24
de setembre
de
2019, 15:47
Actualitzat:
16:12h
L'Agència de Desenvolupament del Berguedà estrena aquest mandat un nou model de gestió amb una presidència delegada. Per primera vegada el president de l'ens no serà el mateix que el del Consell Comarcal del Berguedà. El càrrec l'ocupa el regidor de Gironella i conseller comarcal Lluís Vall, pendent ara mateix de resoldre quina serà la seva retribució i dedicació.
Lluís Vall va proposar divendres a la Junta General de l'Agència de Desenvolupament, poques hores després d'aquesta entrevista, una dedicació del 40% amb 23.000 euros anuals de retribució. Dels 20 socis de l'ens presents, 10 van votar en contra, 8 a favor i 2 es van abstenir.
Vall entén que la seva retribució havia de dependre de l'Agència de Desenvolupament, perquè la seva responsabilitat i dedicació seran en aquest ens dia a dia. "No sobrecarreguem l'estructura de personal perquè ja hi ha contemplada una partida pressupostària pel sou del gerent, que queda alliberada perquè ara aquest depèn del consell comarcal", sosté.
El nou president de l'Agència de Desenvolupament defensa que, per créixer econòmicament, el Berguedà ha d'aconseguir fixar una estratègia comuna entre agents públics i privats. També explica que Consell Comarcal del Berguedà i Agència de Desenvolupament del Berguedà tenen la intenció d'incorporar-se amb veu i vot al Consorci del Polígon d'Olvan, que fins ara formen l'ajuntament i l'Incasòl.
- Quin ha de ser el paper de l'Agència de Desenvolupament del Berguedà?
- Hem d'estar reconeguts com a entitat pública al costat de les persones, del teixit productiu i sobretot dels ajuntaments de la comarca.
- Quin balanç fa del funcionament de l'Agència fins ara?
- En faig un balanç positiu però també he de dir que som un gran desconegut. La gent no sap si som una empresa de col·locació de llocs de treball, no acabem de poder comunicar prou bé quin és el paper i el rol de l'Agència. Amb tot, l'ens ja ha treballat per a la comarca. S'han aplicat polítiques actives d'ocupació quant a formació continuada. Hem buscat recursos en l'àmbit de la Diputació i de les patronals, en l'àmbit de diferents administracions, per fer possible la formació. L'hem oferta a aquelles persones que no han acabat els seus estudis o que per algun motiu personal no s'han format, de manera que, des del mateix territori, han pogut obtenir carnets professionals. L'Agència de Desenvolupament ha fet una important tasca professionalitzadora dels ciutadans del territori.
Una de les coses positives que ha fet també l'Agència és la tasca d'assessorament tècnic als ajuntaments, allà on no poden arribar les administracions locals. Per exemple, hi ha una acció de visibilització clara en les fires. Perquè a vegades els ajuntaments no poden assumir una acció professionalitzadora en aquest àmbit. S'ha treballat molt el sector agroalimentari, fent valdre el producte, i la seva singularitat. No només mostrant-lo com a mercat productiu, sinó com a potencialitat en la cuina i la gastronomia.
- I quins són els reptes de futur?
- Quina és la visió que en tinc i què vull aportar? Doncs, crec que necessitem dinamisme comarcal en tots els sentits. Ens hem de creure que som capaços, avui dia no ens ho hem cregut prou, i qui dia passa any empeny. Hem anat tirant però sense haver-hi un horitzó clar de cap a on volem anar com a comarca. Hi ha d'haver una estratègia comuna amb tots els agents del territori, siguin del sector privat o del sector públic; i a la vegada hi ha d'haver horitzons fixats. En aquest sentit, haurem d'utilitzar molt la creativitat. Crec que la creativitat és la clau de poder anar cap aquí. Hem de fer una bona diagnosi i una bona detecció de les oportunitats que tenim al territori i a partir d'aquí explotar-les. És clau.
Mai ens hem assegut tots en una taula per posar en comú quines creiem que són les potencialitats que ens brinda el territori i per traçar una estratègia cap a on seguir. Volem fer-ho.
- En quins sectors creu que el Berguedà ha d'incidir més?
- Actualment s'està treballant en temes d'agroalimentació, i de la fusta i l'aprofitament forestal. Però crec que tenim un entorn natural que s'ha de poder aprofitar, és a dir, hem de poder treure profit de l'entorn natural sempre amb respecte i sostenibilitat. També crec que hem de crear uns ecosistemes que ens permetin professionalitzar-nos cap al món de la innovació i la tecnologia. Està molt bé dir-ho, i hi ha territoris de l'àrea metropolitana que fa anys que ho estan aplicant, però aquí no tenim per costum treballar des del sector de la Investigació i el Desenvolupament (I+D). Hem de fer que les nostres empreses hi apostin.
