Incendi en una fàbrica de l'Ametlla de Merola. Foto: ACN.

El judici pel foc mortal a una empresa tèxtil de l'Ametlla de Merola, en què va morir una treballadora de 53 anys el mes de març de 2010, ha quedat vist per sentència després que aquest dijous hagin tingut lloc les conclusions definitives de totes les parts. D'una banda, tant la Fiscalia com l'acusació particular –que representa la família de la dona morta- mantenen les penes de presó, de gairebé 4 anys i 7 anys respectivament, mentre que la defensa de l'acusat –el gerent de l'empresa- en demana la seva absolució.

Amb tot, la defensa ha modificat les conclusions definitives en considerar que el seu client hauria pogut cometre un delicte contra els treballadors en no adequar el pla de prevenció de riscos laborals a unes modificacions que es van fer a la nau que acollia l'activitat laboral.

El 2 de març de 2010 es va produir un incendi en una empresa de filatures propietat del Grup de Gestió Tranas ubicada en una nau de l'antiga colònia tèxtil de l'Ametlla de Merola, al municipi de Puig-Reig. Al voltant de les tres de la tarda es va originar un incendi en una màquina de la nau a causa de l'acumulació de borra. Una de les treballadores, una veïna de Navàs de 53 anys, va morir a causa del foc, mentre que un altre treballador es va poder escapar de les flames però va patir cremades de segon grau a una mà. El cas ha passat un llarg periple judicial, ja que el judici s'ha hagut de suspendre quatre vegades per diversos motius fins que, finalment, s'ha celebrat aquest mes de juliol. 

Al judici, el fiscal i l'acusació han reforçat la tesi que el foc es va originar per la falta de manteniment de la maquinària i també han posat de relleu que l'empresa no tenia cap pla de prevenció de riscos laborals, ni tampoc havia format adequadament als treballadors. També han deixat palès que la sortida d'emergència de la nau estava tapiada i que no s'ha trobat cap documentació relacionada amb la prevenció de riscos laborals, fet que la defensa ha justificat assegurant que es va cremar en l'incendi. A més, també han criticat que el gerent no tenia llicència d'activitat ni tampoc una assegurança de responsabilitat civil .

A diferència de la Fiscalia, l'acusació particular i també la defensa del treballador ferit han demanat la responsabilitat civil subsidiària a l'empresa Meroltex, que treballava just a la nau del costat –les dues naus estaven comunicades per dins- i tenia una relació empresarial amb Tranas. L'advocat de l'acusació ha volgut demostrar que Meroltex va ser qui va ordenar tapiar la sortida d'emergència i ha assegurat que "tenien una relació de "facto". Segons ell, "Meroltex era qui donava la cara davant l'Ajuntament i d'Inspecció de Treball i ocultava que hi havia una altra entitat". En aquest sentit, la defensa de l'acusació particular ha volgut posar de relleu que l'acusat "no era un empresari, sinó un treballador més, i la gestió la feia Meroltex". 

En aquest darrer aspecte, tant la defensa de Meroltex com també de l'asseguradora han negat que aquesta empresa tingués cap mena de responsabilitat en l'incendi mortal de l'Ametlla de Merola i han volgut aclarir que la relació entre Meroltex i el Grup Tranas era "d'estricte veïnatge i d'arrendament de les naus". L'advocat ha explicat que al llarg del judici s'han pogut acreditar dos contractes d'arrendament de les naus i ha criticat que l'acusació particular "s'inventi una relació que no existeix i es dispari indiscriminadament contra una societat veïna perquè l'acusat no té contractada la responsabilitat civil". 

L'últim a fer públiques les seves conclusions ha estat l'advocat de l'acusat, que fet un repàs del llarg periple judicial per justificar que es tinguin en compte les dilacions indegudes, ja que en un primer moment el jutge de Berga va demanar el sobreseïment provisional de la causa. El lletrat també ha repassat els fets que van tenir lloc el dia de l'accident i ha defensat que la nau "tenia les condicions aptes per realitzar l'activitat tèxtil", així com també que "durant set anys va funcionar senes cap incident". També ha dit que la maquinària "funcionava correctament" i "no era ferralla" i que el gerent de l'empresa feia el manteniment de les maquines i "avisava el mecànic quan calia". 

En relació als fets ocorreguts el dia de l'incendi, l'advocat de l'acusat ha qüestionat que la treballadora morta actués de forma correcta davant del foc. Segons el seu relat, la dona, juntament amb l'altre treballador ferit, "van sortir de la nau un cop es va declarar el foc, però la dona va tornar a entrar per anar a buscar les seves pertinences al vestidor". Segons l'advocat, aquest fet ha quedat acreditat tant per la declaració del treballador com també per la inspectora de Treball.

La defensa de l'acusació, però, ha modificat les seves conclusions respecte l'escrit inicial en considerar que el seu client hauria pogut cometre un delicte contra el dret dels treballadors pel fet de no haver adequat el pla de prevenció de riscos laborals en el moment que es va tapiar la sortida d'emergència. L'advocat ha dit que aquest va ser un "gran error" del gerent de l'empresa, però ha mantingut que l'empresa sí que tenia un pla de riscos laborals, fet que nega l'acusació i la fiscalia. 

Finalment, l'acusat a exercit el seu dret a fer ús de la darrera paraula per donar el condol a la família de la dona morta en l'incendi.

 

Els Mossos van acordonar la zona propera a l'incendi. Foto: ACN.