21
de novembre
de
2023, 19:20
Actualitzat:
23
de novembre,
13:06h
El Jordi Costa (Sec) reparteix un a un els dossiers amb les lletres de les cançons que, uns minuts després, vestirà a través de la seva guitarra. La tipografia gran ja intueix els intèrprets que l'acompanyaran: una trentena d'avis i àvies de la Pobla de Lillet, municipi que enguany s'ha afegit al projecte comarcal dels Grans EnCants. El menú del dia inclou clàssics de la seva època, des del Bésame mucho de Consuelo Vázquez al Boig per tu de Sau, passant per propostes populars com La fadrina va a la font, cançons que els han fet ballar com Festa Major de La Trinca i himnes de tota una generació com L'Estaca, de Lluís Llach.
Una rotllana de cadires es va omplint amb els assistents, puntuals a la seva cita setmanal. I acaba quedant curta, ja que sessió rere sessió, es va animant gent i s'apunten nous participants. Els presents (majoritàriament dones) tenen situacions diverses: des de persones institucionalitzades a la residència municipal a altres que viuen a casa, alguns més dependents que altres, uns més grans i altres més joves. Però tots, amb un objectiu comú: cantar i passar una bona estona junts. És el cas de la Carme Riera, de 70 anys, que comparteix que s'ha sumat a la proposta perquè "és una forma de relacionar-me amb gent del poble que d'una altra manera no hi interactuaria". Però, més enllà d'aquest vincle amb els seus veïns, la Carme també hi troba un benefici individual, ja que reconeix que "aquesta forma de cantar és una manera de curar".
El foment de la interacció social, la incidència a combatre l'aïllament, l'estimulació de la funció cognitiva i la millora de l'estat d'ànim dels assistents són els principals objectius del projecte dels Grans EnCants del Berguedà, que aquesta tardor celebra la segona edició refermant la bona rebuda de la iniciativa. I és que, malgrat que les poblacions participants s'han duplicat, l'assistència s'ha triplicat. Així ho comparteix Costa, creador del projecte a través d'una metodologia que ha treballat professionalment els darrers 15 anys que es fonamenta en la funció d'inclusió social del cant en grup. Ara bé, per encàrrec del Consell Comarcal del Berguedà, ha perfilat aquesta idea per tal que estigui centrada en la gent gran (+65 anys).
.jpg)
La Pobla de Lillet és, juntament amb Casserres i Puig-reig, un dels nous municipis berguedans on es desenvolupen els Grans EnCants, que també repeteixen a Bagà, Berga i Gironella. "Estem molt contents que aquesta iniciativa hagi pogut arribar a la Pobla", declara l'alcalde, Enric Pla, que es mostra esperançat que "la proposta pugui continuar creixent i fer-se extensiva cada cop a més municipis del Berguedà". El batlle s'acosta a cada sessió per tal d'engegar l'ascensor del pavelló municipal d'esports, espai que acull les sessions al poble, per tal de garantir l'accés de les persones usuàries de la residència que tenen problemes de mobilitat. I la gent l'espera, perquè malgrat les dificultats, no volen perdre's l'ocasió.
"Els Grans EnCants estan tenint molt bona acollida a la Pobla", certifica Costa, que acaba de recollir dues noves inscripcions al projecte. "En general, la participació i el retorn a tota la comarca està sent brutal", confirma, fet que el fa reiterar en la idea de fer créixer el projecte: "Enguany, hem doblat els llocs on es fa i hem triplicat l'assistència, cosa que demostra que la gent del Berguedà té ganes de cantar, de compartir i de viure". Això resulta especialment significatiu tenint en compte la casuística berguedana, una comarca amb un índex d'envelliment elevat i molta dispersió de bona part dels residents, en especial a les zones més rurals.
.jpg)
"És molt important tenir en compte que la diversitat del Berguedà és gran", valora al respecte el vicepresident primer del Consell Comarcal, Moisès Masanas, que assisteix a la sessió per avaluar-ne personalment l'experiència. En aquest sentit, el conseller comarcal reitera que "és rellevant que cada vegada es vagin sumant noves persones en aquestes activitats", les quals volen generar "espais on la gent gran pugui relacionar-se amb la resta de veïns i veïnes, visquin de forma independent o en una residència, perquè no deixem de ser tots residents d'un mateix poble". "Les persones som animals de costums i tota la vida hem viscut en societat, i si quan et fas gran has de viure en solitud, és molt dramàtic", emfatitza Masanas, que assevera que l'ens comarcal treballa per tenir programes variats pel foment "d'activitats esportives, culturals, socials o musicals com el cas d'avui".
El context de població envellida encaixa amb el model de veïnat de la Pobla de Lillet, segons confirma l'alcalde: "A la Pobla tenim, malauradament, una de les poblacions més envellides de Catalunya", tot i afirmar que, arran de la pandèmia, s'han traslladat al municipi noves famílies i s'han incrementat el nombre d'alumnes a l'escola del poble. En aquest sentit, Pla ha pres nota de la resposta que està obtenint el projecte, i comparteix que "estem estudiant la possibilitat que puguem continuar oferint aquesta activitat a la nostra residència a través del voluntariat".