- Com poden aconseguir-ho?
- Crec que és important retenir el talent. És a dir, per tenir I+D hem d'aconseguir retenir el talent, detectar-lo, tenir formació que hi vagi alineada, perquè les empreses puguin aplicar-lo. Hem de crear un ecosistema enfocat al món tecnològic. Tenir un espai de referència a la comarca on aquests emprenedors tecnològics puguin crear xarxa entre ells, i puguin esdevenir un think tank de pressió tant a nivell comarcal com a nivell empresarial.
Un think tank de pressió perquè les empreses de la comarca apostin per l'I+D però també perquè s'implantin empreses de fora que tinguin els recursos de personal format en aquest camp. Hem d'apostar per una incubadora de projectes tecnològics que es retroalimenti a través del sector privat. Per això, és clau la formació. El territori ha de poder demanar tenir formació enfocada a aquest sector.
- En l'entrevista que aquest diari va fer al juliol al nou president de l'Associació Comarcal d'Empresaris del Berguedà (ACEB), Josep Maria Serarols, aquest feia una crida a la necessitat de més sòl industrial a la comarca. Què en pensa?
- Té raó. Hi ha sòl industrial però no tot el sòl industrial és vàlid. Cal passar a l'acció en aquesta qüestió. Cal actualitzar el nostre sòl industrial, cal analitzar quin és el sòl vàlid, que estigui ben connectat, que disposi dels serveis bàsics i tingui bones comunicacions tant de trànsit com en l'àmbit tecnològic. Ens cal que tot el sòl industrial del Berguedà pugui tenir fibra òptica, i que estigui ben senyalitzat. Volem poder-ne fer difusió i un efecte crida perquè les empreses puguin marxar de les grans ciutats i puguin venir aquí. Hem d'actualitzar-lo. En aquesta qüestió no s'han fet totes les inversions que caldria.
Tenim una oportunitat que fa molts anys que està enquistada, que és el polígon d'Olvan Rocarodona. Sabem com està la situació amb l'Incasòl i l'Ajuntament d'Olvan, que hi ha un greu deute econòmic. Fa uns quants dies, l'alcalde demanava que hi hagués acció per part del consell comarcal. Des de l'Agència de Desenvolupament i el consell comarcal, demanarem passar a l'acció; entrar al Consorci del Polígon d'Olvan, tenir-hi veu i vot, no com fins ara. Assumirem part del deute i tots els compromisos de futur.
- És un tràmit complex el d'incorporar-se al Consorci del Polígon d'Olvan?
- No, en absolut. És voluntat de l'Ajuntament d'Olvan. En el seu dia no es va voler, però no és un tràmit difícil. Creiem que, en les properes setmanes, un cop que m'hagi pogut reunir amb l'alcalde d'Olvan, es podrà fer. Caldrà una reunió de l'òrgan gestor del polígon per poder modificar els seus estatuts de manera que puguem tenir veu i vot, participar-hi, assumir aquesta part del dèficit del polígon, però a la vegada buscar aquells recursos i capacitats econòmiques per desencallar-lo i començar a vendre les primeres parcel·les.
Aixecarem finançament per acabar de dotar-lo d'aquells serveis que encara no estan al dia, que fan que no es puguin vendre parcel·les. L'Ajuntament d'Olvan amb l'endeutament que té no té capacitat per fer aquestes inversions.
- Tornant al nou model de presidència delegada de l'Agència de Desenvolupament. Perquè era necessari que hi hagués una persona que fos diferent del president comarcal al capdavant de l'ens, en comptes de seguir com fins ara?
- La figura del president de l'Agència que anava ostentada des de la presidència comarcal era totalment honorífica i representativa. No era executiva. Això feia que hi hagués un col·lapse de decisions d'Agència i de Consell, que feia que les coses no es desencallessin. Era clau poder-ho separar, que hi hagués una persona també en la línia del consell comarcal, però dedicant moltes hores a l'Agència de Desenvolupament, per tal de desbloquejar molts més temes.
Calia una persona executiva per desencallar els temes, que no s'encavalqués amb el Consell però que seguís una mateixa línia. Que, a la vegada, a l'hora de prendre decisions, pugui tenir pensament propi i no tan hipotecat al Consell. També era important pels treballadors de l'Agència, perquè a l'hora de prendre decisions és important que hi hagi una direcció executiva, i no tan política. A més d'una persona que hi pugui dedicar temps i hores. Ha estat una aposta personal. El meu rol dins del Consell Comarcal només el veia dins d'un lloc on tingués capacitat de gestió, i l'únic lloc on veia la possibilitat era aquest.
