Les sagramentàries celebren amb una missa que fa 75 anys que són a Berga

El bisbe de Solsona presideix l'eucaristia i insta a tenir “il·lusió pel futur”

Publicat el 03 de maig de 2015 a les 18:34
Actualitzat el 03 de maig de 2015 a les 19:14

El bisbe de Solsona, Xavier Novell, celebrant el 75è aniversari de les sagramentàries a Berga Foto: Pere Gendrau


Va ser el dia 10 d'abril del 1940 quan un grup de religioses de l'ordre de les Adoratrius Perpètues del Santíssim Sagrament van desplaçar-se de Vic fins a Berga per establir-hi una fundació. Responien a una petició, formulada des de la capital del Berguedà, acabada la Guerra Civil. Es van instal·lar en dues casetes de la cantonada del carrer Cerantes i del carrer del Roser, que Buenaventura Rota els havia proporcionat per iniciar els seus passos berguedans. Ara en fa 75 anys i, per tal de commemorar l'efemèride, les actuals membres de l'ordre han celebrat una missa presidida pel bisbe de Solsona, Xavier Novell. 

“De poc serveix mirar al passat si no tenim il·lusió pel futur”, ha assenyalat el bisbe de Solsona durant l'obertura de la cerimònia. Seguidament, ha emmarcat la celebració del 75è aniversari de la fundació en el cinquè diumenge de Pasqua. Un moment oportú per, tal com ha indicat, “renovar el baptisme amb l'esperança que siguin perdonats els nostres pecats”. Alhora, Xavier Novell s'ha mostrat satisfet pel fet de poder celebrar la presència de les Adoratrius Perpètues del Santíssim Sagrament a Berga i ha demanat que la “presència benefactora” del Senyor faci que “cresquin bé els seus sarments”. 

 
La cerimònia ha comptat amb la presència, d'altra banda, del rector de Berga, Marc Majà; i també amb la d'altres religiosos com mossèn Climent Forner. També hi han assistit l'alcalde de Berga, Juli Gendrau, i el candidat a l'alcaldia del PPC, Joan Antoni López Noguera. En total, unes 150 persones han omplert l'església de les monges més popularment conegudes com sagramentàries. L'edifici actual, consagrat el 1975, ha anat evolucionant al llarg dels anys. Han passat molts estius i moltes primaveres, des que, el 14 d'abril del 1940, el llavors arxiprest de Berga, mossèn Josep Serra, beneís la petita capella que s'havia instal·lat de forma provisional. 

Monges “plenament berguedanes”

La comunitat de les monges sagramentàries, a Berga, sempre ha estat petita, tal com explica la seva mare superiora, sor M. Adelina. Actualment, compta amb set membres i no han estat mai més d'una desena llarga. Sor M. Adelina fa tan sols tres mesos que ocupa aquest càrrec però compta amb 24 anys a la ciutat i, tal com assenyala, juntament amb les seves companyes, se senten “plenament berguedanes”. Originària de l'Argentina, va entrar a l'ordre amb una altra compatriota en qualitat d'aspirants. 

 
La Fundació de les Adoratrius Perpètues del Santíssim Sagrament a Berga compta amb religioses argentines, mexicanes i també catalanes. Fa entre 18 i 31 anys que en formen part i celebren el 75è aniversari de la seva presència a Berga amb “molta il·lusió”. “El Senyor ens crida allà on ell vol i ens porta on ell vol, per servir-lo i adorar-lo”, assenyala la mare superiora. En aquest sentit, afegeix, amb un to de veu tènue i amb un català perfecte, que “sempre” han estat “contentes” a Berga tot i que s'han hagut d'acostumar “a la cultura i a la manera de fer d'aquí”. 

L'ordre de les Adoratrius Perpètues del Santíssim Sagrament el va fundar la monja Maria Magdalena de l'Encarnació, originària de Porto Santo Stefano, a Itàlia. Va iniciar els seus primers passos religiosos dins de la família franciscana, entre les germanes pobres de Santa Clara. Amb 18 anys, va entrar al convent de Ischia di Castro. El primer monestir de l'ordre de les sagramentàries el va posar en marxa a Roma, l'any 1807. No obstant això, no va ser fins al 2008, ara fa set anys, que va culminar el seu procés de beatificació. Actualment, l'ordre té monestirs a Mèxic, Xile, Àustria, Itàlia i a llocs més allunyats com Betlem o Kènia. La de Berga és la única comunitat de la diòcesi i una de les tres que hi ha a Catalunya, juntament amb Vic i Barcelona. 
 

Fidels assistents a la missa Foto: Pere Gendrau