La sessió dels Grans EnCants a la Pobla es desenvolupa amb una participació activa dels assistents, que no dubten a intervenir respecte de les cançons i fent suggeriments i alguna broma al Jordi Costa. En definitiva, aquesta és la seva forma de treballar, amb una escolta activa i una ràpida reacció davant les peticions d'uns cantants que es va guanyar amb els primers compassos de la sessió inaugural. "El Berguedà és una comarca que té una alta taxa d'envelliment i de dispersió de la població, però també té un indicador molt alt de vitalitat", emfatitza Costa, que creu fermament en la funció de les cançons de rescatar "els records de la darrera generació que ha cantat molt al llarg de la seva vida".
.jpg)
Posar la gent gran al centre és la llavor d'aquest projecte, que esdevé una branca més en el plantejament que els darrers anys desenvolupen les administracions respecte de l'atenció de l'envelliment, perquè sigui més actiu i comunitari en contra de la medicalització i la solitud. "La qualitat d'una societat es pot mesurar amb valors freds com el producte interior brut o els salaris mínims, però com tractem les persones quan tenen unes certes necessitats és un vector molt important que sovint no es té en compte", incideix Masanas, que defensa que "és imprescindible que la gent gran tingui dignitat, perquè al final, la seva experiència és un dels millors valors que tenim com a societat".
Els rajos de sol d'un atípicament calorós dia de novembre il·luminen amb una llum especial les últimes interpretacions de la sessió, que clou amb la bucòlica Un beso y una flor. Tota aquesta experiència es traslladarà al pavelló de Puig-reig el 20 de desembre, on els participants dels sis municipis adscrits a la iniciativa, així com les seves famílies, estan convidades a la jornada de cloenda que, novament, s'inspirarà en una cantada a la vora del foc: "No ens enfoquem a exhibir, sinó a compartir", culmina Jordi Costa.
Una rotllana de cadires es va omplint amb els assistents, puntuals a la seva cita setmanal. I acaba quedant curta, ja que sessió rere sessió, es va animant gent i s'apunten nous participants. Els presents (majoritàriament dones) tenen situacions diverses: des de persones institucionalitzades a la residència municipal a altres que viuen a casa, alguns més dependents que altres, uns més grans i altres més joves. Però tots, amb un objectiu comú: cantar i passar una bona estona junts. És el cas de la Carme Riera, de 70 anys, que comparteix que s'ha sumat a la proposta perquè "és una forma de relacionar-me amb gent del poble que d'una altra manera no hi interactuaria". Però, més enllà d'aquest vincle amb els seus veïns, la Carme també hi troba un benefici individual, ja que reconeix que "aquesta forma de cantar és una manera de curar".
El foment de la interacció social, la incidència a combatre l'aïllament, l'estimulació de la funció cognitiva i la millora de l'estat d'ànim dels assistents són els principals objectius del projecte dels Grans EnCants del Berguedà, que aquesta tardor celebra la segona edició refermant la bona rebuda de la iniciativa. I és que, malgrat que les poblacions participants s'han duplicat, l'assistència s'ha triplicat. Així ho comparteix Costa, creador del projecte a través d'una metodologia que ha treballat professionalment els darrers 15 anys que es fonamenta en la funció d'inclusió social del cant en grup. Ara bé, per encàrrec del Consell Comarcal del Berguedà, ha perfilat aquesta idea per tal que estigui centrada en la gent gran (+65 anys).
Els Grans EnCants del Berguedà a la Pobla de Lillet Foto: Lídia López
"El cant té infinitat de beneficis científicament demostrats: és un antidepressiu natural, fomenta les relacions socials, ajuda a combatre l'aïllament i ens puja l'estat d'ànim", assenyala Costa, que incideix que la clau del projecte es basa a interpretar "les cançons de la seva vida" per tal de "no només fer aflorar la lletra i la melodia, sinó la càrrega emocional que tenen".
I s'ha pogut comprovar la seva eficàcia també en les situacions més delicades, com les de demència o malalties com l'alzheimer, on alguns dels usuaris que havien perdut bona part dels seus records, en canvi, poden interpretar les lletres i melodies que tant havien escoltat i cantat anys enrere. A més, remarca, la proposta "no es basa en el cant coral, sinó que és un cant popular que defuig d'unes regles encotillades i fomenta que cadascú interpreti com vol per tal que les sessions flueixin", fet que confirma la Carme, que comparteix que participar en les cantades "em serveix per esplaiar-me, perquè aquí no es té en compte si afinem o si seguim estrictament el ritme".