- Quina ha estat la seva proposta de dedicació i retribució (actualment pendent de resoldre's)?
- D'un 40%, tenint en compte que a Gironella, com a regidor, tinc una dedicació del 60%, i renunciant a totes les indemnitzacions del consell comarcal. Uns 1.000 i escaig euros mensuals nets. Després de debatre-ho, vam veure que era important que això es decidís des de l'Agència de Desenvolupament, perquè quedi clar que la meva dedicació no és només executiva sinó que també en depèn el meu dia a dia. No sobrecarregaríem l'estructura de personal perquè ja hi ha contemplada una partida pressupostària pel sou del gerent, que queda alliberada, ja que ara aquest depèn del consell comarcal.
.jpg)
- M'explicava que es reunirà aviat amb l'alcalde d'Olvan per tractar la incorporació al consorci del polígon. Digui'm, abans d'acabar l'any quins altres projectes portarà a terme l'Agència de Desenvolupament?
- Una de les coses és poder posar-nos en contacte amb cadascun dels ajuntaments, i tenir clares quines necessitats tenen: treure el primer catàleg de serveis de l'Agència de Desenvolupament. L'altre és assentar-nos a treballar conjuntament amb l'ACEB sobre quina ha de ser l'estratègia de comarca. Un cop comencem el nou any, tindrem nou pressupost i allà sí que podrem presentar un programa de governabilitat, però ara em toca posar-me al dia i fer aquestes petites accions que estan més a l'abast, que no impliquen grans coses per al pressupost actual.
Intentaré anar a veure totes les administracions supramunicipals, com la Diputació o Generalitat, per aixecar diners pel territori. Malauradament ens han tombat tots els diners de les empreses per la formació continuada, és a dir, que haurem de vetllar perquè aquestes subvencions tornin a quedar al territori i estar atents a totes aquestes oportunitats que ens presenta Europa per projectes per a la comarca. Estem treballant en el nou PECT (Projecte d'Especialització de Competitivitat Territorial). Per tant, hem de presentar un projecte com a comarca i decidir amb tots els agents com ho enfoquem. L'últim PECT que es va treballar des del consell comarcal i l'Agència, juntament amb la Cambra de Comerç, va ser un PECT energètic i forestal, va incloure des de la formació fins a noves infraestructures i investigació en la matèria.
- Quin ha de ser el model d'èxit de futur del Berguedà?
- És una pregunta interessant, crec que això sortirà sobretot en el debat de la diagnosi. És vital fer una diagnosi d'oportunitats i necessitats del territori. Crec que més que centrar-nos en un sector, hem de poder atraure totes aquelles activitats que puguin venir a ocupar el nostre sòl industrial. S'ha intentat fer-ho amb el tèxtil o amb el sector de la fusta, però crec que no és bo que ens especialitzem en un sol sector. Ho anirem veient a mesura que puguem tenir el sòl industrial ocupat. En l'àmbit empresarial hem d'explotar el nostre entorn. Tenim un entorn natural que, a més, ens permet generar activitat professional en el món dels esports. Aquell pot ser un dels camps de futur, teixir activitat professionalitzadora i empreses que aglutinin activitat econòmica en l'esport i la natura.
- Les dades de competitivitat territorial situen el Berguedà en la posició 32 en 42 comarques. No sembla un panorama gaire esperançador.
- No, no ho ha estat i no ho és. Les dades són les que són i són una obvietat. Per tant, què toca? Definir estratègia i passar de la posició número 32 a la 16. No hi ha hagut unitat política ni voluntat del sector privat. O ens unim o no anem enlloc. És el moment de destinar esforços perquè això canviï. Aquí també hi ha d'ajudar l'Agència de Desenvolupament. Amb una dedicació executiva, i certa exclusivitat, podrem aglutinar molt més. Podrem arribar a coordinar-nos molt més entre els agents de la comarca.
Som en aquesta posició perquè no hem estat capaços de posar-nos d'acord. Si tinguéssim el Polígon d'Olvan en marxa, no seríem en aquesta posició. Però en molts anys no hem estat capaços de desencallar aquesta situació. Ara arriba el moment perquè tots ens alineem, tractem aquests temes i passem de la posició 32 a la 16. No només el sector públic no ha focalitzat prou en una estratègia per desencallar el sector econòmic, el sector privat tampoc ha invertit grans quantitats de diners en ampliar els seus propis negocis, generar I+D i ocupabilitat.
Tothom ha de fer els deures. El sector públic ha de buscar el màxim de recursos econòmics per tenir aquests polígons ben condicionats, però el sector privat ha de ser el primer que ha d'invertir en les seves mateixes empreses per créixer i crear ocupació.
