El periodista de Guardiola de Berguedà que treballa a TV3 i col·labora en aquest diari, Jordi Pons, ha fet veure a prop d'una cinquantena de persones el procés fins el 9 de novembre amb ulls periodístics. En poc més d'una hora, i mitjançant un relat basat en vivències personals, Pons ha aconseguit plasmar l'ideosincràcia d'un col·lectiu que viu i treballa en un context sociopolític molt peculiar i que sovint ha de navegar entre la certesa i els dubtes. 

I és que el rerefons de la tasca periodística, i concretament la que ha portat a terme Jordi Pons durant els darrers mesos, explica moltes coses sobre com s'ha arribat a un dels moments polítics i socials més importants dels últims temps. De fet, i com ha constatat, res és el que moltes vegades sembla, i això s'ha agreujat en la recta final d'aquest 9-N, quan la complexitat del procés ha fet que molts actors es tanquessin en banda i fos més que difícil aconseguir informació. 

En aquest sentit, Pons ha remarcat les dimensions que ha adquirit el procés català. “Estem cremant etapes molt de pressa si mirem enrere” i això està produïnt “daltabaixos emocionals molt grans”, ha considerat. Dintre d'aquest remolí polític i social, els periodistes han hagut de jugar un paper gairebé detectivesc, a vegades ratllant la tasca sensacionalista per aconseguir la mínima informació. Una realitat que el guardiolenc i molts altres professionals han viscut de prop durant els últims mesos a les nombroses cimeres i reunions -algunes secretes- que s'han portat a terme per completar el camí. 

  “Aquests dies ens ha tocat jugar una mica al joc del gat i la rata”, ha declarat, en què a vegades calia apropar-se molt a la feina dels paparazzis, i altres vegades interceptar polítics entre passadissos, i jugar a esbrinar si el que explicaven "servia per orientar-te o per intoxicar-te".

I tot en el marc d'una litúrgia determinada, amb programes i desplegaments especials, una gran pressió i un nombre determinat de minuts en pantalla. “Fer-ne un abús o un mal ús sempre acaba essent el debat”, ha indicat, i ha explicat alguna anècdota com, per exemple, quan equips de TV3 van estar desplegats una setmana esperant que el president de la Generalitat, Artur Mas, firmés el decret de convocatòria. 

Protagonistes del procés

Des del camp informatiu, Pons ha repassat el paper dels grans actors polítics i socials que han tingut a veure amb el procés català. En primer lloc, ha bromejat amb les “Catalines” -Josep Maria Vila d'Abadal, Muriel Casals i Carme Forcadell-, de qui ha destacat el fet d'haver superat els partits a nivell de mobilització i organització ciutadana. “Un dels moments en què això va tremolar va ser quan Mas va suspendre el 9-N”, ha afirmat, però aquestes organitzacions de la societat civil van saber “destensar la corda”. 

Per altra banda, ha destacat l'especial determinació de la la Candidatura d'Unitat Popular (CUP), un partit  “que ha acabat donant una lliçó als grans partits” i demostrant que són uns “socis lleials” en el camí cap a la independència. En aquest sentit, ha remarcat el paper de la CUP per saber donar “un pas enrere per tirar endavant”. 

Pel que fa al president de la Generalitat i al líder de l'oposició, Oriol Junqueras, n'ha destacat la dificulat d'accés en el primer, i la proximitat del segon. Malgrat això, ha insinuat que les aparences enganyen, ja que a Mas en realitat “li agrada el contacte directe” i Junqueras a vegades costa saber “què ens amaga i què no”. 

Segon acte del Col·legi de Periodistes

La xerrada de Jordi Pons ha consolidat el segon acte que la Demarcació de la Catalunya Central del Col·legi de Periodistes de Catalunya ha organitzat al Berguedà. L'objectiu, segons ha explicat Abel Gallardo, és “apropar la tasca periodística a la ciutadania”, que moltes vegades desconeix el funcionament d'una redacció. 

En aquest sentit, també Pons ha volgut destacar la tasca dels mitjans de proximitat, que juguen un “paper important” a l'hora de complementar els d'àmbit nacional a entendre les situacions, i sense els quals el periodisme quedaria coix.