El professor del grup de genètica forense de la Unitat de Biologia Cel·lular de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i fill de la Pobla de Lillet, Pere Puig, ha posat llum aquest dissabte sobre el procés a seguir en la identificació de cadàvers a través de l'ADN mitocondrial. En una conferència organitzada per l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) del municipi, l'investigador poblatà ha parlat de genètica, memòria històrica i, finalment, ha explicat casos particulars. 

Un seminari tècnic que s'ha realitzat a la Llar, en què Puig no ha deixat de lamentar la poca importància que donen el Govern espanyol i català a la recuperació de la memòria històrica, que compta més de 35.000 casos de desapareguts en fosses comunes: “No es pot tenir un Govern que tingui famílies amb desapareguts des de fa més de 70 anys, i que miri cap a una altra banda”. 

Per a Puig, més enllà de la nul suport econòmic que està rebent la investigació, ajudar a identificar o no el cadàver d'una persona que va ser assassinada pel règim “és una qüestió política”, així com ho és el fet que hi hagi molta gent amb por. “Amb les garanties democràtiques d'aquest país no es pot anar enlloc”, ha denunciat, i ha compartit aportacions del públic, sobre el fet que l'Estat espanyol sigui el segon país del món després de Cambodja amb més desapareguts per aquesta causa: “És una vergonya a nivell mundial”. 

  Davant més d'una cinquantena de persones, l'investigador de la Pobla de Lillet ha donat les claus de la seva tasca en el camp de la identificació genètica, un treball que s'ha anat veient recompensat amb els resultats d'algunes de les investigacions que ha realitzat des del 2004. La primera d'aquestes, ha remarcat, va ser a Berlangas de Roa, a Burgos, on es va poder identificar cinc cossos a través de l'ADN mitocondrial dels seus familiars. El mateix procediment es va portar a la pràctica a la fossa de Castillos de Fuente el Sol, a Valladolid, on hi havia enterrats 11 cossos; i a la de l'Alto de Mazorra, a Burgos, amb 13 persones més per identificar. 

Segons ha explicat, aquest tipus d'ADN és el que es troba als mitocondris, “que són com les fàbriques d'energia de les cèl·lules”. En aquests, hi ha una quantitat mínima, però suficient, d'ADN, que permet -a través de l'estudi dels ossos- conèixer les coincidències genètiques d'una generació. En aquest cas, però, ha precisat, l'ADN mitocondrial “només es transmet per via materna”, així que quan el desaparegut és un home, la coincidència genètica s'ha de buscar a partir de germanes o filles d'aquestes, ja que els fills del desaparegut ja no tindran el seu ADN mitocondrial, sinó el de la seva mare. 

En conjunt, un camp d'estudi en evullició, tot i que poc valorat a Catalunya i Espanya. En aquest sentit, Puig ha volgut donar un toc d'atenció a les institucions, per sensibilitzar-se amb les famílies, donar un pas endavant per la justícia històrica i aconseguir un país més democràtic: “Això és una vergonya a nivell mundial”.