- Els reptes que afronta la comarca són molt diferents pel que fa al baix i l'alt Berguedà?
- És veritat que geogràficament són realitats diferents però una es pot retroalimentar de l'altra. Les industries estan situades més cap al baix Berguedà però a partir d'aquí es poden crear sinergies.
- Com es combat el despoblament de la població?
- L'acceleració del despoblament és greu i cal fomentar les polítiques d'ocupació. Hem d'anar de la mà agents privats i públics, tenir el sòl industrial necessari i fer una crida perquè la gent sàpiga els beneficis del Berguedà a l'hora de venir-hi a treballar i a viure. Competir amb comarques com Osona, i a partir d'aquí frenar aquest despoblament.
- Quines han de ser les eines de posicionament turístic del Berguedà?
- Crec que des del sector turístic, hem de decidir com volem que ens vegin. A partir d'aquí, comunicar-ho. Tenint també en compte que hem de preservar la nostra comarca. Hem de buscar un model que sigui perfectament sostenible, on puguin conviure l'explotació i les iniciatives privades, sempre sense malmetre el territori. Especialitzar-nos en un tipus de turisme que preservi el territori. Avui dia ens estem posicionant cap a un tipus de turisme familiar, d'interior i de Catalunya. Hem de seguir aquesta línia, però també anar a buscar un tipus de turisme que deixi més despesa al territori.
Però això només pot anar endavant si els serveis que s'ofereixen des del territori són de qualitat. Hem de tenir present que, si no tenim bons serveis, és impossible que el nostre turista deixi una despesa al territori.
- Quins punts forts té el Berguedà en l'àmbit turístic?
- Estem a 50 minuts de Barcelona. Crec que la proximitat amb Barcelona és un punt a favor, ja que a més els turistes estan sent expulsats de la ciutat de Barcelona perquè hi ha una gran massificació que la capital catalana no pot assumir, hem de veure-ho com una oportunitat, perquè alguns d'aquests turistes s'acostin al Berguedà. Tenim un territori que és verge, i tenim uns serveis en hostaleria i restauració de molta qualitat. Podem oferir paquets experiencials per a tota la família amb activitats lúdiques. No cal que vagin a la Garrotxa per trobar una bona oferta, perquè el Berguedà ja és un dels territoris on es plantegen més experiències interessants de cara als turistes que volen passar-hi diversos dies.
- La major part del turisme ve de l'àrea metropolitana de Barcelona. Distincions com la de Green Destinations pot ajudar a internacionalitzar el perfil del visitant?
- No ens podem negar a tenir un turisme que vingui de l'àrea metropolitana o d'altres comarques del territori. Distincions com la de Green Destinations, els segells Biosphere, els municipis que són Pobles amb Encant i, d'altres, ens poden facilitar buscar un tipus concret de turista que cuida l'entorn, que busca uns serveis derivats cap al món de l'alimentació saludable i ecològica, del descans, relax i meditació. Això està bé, perquè aquest és un turista molt concret que està disposat a pagar diners per trobar tota una xarxa de productes pel seu benestar.
És important que puguem mantenir aquests distintius per anar a buscar aquest tipus de client, disposat a pagar grans sumes de diners per satisfer les seves necessitats.
- El consell comarcal estrena aquest mandat una conselleria de dinamització de les colònies industrials encapçalada per Araceli Esquerra i, a més, s'ha estat treballant en el mateix sentit, per exemple, amb la visita a Anglaterra per conèixer models de preservació del patrimoni. Com s'ha d'aglutinar aquesta aposta?
- És un debat molt transversal. Fins ara s'ha treballat des del punt de vista de la recuperació turística i museística de les colònies industrials. Tenim diferents propostes sobre la taula en aquest sentit encara que no s'hagin fet accions concretes. Hi ha municipis pioners on s'hi ha treballat com Gironella i Puig-reig, i cal que més municipis de la comarca obrin els ulls sobre la qüestió. Però no només ens hem de mirar les colònies en l'àmbit turístic, sinó que les hem de poder veure des del punt de vista de recuperar-les com a hàbitat. A Gironella s'està treballant en una colònia senior social, perquè gent jubilada pugui compartir espais comuns de manera controlada.
A més, hem de poder veure també les colònies des del vessant empresarial. Mirar que les regulacions d'aquestes colònies canviïn, poder-les obrir a més activitats econòmiques. Actualment, la llei només permetia que es duguessin a terme certes activitats concretes a l'interior d'aquests nuclis. Hem de poder obrir la legislació perquè s'hi puguin instal·lar iniciatives empresarials i econòmiques.
