Eva Serra: «Puig-reig, com a tercer municipi més gran en població del Berguedà, té molt a reivindicar»

Eva Serra és l'alcaldessa de Puig-reig. Després de nou mesos al càrrec, la batllessa assegura que ja ha agafat el ritme "d'un vaixell en marxa" i, havent atès les urgències i establint les prioritats, comença a desplegar la proposta d'Avancem Junts amb la qual els puig-reigencs li van fer confiança.

L'ordenació del municipi, el reforç dels recursos al consistori, la promoció de les colònies industrials i el llegat del tren, la creació d'habitatge social, l'impuls de la sostenibilitat i la reivindicació de Puig-reig dins la comarca són alguns dels objectius de l'equip de govern liderat per Serra, que en fa balanç amb Nació Berguedà.

Quina valoració fa dels primers mesos de mandat?

Els primers mesos són molt durs perquè, tot i que coneixia el funcionament de l'Ajuntament, és molt diferent estar a l'oposició que encapçalar una alcaldia. No té res a veure i ha estat una feina intensa adaptar-se als procediments, de pujar a un tren en marxa que no pararà per tu, així que t'has d'ajustar a aquella velocitat. Ens hem hagut de fer amb l'entorn, les persones, i aterrar en un àmbit que no estàs acostumat a treballar en el teu dia a dia. Però aquesta feina m'ha ajudat a posar-me molt en situació de tots els assumptes, que en general coneixia, però no a fons. A més, tenia moltes ganes de no perdre'm res i volia estar al cas de tot. Ara sento que aquesta primera etapa comença a donar els seus fruits perquè ens hem adaptat i podem treballar amb més planificació i previsió.

Quina situació van trobar al consistori?

Ens vam trobar un traspàs en el qual se'ns va facilitar tota la informació detallada dels projectes que estaven en marxa i dels que estava previst engegar en breus. Per tant, tot allò que funcionava o estava a punt de  fer-ho, vam vetllar perquè continués el seu ritme. Sobretot, hem posat tots els sentits en aquells projectes que hem considerat beneficiosos pel poble. No obstant això, és cert que la situació general era complicada, perquè feia més de quatre anys que estàvem sense secretària i la nova va entrar juntament amb nosaltres, així que hi havia un desgast a l'Ajuntament que feia difícil que la gestió es pogués portar amb la fluïdesa que s'havia portat anteriorment. Això ens ha comportat moltíssimes dificultats.

Troben a faltar recursos humans a l'Ajuntament?

Sempre falten recursos, però una de les coses que vam detectar en entrar és que havíem de reorganitzar l'estructura i el personal, perquè tothom portava unes càrregues de feina importants. Penso que això és un valor que cal tenir en compte, perquè a vegades pensem que l'administració pública no és prou eficaç o eficient, però hi ha casos que no ho és perquè no pot per falta de recursos. I en ajuntaments petits com és el nostre cas, això encara es fa més evident. Per tant, vam detectar les mancances que teníem i els buits que són importants de cobrir amb l'objectiu que, durant el pròxim mig any, puguem enfortir aquesta estructura.

"​No és fins un cop dins que t'adones que les coses no flueixen al ritme que tu voldries"

I com notarà aquesta reestructuració la població?

Doncs segurament, malgrat que és una tasca que ens ocupa molt temps, la ciutadania no la percep perquè és una endreça interna. En tot cas, sí que notarà els resultats de tenir una estructura enfortida perquè podrem atendre millor les seves demandes, serem més eficaços a l'hora de resoldre les incidències i podrem ser proactius i centrar-nos en els projectes. Al final, tot i que ja en fos conscient, no és fins un cop dins que t'adones que les coses no flueixen al ritme que tu voldries i que els tràmits de l'administració són molt lents. Per això pensem que, enfortint l'estructura i dotant-nos de personal administratiu, ampliant el servei de vigilància local, i incorporant algun tècnic, tot funcionarà millor. Sobretot, el que fa falta en un ajuntament del segle XXI és personal especialitzat, i n'anem mancats.

Han començat a treballar en algun projecte present al programa electoral?

Hi ha projectes petits, mitjans i grans. Coses del dia a dia i iniciatives de llarga durada. I totes aquelles idees que requereixen molts recursos necessiten subvencions, així que el que hem fet els primers mesos, i sobretot aquest inici d'any, que és quan surten moltes convocatòries noves, és començar a buscar els recursos per tots aquests grans projectes que volem fer realitat. Al final, hi ha iniciatives que sabem que seran a llarg termini, però ja hem posat el fil a l'agulla.