Aposta per un envelliment actiu i contra la dispersió
La Pobla de Lillet és, juntament amb Casserres i Puig-reig, un dels nous municipis berguedans on es desenvolupen els Grans EnCants, que també repeteixen a Bagà, Berga i Gironella. "Estem molt contents que aquesta iniciativa hagi pogut arribar a la Pobla", declara l'alcalde, Enric Pla, que es mostra esperançat que "la proposta pugui continuar creixent i fer-se extensiva cada cop a més municipis del Berguedà". El batlle s'acosta a cada sessió per tal d'engegar l'ascensor del pavelló municipal d'esports, espai que acull les sessions al poble, per tal de garantir l'accés de les persones usuàries de la residència que tenen problemes de mobilitat. I la gent l'espera, perquè malgrat les dificultats, no volen perdre's l'ocasió."Les persones som animals de costums i tota la vida hem viscut en societat, i si quan et fas gran has de viure en solitud, és molt dramàtic"
"Els Grans EnCants estan tenint molt bona acollida a la Pobla", certifica Costa, que acaba de recollir dues noves inscripcions al projecte. "En general, la participació i el retorn a tota la comarca està sent brutal", confirma, fet que el fa reiterar en la idea de fer créixer el projecte: "Enguany, hem doblat els llocs on es fa i hem triplicat l'assistència, cosa que demostra que la gent del Berguedà té ganes de cantar, de compartir i de viure". Això resulta especialment significatiu tenint en compte la casuística berguedana, una comarca amb un índex d'envelliment elevat i molta dispersió de bona part dels residents, en especial a les zones més rurals.
Els Grans EnCants del Berguedà a la Pobla de Lillet Foto: Lídia López
"És molt important tenir en compte que la diversitat del Berguedà és gran", valora al respecte el vicepresident primer del Consell Comarcal, Moisès Masanas, que assisteix a la sessió per avaluar-ne personalment l'experiència. En aquest sentit, el conseller comarcal reitera que "és rellevant que cada vegada es vagin sumant noves persones en aquestes activitats", les quals volen generar "espais on la gent gran pugui relacionar-se amb la resta de veïns i veïnes, visquin de forma independent o en una residència, perquè no deixem de ser tots residents d'un mateix poble". "Les persones som animals de costums i tota la vida hem viscut en societat, i si quan et fas gran has de viure en solitud, és molt dramàtic", emfatitza Masanas, que assevera que l'ens comarcal treballa per tenir programes variats pel foment "d'activitats esportives, culturals, socials o musicals com el cas d'avui".
El context de població envellida encaixa amb el model de veïnat de la Pobla de Lillet, segons confirma l'alcalde: "A la Pobla tenim, malauradament, una de les poblacions més envellides de Catalunya", tot i afirmar que, arran de la pandèmia, s'han traslladat al municipi noves famílies i s'han incrementat el nombre d'alumnes a l'escola del poble. En aquest sentit, Pla ha pres nota de la resposta que està obtenint el projecte, i comparteix que "estem estudiant la possibilitat que puguem continuar oferint aquesta activitat a la nostra residència a través del voluntariat".
La vitalitat de les cançons
La sessió dels Grans EnCants a la Pobla es desenvolupa amb una participació activa dels assistents, que no dubten a intervenir respecte de les cançons i fent suggeriments i alguna broma al Jordi Costa. En definitiva, aquesta és la seva forma de treballar, amb una escolta activa i una ràpida reacció davant les peticions d'uns cantants que es va guanyar amb els primers compassos de la sessió inaugural. "El Berguedà és una comarca que té una alta taxa d'envelliment i de dispersió de la població, però també té un indicador molt alt de vitalitat", emfatitza Costa, que creu fermament en la funció de les cançons de rescatar "els records de la darrera generació que ha cantat molt al llarg de la seva vida".Els Grans EnCants del Berguedà a la Pobla de Lillet Foto: Lídia López
Posar la gent gran al centre és la llavor d'aquest projecte, que esdevé una branca més en el plantejament que els darrers anys desenvolupen les administracions respecte de l'atenció de l'envelliment, perquè sigui més actiu i comunitari en contra de la medicalització i la solitud. "La qualitat d'una societat es pot mesurar amb valors freds com el producte interior brut o els salaris mínims, però com tractem les persones quan tenen unes certes necessitats és un vector molt important que sovint no es té en compte", incideix Masanas, que defensa que "és imprescindible que la gent gran tingui dignitat, perquè al final, la seva experiència és un dels millors valors que tenim com a societat".
Els rajos de sol d'un atípicament calorós dia de novembre il·luminen amb una llum especial les últimes interpretacions de la sessió, que clou amb la bucòlica Un beso y una flor. Tota aquesta experiència es traslladarà al pavelló de Puig-reig el 20 de desembre, on els participants dels sis municipis adscrits a la iniciativa, així com les seves famílies, estan convidades a la jornada de cloenda que, novament, s'inspirarà en una cantada a la vora del foc: "No ens enfoquem a exhibir, sinó a compartir", culmina Jordi Costa.