Lluís Vall va proposar divendres a la Junta General de l'Agència de Desenvolupament, poques hores després d'aquesta entrevista, una dedicació del 40% amb 23.000 euros anuals de retribució. Dels 20 socis de l'ens presents, 10 van votar en contra, 8 a favor i 2 es van abstenir.
Vall entén que la seva retribució havia de dependre de l'Agència de Desenvolupament, perquè la seva responsabilitat i dedicació seran en aquest ens dia a dia. "No sobrecarreguem l'estructura de personal perquè ja hi ha contemplada una partida pressupostària pel sou del gerent, que queda alliberada perquè ara aquest depèn del consell comarcal", sosté.
El nou president de l'Agència de Desenvolupament defensa que, per créixer econòmicament, el Berguedà ha d'aconseguir fixar una estratègia comuna entre agents públics i privats. També explica que Consell Comarcal del Berguedà i Agència de Desenvolupament del Berguedà tenen la intenció d'incorporar-se amb veu i vot al Consorci del Polígon d'Olvan, que fins ara formen l'ajuntament i l'Incasòl.
- Quin ha de ser el paper de l'Agència de Desenvolupament del Berguedà?
- Hem d'estar reconeguts com a entitat pública al costat de les persones, del teixit productiu i sobretot dels ajuntaments de la comarca.
- Quin balanç fa del funcionament de l'Agència fins ara?
- En faig un balanç positiu però també he de dir que som un gran desconegut. La gent no sap si som una empresa de col·locació de llocs de treball, no acabem de poder comunicar prou bé quin és el paper i el rol de l'Agència. Amb tot, l'ens ja ha treballat per a la comarca. S'han aplicat polítiques actives d'ocupació quant a formació continuada. Hem buscat recursos en l'àmbit de la Diputació i de les patronals, en l'àmbit de diferents administracions, per fer possible la formació. L'hem oferta a aquelles persones que no han acabat els seus estudis o que per algun motiu personal no s'han format, de manera que, des del mateix territori, han pogut obtenir carnets professionals. L'Agència de Desenvolupament ha fet una important tasca professionalitzadora dels ciutadans del territori.
Una de les coses positives que ha fet també l'Agència és la tasca d'assessorament tècnic als ajuntaments, allà on no poden arribar les administracions locals. Per exemple, hi ha una acció de visibilització clara en les fires. Perquè a vegades els ajuntaments no poden assumir una acció professionalitzadora en aquest àmbit. S'ha treballat molt el sector agroalimentari, fent valdre el producte, i la seva singularitat. No només mostrant-lo com a mercat productiu, sinó com a potencialitat en la cuina i la gastronomia.
- I quins són els reptes de futur?
- Quina és la visió que en tinc i què vull aportar? Doncs, crec que necessitem dinamisme comarcal en tots els sentits. Ens hem de creure que som capaços, avui dia no ens ho hem cregut prou, i qui dia passa any empeny. Hem anat tirant però sense haver-hi un horitzó clar de cap a on volem anar com a comarca. Hi ha d'haver una estratègia comuna amb tots els agents del territori, siguin del sector privat o del sector públic; i a la vegada hi ha d'haver horitzons fixats. En aquest sentit, haurem d'utilitzar molt la creativitat. Crec que la creativitat és la clau de poder anar cap aquí. Hem de fer una bona diagnosi i una bona detecció de les oportunitats que tenim al territori i a partir d'aquí explotar-les. És clau.
Mai ens hem assegut tots en una taula per posar en comú quines creiem que són les potencialitats que ens brinda el territori i per traçar una estratègia cap a on seguir. Volem fer-ho.
- En quins sectors creu que el Berguedà ha d'incidir més?
- Actualment s'està treballant en temes d'agroalimentació, i de la fusta i l'aprofitament forestal. Però crec que tenim un entorn natural que s'ha de poder aprofitar, és a dir, hem de poder treure profit de l'entorn natural sempre amb respecte i sostenibilitat. També crec que hem de crear uns ecosistemes que ens permetin professionalitzar-nos cap al món de la innovació i la tecnologia. Està molt bé dir-ho, i hi ha territoris de l'àrea metropolitana que fa anys que ho estan aplicant, però aquí no tenim per costum treballar des del sector de la Investigació i el Desenvolupament (I+D). Hem de fer que les nostres empreses hi apostin.
- Com poden aconseguir-ho?
- Crec que és important retenir el talent. És a dir, per tenir I+D hem d'aconseguir retenir el talent, detectar-lo, tenir formació que hi vagi alineada, perquè les empreses puguin aplicar-lo. Hem de crear un ecosistema enfocat al món tecnològic. Tenir un espai de referència a la comarca on aquests emprenedors tecnològics puguin crear xarxa entre ells, i puguin esdevenir un think tank de pressió tant a nivell comarcal com a nivell empresarial.
