"La impressió és que tota la gent del poble sap que es vol fer això, però ningú sap l'abast que té", assenyalen els impulsors de Salvem Sant Corneli i Fígols, que reiteren que "quan expliquem als veïns l'abast territorial que té el parc projectat i les possibles conseqüències que pot tenir, siguin econòmiques, visuals o ambientals, la gent comença a pensar una mica més allò que no s'havia plantejat". En concret, la iniciativa té el segell de l'empresa danesa European Energy, i contempla un parc fotovoltaic de 32 hectàrees i 42.000 plaques que se situarien en uns terrenys de titularitat privada, entre els municipis de Fígols i Cercs. Per exemplificar l'abast, des de la plataforma han fet alguns símils del que implicaria, remarcant que el que es planteja es tradueix en uns 45 camps de futbol, la mida de tot el poble d'Avià, i gairebé el mateix espai que ocupa actualment el Polígon Industrial de la Valldan.
D'aquesta manera, el primer pas ferm que vol fer la plataforma és fer una nova reunió pública amb els veïns, en un dia i hora que pugui convidar a més persones que la que es va realitzar a l'octubre per part dels Ajuntaments i on, segons les fonts consultades, només hi van participar una desena de veïns. Per aquest motiu, el grup cerca aliances amb altres entitats ecologistes de la comarca, com la Plataforma Antiincineradora de Cercs i el Grup de Defensa de la Natura, per tal d'establir sinergies i que els puguin assessorar en la celebració d'aquesta trobada informativa, per exemple, localitzant un ambientòleg que pugui donar un punt de vista més format respecte de la qüestió.
En una línia similar, els impulsors del moviment s'han posat en contacte amb altres grups similars arreu de Catalunya, com les del Pallars Jussà, on s'han posat sobre la taula 17 sol·licituds de parcs solars amb un volum global de més de 600 hectàrees, o el de Castellfollit del Boix, de 100 hectàrees i que ara el TSJC ha aturat. De fet, des del grup lamenten la poca iniciativa per part de les administracions públiques locals de cara a informar respecte de l'evolució del projecte, i els exigeixen més transparència.
Una transició energètica en equilibri
Un cop el grup hagi posat tots els elements sobre la taula, i en funció del feedback que rebi del veïnat, plantejaran fer un pas més enllà, per tal d'ajustar el projecte o, directament, aturar-lo. "L'objectiu ideal i utòpic seria que aquest projecte desaparegués", declaren els impulsors, si bé matisen que "si es desenvolupés, hauria de ser en una zona que no generi impacte visual o que sigui mínim, i que no afecti zones d'explotació agrícola i ramadera".De fet, l'equilibri entre la sobirania energètica i l'alimentària és un dels aspectes que més preocupa la plataforma, que alerta que "s'està suplint" la segona per la primera. "Si els camps que poden tenir una utilitat agrícola o ramadera els substituïm al 100% per un ús energètic, no tindrem un equilibri", remarquen, a la vegada que asseveren que "en països com Alemanya, on des de fa anys estan implementant aquests parcs, els estan reduint perquè veuen que no és viable, en el sentit de trobar un equilibri entre el patrimoni natural i les necessitats energètiques".
Amb tot, el punt de vista dels impulsors del grup és que "hi ha moltes conseqüències negatives" derivades del projecte, i per això animen a tot el veïnat a posar sobre la taula tots els inputs per tal de sumar-se a la seva mobilització. A més, puntualitzen que ells veuen amb bons ulls la instal·lació de plaques fotovoltaiques, però incideixen que "ser sobirà energèticament vol dir, per exemple, que des dels ajuntaments i els consells comarcals, amb ajuda de la Generalitat i el Departament d'Acció Climàtica, donés subvencions a la gent perquè s'instal·lés plaques a casa", remarcant que "l'impacte visual és mínim i el benefici és màxim". En tot cas, lamenten que "estan florint parcs solars a tota Catalunya perquè està endarrerida pel que fa a la transició energètica".
