Un estudi sobre mobilitat assenyala la necessitat de reforçar i millorar les connexions de bus amb Barcelona

Les conclusions també apunten a la importància de trobar un nou emplaçament per l'estació de Berga i els deures pendents pel que fa a la difusió dels serveis disponibles

09 de novembre de 2023, 09:20
Imatge d'arxiu d'un bus estacionat al passeig de la Pau de Berga.
Imatge d'arxiu d'un bus estacionat al passeig de la Pau de Berga. | CCB
Revisar les rutes, fent-les més directes, i reforçar les freqüències en direcció Barcelona. Aquesta és una de les principals accions de millora proposades en l'Estudi de viabilitat de la mobilitat col·lectiva del Berguedà elaborat per Intra i que aquest dimecres s'ha presentat a la sala de plens del Consell Comarcal del Berguedà. L'exposició, que ha comptat amb la participació del conseller de Mobilitat, Josep Campos, ha posat l'accent en cinc eixos d'actuació, que inclou millores en la infraestructura de la comarca començant per un nou emplaçament de l'estació d'autobusos de Berga, reforçar la difusió dels serveis existents entre els usuaris i potencials usuaris, i formalitzar la gestió de les reclamacions a l'ens comarcal.

La primera acció a la llista per enfortir el transport públic de la comarca és optimitzar les expedicions a la capital catalana des del Berguedà. En aquest sentit, es fa referència a la possibilitat d'implementar un servei conegut arreu del territori com a bus exprés, que redueixi les aturades en direcció Barcelona per agilitzar la ruta. Per exemple, que la sortida s'efectui a Berga i només s'aturi a Gironella i Puig-reig, o que sigui directe. Aquesta proposta posa sobre la taula la necessitat de reordenar les connexions amb les colònies com Cal Riera, Cal Pons o Cal Vidal, on ara fan aturada alguns dels trajectes del bus de Barcelona, incrementant notablement el temps de viatge i fent-lo poc atractiu per l'usuari. Així, la reordenació implicaria implementar més línies de Transport a la Demanda (TAD), servei que l'estudi ha reconegut com una de les fortaleses del servei a la comarca, o implementar altres fórmules com el transport porta a porta o cotxe compartit.

Més enllà, de redefinir la línia a Barcelona, l'estudi també fa incís en la necessitat de reforçar les freqüències, afegint a aquesta demanda la línia en direcció a Vic. I és que, tal com apunta l'estudi, el servei actual és insuficient, especialment els caps de setmana. Per això, comencen instant a oferir noves rutes els dissabtes. Les demandes esmentades s'engloben en el conjunt de propostes pensades per millorar l'oferta del servei públic, que clou amb un darrer suggeriment: millorar el protocol de reforç en hores punta. Això vol dir que, les companyies que presten els serveis estiguin més ben preparades per duplicar les línies en cas que la demanda desbordi les places oferides de forma àgil per tal de pal·liar les possibles experiències negatives respecte del transport públic.
 

La presentació de l'estudi de mobilitat col·lectiva Foto: CCB


La necessitat de la nova estació de Berga

Passant a les accions per millorar la infraestructura, l'estudi posa de manifest la importància de dotar de visibilitat el transport públic, per exemple, instal·lant noves marquesines a les parades que siguin més distintives i dotin de més seguretat i comoditat la persona que en fa ús. Es proposa, doncs, que els antics pals passin a la història i col·locant seients, pantalles informatives i il·luminació. Però, més enllà de les marquesines, la principal mesura que la proposta de millora recull pel que fa a la infraestructura de la comarca és que Berga trobi un nou emplaçament per a la seva estació de busos

Tal com conclou l'anàlisi, "l'actual estació de busos de Berga no pot absorbir la mobilitat que genera sense produir externalitats negatives", i encara ho podrà fer menys si s'implementen els reforços assenyalats en l'estudi. Per això, s'insisteix en la celeritat de moure aquest equipament fora del passeig de la Pau, apuntant que això dotarà de més seguretat la zona i en descongestionarà el trànsit, a la vegada que s'afavorirà la sorida i arribada dels busos a la capital berguedana.

Pel que fa a la digitalització del servei, els tècnics animen al Consell Comarcal a fer seguiment del desplegament de les eines de la T-Mobilitat i Flexitransport, mantenint un diàleg al respecte amb la ciutadania i fent els passos previs per un eventual augment dels usuaris o necessitats d'indicacions respecte dels nous sistemes un cop es posin en marxa. En aquest sentit, l'arribada de Flexitransport també s'emmarca en l'objectiu de potenciar un transport públic més equitatiu, en referència a la facilitat per a la centralització a la informació i les opcions de planificació dels viatges que permet l'aplicatiu.

Finalment, l'estudi fa referència a una necessitat de millorar la comunicació respecte dels serveis de transport públic existents a la comarca. En primer lloc, s'assenyala la importància de continuar donant a conèixer el servei TAD del Berguedà, sobretot en aquelles línies que encara presenten un ús més discret. I és que hi ha dues línies d'aquest transport que destaquen per sobre de les altres, com és el trajecte entre Sant Jaume de Frontanyà i Berga, i la línia Gósol - Guardiola de Berguedà. Aquesta tasca de difusió també inclou la formalització i centralització de la gestió de les reclamacions, oferint un canal de comunicació entre la ciutadania i l'administració que, a més, serveixi per extreure informació de les queixes; així com oferir formacions en l'ús dels serveis digitals que impliquen la T-Mobilitat o les potencialitats en línia que té el TAD, i que així, ningú quedi enrere.

La presentació de l'estudi s'emmarca en les taules de treball del Pla de Sostenibilitat Turística del Berguedà Una nova mirada al Llobregat, el riu més treballador del món, finançat pels fons Next Generation EU de la Unió Europea dins del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència de l’estat espanyol concedit a la comarca per un valor global de 2,5 milions d'euros. Paral·lelament, s'han desenvolupat altres dues taules de treball: una de promoció turística i una de turisme actiu.