Un think tank de pressió perquè les empreses de la comarca apostin per l'I+D però també perquè s'implantin empreses de fora que tinguin els recursos de personal format en aquest camp. Hem d'apostar per una incubadora de projectes tecnològics que es retroalimenti a través del sector privat. Per això, és clau la formació. El territori ha de poder demanar tenir formació enfocada a aquest sector.
- En l'entrevista que aquest diari va fer al juliol al nou president de l'Associació Comarcal d'Empresaris del Berguedà (ACEB), Josep Maria Serarols, aquest feia una crida a la necessitat de més sòl industrial a la comarca. Què en pensa?
- Té raó. Hi ha sòl industrial però no tot el sòl industrial és vàlid. Cal passar a l'acció en aquesta qüestió. Cal actualitzar el nostre sòl industrial, cal analitzar quin és el sòl vàlid, que estigui ben connectat, que disposi dels serveis bàsics i tingui bones comunicacions tant de trànsit com en l'àmbit tecnològic. Ens cal que tot el sòl industrial del Berguedà pugui tenir fibra òptica, i que estigui ben senyalitzat. Volem poder-ne fer difusió i un efecte crida perquè les empreses puguin marxar de les grans ciutats i puguin venir aquí. Hem d'actualitzar-lo. En aquesta qüestió no s'han fet totes les inversions que caldria.
Tenim una oportunitat que fa molts anys que està enquistada, que és el polígon d'Olvan Rocarodona. Sabem com està la situació amb l'Incasòl i l'Ajuntament d'Olvan, que hi ha un greu deute econòmic. Fa uns quants dies, l'alcalde demanava que hi hagués acció per part del consell comarcal. Des de l'Agència de Desenvolupament i el consell comarcal, demanarem passar a l'acció; entrar al Consorci del Polígon d'Olvan, tenir-hi veu i vot, no com fins ara. Assumirem part del deute i tots els compromisos de futur.
- És un tràmit complex el d'incorporar-se al Consorci del Polígon d'Olvan?
- No, en absolut. És voluntat de l'Ajuntament d'Olvan. En el seu dia no es va voler, però no és un tràmit difícil. Creiem que, en les properes setmanes, un cop que m'hagi pogut reunir amb l'alcalde d'Olvan, es podrà fer. Caldrà una reunió de l'òrgan gestor del polígon per poder modificar els seus estatuts de manera que puguem tenir veu i vot, participar-hi, assumir aquesta part del dèficit del polígon, però a la vegada buscar aquells recursos i capacitats econòmiques per desencallar-lo i començar a vendre les primeres parcel·les.
Aixecarem finançament per acabar de dotar-lo d'aquells serveis que encara no estan al dia, que fan que no es puguin vendre parcel·les. L'Ajuntament d'Olvan amb l'endeutament que té no té capacitat per fer aquestes inversions.
"Hem de crear uns ecosistemes que ens permetin professionalitzar-nos cap al món de la innovació i la tecnologia"
- Tornant al nou model de presidència delegada de l'Agència de Desenvolupament. Perquè era necessari que hi hagués una persona que fos diferent del president comarcal al capdavant de l'ens, en comptes de seguir com fins ara?
- La figura del president de l'Agència que anava ostentada des de la presidència comarcal era totalment honorífica i representativa. No era executiva. Això feia que hi hagués un col·lapse de decisions d'Agència i de Consell, que feia que les coses no es desencallessin. Era clau poder-ho separar, que hi hagués una persona també en la línia del consell comarcal, però dedicant moltes hores a l'Agència de Desenvolupament, per tal de desbloquejar molts més temes.
Calia una persona executiva per desencallar els temes, que no s'encavalqués amb el Consell però que seguís una mateixa línia. Que, a la vegada, a l'hora de prendre decisions, pugui tenir pensament propi i no tan hipotecat al Consell. També era important pels treballadors de l'Agència, perquè a l'hora de prendre decisions és important que hi hagi una direcció executiva, i no tan política. A més d'una persona que hi pugui dedicar temps i hores. Ha estat una aposta personal. El meu rol dins del Consell Comarcal només el veia dins d'un lloc on tingués capacitat de gestió, i l'únic lloc on veia la possibilitat era aquest.
- Quina ha estat la seva proposta de dedicació i retribució (actualment pendent de resoldre's)?
- D'un 40%, tenint en compte que a Gironella, com a regidor, tinc una dedicació del 60%, i renunciant a totes les indemnitzacions del consell comarcal. Uns 1.000 i escaig euros mensuals nets. Després de debatre-ho, vam veure que era important que això es decidís des de l'Agència de Desenvolupament, perquè quedi clar que la meva dedicació no és només executiva sinó que també en depèn el meu dia a dia. No sobrecarregaríem l'estructura de personal perquè ja hi ha contemplada una partida pressupostària pel sou del gerent, que queda alliberada, ja que ara aquest depèn del consell comarcal.
