocupacional i productes de suport (BAT), per l'exercici 2026. Segons ha detallat la consellera comarcal de Drets Socials, Sílvia Triola, se signarà una addenda per poder continuar prestant els serveis un cop ha finalitzat la vigència del conveni, signat el 2021 pels exercicis entre 2022 i 2025.
Encara pel que fa als Drets Socials, Triola també ha argumentat el punt per a l'aprovació de les bases per al servei de Transport adaptat social, un recurs adreçat per als col·lectius amb mobilitat reduïda, diversitat funcional o situació de dependència de cara a traslladar-se fins als seus centres o espais d'atenció de diürna, de teràpia ocupacional, acompanyament, de recuperació... La convocatòria romandrà oberta fins al 17 de febrer.
Finalment, el plenari ha passat compte dels informes trimestrals sobre el compliment de la llei de mesures de lluita contra la morositat, amb la interventora exposant que segons les dades recopilades amb data 31 de desembre de 2025, s'està donant compliment als terminis que estableix el marc legal. En concret, el termini mitjà de pagament un cop una factura entra dins el sistema de l'ens comarcal és de 41,88 dies (60 dies és la xifra que marca la llei), mentre que el pagament un cop aprovada per l'òrgan competent és de 6,8 dies (30 dies màxim).