Una de les accions que van recollir va ser crear un entorn urbanístic més agradable a Puig-reig. Com ho faran?

D'entrada, el primer que hem de fer és millorar la neteja. La població té la sensació que Puig-reig no és un poble net, així que estem treballant per ampliar el servei per tal d'assolir un municipi més net. Tot i això, a vegades, tal com diu la dita, no és més net el que més neteja sinó el que menys embruta, així que també implementarem campanyes de sensibilització, tant pel que fa als residus com pel civisme en general. Volem que la ciutadania estigui absolutament convençuda que l'espai urbà és de tothom i que entre tots hem de col·laborar a mantenir-lo en les millors condicions.

L'altre punt d'aquesta qüestió és poder millorar les colònies industrials. Són nuclis aïllats i a vegades sembla que no hi pensem, però en el fons, no deixen de ser una part del nostre ADN, així que s'han de cuidar. Començarem mantenint reunions amb els veïns per conèixer quines són les necessitats del dia a dia i atacar les demandes. I més enllà d'això, la finalitat serà recuperar la qualitat de vida a les colònies.



Puig-reig té un llegat del tren molt viu. Tenen previst potenciar-lo?

És una gran sort que conservem dos edificis de les antigues estacions, a diferència d'altres llocs com Cal Rosal o Gironella, on els van enderrocar. A més, tenim la fortuna que s'hagin preservat en unes condicions excel·lents. En coincidència amb els 50 anys de la desaparició del Carrilet, hem impulsat un seguit d'actuacions i activitats, com una ruta guiada a través de codis QR que parlen de la presència del tren al llarg del municipi. També estem treballant perquè, en un futur, puguem dotar-nos de patrimoni ferroviari de l'època i reforçar l'atractiu de les estacions. Penso que aquest aniversari ens fa veure que va ser un error treure el tren d'aquesta ruta, tot i que també entenc que el traçat que tenia tampoc seria sostenible en l'actualitat.

Gironella ja treballa per convertir en una via verda l'antic traçat del Carrilet. A Puig-reig es pensa a implementar alguna iniciativa similar?

En efecte, a Gironella ja està portant a terme les obres d'execució d'aquesta via i Casserres també té un projecte fet. En el nostre cas, com que no hi havia res fet, hem contactat amb la mateixa persona que ha redactat els projectes de Gironella i Casserres perquè creiem que seria maco que fos un traçat uniforme i homogeni. Per tant, hem posat fil a l'agulla per començar a desenvolupar el nostre tram de la via del Carrilet. Sobretot, per a nosaltres és fonamental que passi per totes les colònies. Amb la via blava, que no sabem si acabarà sent una realitat o no perquè fa molts anys que se'n parla, alguns trams passaven per fora de les colònies, però defensem que recorri els vuit nuclis de Puig-reig. La nostra il·lusió és que es pugui recórrer el municipi de punta a punta, a peu o en bicicleta, en una via segura i agradable, ja que serà una oportunitat per descobrir tots aquests entorns que tenim i que molta gent encara no coneix. En tot cas, serà una feina que haurem de fer per fases i per la que buscarem finançament un cop tinguem el projecte redactat.

En la línia del transport públic, durant la campanya electoral van fer referència a una reorganització de les parades de bus del carrer Llobregat. En què consistirà?

Aquest és un dels projectes que vam dir que faríem tant sí com no, i de fet, ja hi estem treballant. Ens falta fer el pas de poder parlar amb el Departament de Territori i posar sobre la taula la proposta per veure si veuen viable aquesta modificació de ruta. Les passes prèvies que vam fer indicaven que era possible, no obstant això, encara ens falta entrar en detall. Segurament, la nova ubicació pot costar al principi per a la gent que ara troba la parada molt cèntrica perquè s'ha de desplaçar una mica, però a la llarga, penso que hi guanyarem tots, tant per descongestionar el trànsit del carrer principal com pel confort dels usuaris que ara han d'esperar drets i sense aixopluc.

"​El centre del poble no ens dona, així que pensem a desplaçar els autobusos"

​Quina alternativa es proposa?

​Tenim clar que el centre del poble no ens dona, així que pensem a desplaçar els autobusos per tal que, a ser possible, no hagin de recórrer el carrer principal. La idea és que puguin trobar una via alternativa, que seria passar pel polígon i el vial.

És possible fer un baixador similar al de Gironella?

No pretenem fer una parada d'autobusos tan gran com la de Gironella, però sí que puguem tenir un espai digne, amb unes condicions d'espera de qualitat per als viatgers. Insisteixo, hem de buscar un lloc més descongestionat, on el fet que hi aparquin els autobusos no suposi aquest enrenou de trànsit. Gironella tenia aquest espai al centre i nosaltres no, per tant, l'hem de desplaçar.