El president de l'Agència de Desenvolupament del Berguedà, Lluís Vall, a la seu de l'ens, a la plaça de Sant Joan. Foto: Pilar Màrquez Ambròs
- M'explicava que es reunirà aviat amb l'alcalde d'Olvan per tractar la incorporació al consorci del polígon. Digui'm, abans d'acabar l'any quins altres projectes portarà a terme l'Agència de Desenvolupament?
- Una de les coses és poder posar-nos en contacte amb cadascun dels ajuntaments, i tenir clares quines necessitats tenen: treure el primer catàleg de serveis de l'Agència de Desenvolupament. L'altre és assentar-nos a treballar conjuntament amb l'ACEB sobre quina ha de ser l'estratègia de comarca. Un cop comencem el nou any, tindrem nou pressupost i allà sí que podrem presentar un programa de governabilitat, però ara em toca posar-me al dia i fer aquestes petites accions que estan més a l'abast, que no impliquen grans coses per al pressupost actual.
Intentaré anar a veure totes les administracions supramunicipals, com la Diputació o Generalitat, per aixecar diners pel territori. Malauradament ens han tombat tots els diners de les empreses per la formació continuada, és a dir, que haurem de vetllar perquè aquestes subvencions tornin a quedar al territori i estar atents a totes aquestes oportunitats que ens presenta Europa per projectes per a la comarca. Estem treballant en el nou PECT (Projecte d'Especialització de Competitivitat Territorial). Per tant, hem de presentar un projecte com a comarca i decidir amb tots els agents com ho enfoquem. L'últim PECT que es va treballar des del consell comarcal i l'Agència, juntament amb la Cambra de Comerç, va ser un PECT energètic i forestal, va incloure des de la formació fins a noves infraestructures i investigació en la matèria.
- Quin ha de ser el model d'èxit de futur del Berguedà?
- És una pregunta interessant, crec que això sortirà sobretot en el debat de la diagnosi. És vital fer una diagnosi d'oportunitats i necessitats del territori. Crec que més que centrar-nos en un sector, hem de poder atraure totes aquelles activitats que puguin venir a ocupar el nostre sòl industrial. S'ha intentat fer-ho amb el tèxtil o amb el sector de la fusta, però crec que no és bo que ens especialitzem en un sol sector. Ho anirem veient a mesura que puguem tenir el sòl industrial ocupat. En l'àmbit empresarial hem d'explotar el nostre entorn. Tenim un entorn natural que, a més, ens permet generar activitat professional en el món dels esports. Aquell pot ser un dels camps de futur, teixir activitat professionalitzadora i empreses que aglutinin activitat econòmica en l'esport i la natura.
- Les dades de competitivitat territorial situen el Berguedà en la posició 32 en 42 comarques. No sembla un panorama gaire esperançador.
- No, no ho ha estat i no ho és. Les dades són les que són i són una obvietat. Per tant, què toca? Definir estratègia i passar de la posició número 32 a la 16. No hi ha hagut unitat política ni voluntat del sector privat. O ens unim o no anem enlloc. És el moment de destinar esforços perquè això canviï. Aquí també hi ha d'ajudar l'Agència de Desenvolupament. Amb una dedicació executiva, i certa exclusivitat, podrem aglutinar molt més. Podrem arribar a coordinar-nos molt més entre els agents de la comarca.
Som en aquesta posició perquè no hem estat capaços de posar-nos d'acord. Si tinguéssim el Polígon d'Olvan en marxa, no seríem en aquesta posició. Però en molts anys no hem estat capaços de desencallar aquesta situació. Ara arriba el moment perquè tots ens alineem, tractem aquests temes i passem de la posició 32 a la 16. No només el sector públic no ha focalitzat prou en una estratègia per desencallar el sector econòmic, el sector privat tampoc ha invertit grans quantitats de diners en ampliar els seus propis negocis, generar I+D i ocupabilitat.
Tothom ha de fer els deures. El sector públic ha de buscar el màxim de recursos econòmics per tenir aquests polígons ben condicionats, però el sector privat ha de ser el primer que ha d'invertir en les seves mateixes empreses per créixer i crear ocupació.
"Hem de definir estratègia i passar de la posició número 32 a la 16 en competivititat territorial. O ens unim sector públic i sector privat, o no anem enlloc"
- Els reptes que afronta la comarca són molt diferents pel que fa al baix i l'alt Berguedà?
