L'Institut Català del Sòl (Incasòl) ha iniciat la tercera fase d'obres de consolidació de l'antiga fàbrica Asland i actual Museu del Ciment de Castellar de n'Hug. L'actuació se centra en cinc espais diferents de l'espai fabril i els treballs s'allargaran nou mesos. El projecte serà finançat amb fons Next Generation i compta amb un pressupost de poc més de 600.000 euros.
En concret, les cinc naus en les quals s'intervindrà en aquesta fase s'havien utilitzat, quan la fàbrica estava en actiu, com a magatzem de clínquer, nau de refinament de clínquer, nau de refinament de carbó, nau de preparació del carbó per als forns i vestuaris. Es tracta d'espais adjacents a l'actual museu, per tant, un cop finalitzin les obres, poden servir per a ampliar el recorregut dels espais visitables de l'equipament.
Els treballs que s'executaran inclouen tasques de desbrossament de la vegetació, tant a l'interior de les naus com a les cobertes, i la consolidació i restauració de les voltes catalanes que s'han anat ensorrant totalment o parcial al llarg dels anys. També es recuperaran o substituiran les estructures metàl·liques que suporten les cobertes.
La història de l'antiga fàbrica de Castellar de n'Hug es remunta a l'any 1901, quan Eusebi Güell, juntament amb altres socis, van fundar la Compañía General de Asfaltos y Portland, Asland. El 1904, la companyia va posar en marxa la fàbrica, que operava amb una tecnologia innovadora que s'havia desenvolupat uns anys abans als Estats Units. Pel que fa a l'edificació com a tal, es tracta d'una obra de l'arquitecte Rafael Gustavino, conegut per popularitzar la volta catalana als Estats Units. Actualment, és reconegut com a Bé Cultural d'Interès Nacional.
Per adaptar-se i aprofitar l'orografia del terreny, l'edifici es va construir de forma esglaonada. D'aquesta manera, es podia aprofitar la força de la gravetat per facilitar i abaratir el procés de fabricació del ciment. A més, la localització també els permetia poder aprofitar l'aigua del riu Llobregat, que es troba al costat. L'activitat a l'equipament es va allargar fins al 1975, quan van decidir tancar la fàbrica de Castellar de n'Hug i traslladar la producció de ciment a Montcada i Reixac. No va ser fins a l'any 2002 que es va reobrir parcialment l'espai, reconvertit en el Museu del Ciment de Castellar de n'Hug, i seu del Museu Nacional de la Ciència i la Tecnologia de Catalunya (Mnactec).