Una altra manca present en moltes poblacions és la de l'habitatge. Tenen alguna iniciativa pel que fa a l'oferta pública?

Estem treballant amb la Diputació de Barcelona per rehabilitar un edifici municipal i reconvertir-lo en habitatge públic, amb la idea de destinar-lo als joves. Tenim feina per fer perquè existeix una dificultat general per trobar habitatge, així que des de l'administració hem de mobilitzar els recursos que ens permetin donar sortides en aquest sentit. A part d’aquesta promoció, la idea també és veure què passa amb els blocs de pisos de la Sareb, que a hores d'ara no sabem si els acabarem podent gestionar els ajuntaments. Però en el cas que fos possible, la intenció seria rehabilitar algun altre habitatge, també per destinar-lo al lloguer social.

Quin és aquest edifici amb el qual volen començar?

És un edifici que hi ha a Cal Pons, on en principi cabrien quatre habitatges. La Diputació està fent l'estudi tècnic, perquè és un immoble vell, així que primer s'ha d'analitzar la solidesa de l'estructura. I en cas que sigui possible, ja vindrà el projecte pròpiament, pel qual haurem de buscar el finançament per poder-lo executar.

"Hem de pensar si el que necessita Puig-reig és un auditori o un equipament més versàtil"

Una altra de les propostes que van posar sobre la taula durant la campanya electoral va ser l'establiment d'un espai polivalent. Quina és la situació?

Vam trobar al calaix un avantprojecte d'auditori, però creiem que hem de pensar si el que necessita Puig-reig és un auditori o un equipament més versàtil, amb aquest format d'espai polivalent. El nostre municipi té molta activitat i moltes entitats que li donen vida, així que per a nosaltres és una prioritat que aquesta vida pugui continuar i posar-hi facilitats. D'aquesta manera, farem partícips a les associacions per definir un disseny de forma conjunta i per detectar les mancances que tenen actualment i, així, fer realitat un espai que respongui totes les necessitats.

​Puig-reig té fama de tenir mala cobertura telefònica. Intentaran posar-hi remei?

S'ha de tenir en compte que l'orografia del municipi fa molt difícil que la cobertura sigui fluida a tot arreu. Tot i això, hi havia la proposta d'una empresa per posar una antena sobre l'Ajuntament. No ens sembla el lloc més adequat perquè està a tocar dels habitatges i perquè el radi que podia donar no era suficient. Tenim detectats tots els punts cecs on no hi ha cobertura i, tot i que amb aquesta acció no podrem arribar a cobrir tot el municipi, sí que volem que arribi al màxim radi possible. Però ja hem estudiat possibles emplaçaments i en tenim un sobre la taula, també municipal, que s'ajusta més a les necessitats, incidint sobretot als polígons industrials, el nucli del poble i el barri de les Abelles. Més endavant, estudiarem una segona fase per millorar la cobertura a les colònies.

Tot plegat, quina serà la principal preocupació del consistori aquest mandat?

Tenim moltes coses sobre la taula que estem motivats per tirar endavant, però com a pla de mandat, ens centrarem especialment en la sostenibilitat com a pilar fonamental en les nostres polítiques. Ser més sostenibles i implementar l'economia circular és la direcció de futur, per tant, continuarem fent de Puig-reig un poble energèticament sostenible i, sobretot i amb més urgència, per una gestió responsable de l'aigua en el context de sequera que vivim.
 

 

En clau comarcal, pensa que es podria reforçar el pes de Puig-reig?

El Berguedà és una comarca amb realitats molt diferents i que són molt palpables entre el Baix i l'Alt Berguedà. En matèries com la promoció turística penso que, potser fins ara, es tendeix molt a parlar de l'Alt Berguedà i que nosaltres som els eterns oblidats. I tot i que és evident que no podem competir amb un entorn natural com el que té l'Alt Berguedà, també és cert que tenim altres elements d'interès turístic com són les colònies o la via del Carrilet. A més, també ens podem distingir com un dels motors econòmics de la comarca, perquè tenim una indústria molt sòlida.

Pensa que la situació de gran govern al Consell Comarcal pot ajudar a ampliar la rellevància del Baix Berguedà?

Intentarem que així sigui. Nosaltres recordarem que el Berguedà arriba fins a l'Ametlla de Merola i que Puig-reig, com a tercer municipi més gran en població, té molt a reivindicar. I és cert que la xarxa del Consell ja dona suport als municipis en molts sentits, però penso que s'hauria de potenciar i distingir cada població, segons la seva realitat.