- És veritat que geogràficament són realitats diferents però una es pot retroalimentar de l'altra. Les industries estan situades més cap al baix Berguedà però a partir d'aquí es poden crear sinergies.
- Com es combat el despoblament de la població?
- L'acceleració del despoblament és greu i cal fomentar les polítiques d'ocupació. Hem d'anar de la mà agents privats i públics, tenir el sòl industrial necessari i fer una crida perquè la gent sàpiga els beneficis del Berguedà a l'hora de venir-hi a treballar i a viure. Competir amb comarques com Osona, i a partir d'aquí frenar aquest despoblament.
- Quines han de ser les eines de posicionament turístic del Berguedà?
- Crec que des del sector turístic, hem de decidir com volem que ens vegin. A partir d'aquí, comunicar-ho. Tenint també en compte que hem de preservar la nostra comarca. Hem de buscar un model que sigui perfectament sostenible, on puguin conviure l'explotació i les iniciatives privades, sempre sense malmetre el territori. Especialitzar-nos en un tipus de turisme que preservi el territori. Avui dia ens estem posicionant cap a un tipus de turisme familiar, d'interior i de Catalunya. Hem de seguir aquesta línia, però també anar a buscar un tipus de turisme que deixi més despesa al territori.
Però això només pot anar endavant si els serveis que s'ofereixen des del territori són de qualitat. Hem de tenir present que, si no tenim bons serveis, és impossible que el nostre turista deixi una despesa al territori.
- Quins punts forts té el Berguedà en l'àmbit turístic?
- Estem a 50 minuts de Barcelona. Crec que la proximitat amb Barcelona és un punt a favor, ja que a més els turistes estan sent expulsats de la ciutat de Barcelona perquè hi ha una gran massificació que la capital catalana no pot assumir, hem de veure-ho com una oportunitat, perquè alguns d'aquests turistes s'acostin al Berguedà. Tenim un territori que és verge, i tenim uns serveis en hostaleria i restauració de molta qualitat. Podem oferir paquets experiencials per a tota la família amb activitats lúdiques. No cal que vagin a la Garrotxa per trobar una bona oferta, perquè el Berguedà ja és un dels territoris on es plantegen més experiències interessants de cara als turistes que volen passar-hi diversos dies.
- La major part del turisme ve de l'àrea metropolitana de Barcelona. Distincions com la de Green Destinations pot ajudar a internacionalitzar el perfil del visitant?
- No ens podem negar a tenir un turisme que vingui de l'àrea metropolitana o d'altres comarques del territori. Distincions com la de Green Destinations, els segells Biosphere, els municipis que són Pobles amb Encant i, d'altres, ens poden facilitar buscar un tipus concret de turista que cuida l'entorn, que busca uns serveis derivats cap al món de l'alimentació saludable i ecològica, del descans, relax i meditació. Això està bé, perquè aquest és un turista molt concret que està disposat a pagar diners per trobar tota una xarxa de productes pel seu benestar.
És important que puguem mantenir aquests distintius per anar a buscar aquest tipus de client, disposat a pagar grans sumes de diners per satisfer les seves necessitats.
- El consell comarcal estrena aquest mandat una conselleria de dinamització de les colònies industrials encapçalada per Araceli Esquerra i, a més, s'ha estat treballant en el mateix sentit, per exemple, amb la visita a Anglaterra per conèixer models de preservació del patrimoni. Com s'ha d'aglutinar aquesta aposta?
- És un debat molt transversal. Fins ara s'ha treballat des del punt de vista de la recuperació turística i museística de les colònies industrials. Tenim diferents propostes sobre la taula en aquest sentit encara que no s'hagin fet accions concretes. Hi ha municipis pioners on s'hi ha treballat com Gironella i Puig-reig, i cal que més municipis de la comarca obrin els ulls sobre la qüestió. Però no només ens hem de mirar les colònies en l'àmbit turístic, sinó que les hem de poder veure des del punt de vista de recuperar-les com a hàbitat. A Gironella s'està treballant en una colònia senior social, perquè gent jubilada pugui compartir espais comuns de manera controlada.
A més, hem de poder veure també les colònies des del vessant empresarial. Mirar que les regulacions d'aquestes colònies canviïn, poder-les obrir a més activitats econòmiques. Actualment, la llei només permetia que es duguessin a terme certes activitats concretes a l'interior d'aquests nuclis. Hem de poder obrir la legislació perquè s'hi puguin instal·lar iniciatives empresarials i econòmiques.
"Avui dia ens estem posicionant cap a un tipus de turisme familiar, d'interior i de Catalunya. Hem de seguir aquesta línia, però també anar a buscar un tipus de turisme que deixi més despesa al territori"