Clam dels conservadors d'art de tot l'Estat. Més de 130 restauradors demanen abordar de forma "tècnica i científica" i no amb "finalitats polítiques" el conflicte de les pintures murals de Sixena. Tots ells ho consideren una intervenció "amb grans incerteses" i que exigeix una actuació "serena i exquisides".
En un manifest conjunt emès aquest diumenge, els conservadors demanen un debat sense pressió mediàtica sobre una obra "fràgil" i amb un desmuntatge "complex". En aquest sentit, els conservadors exigeixen deixar als tècnics treballar amb "independència" i pactar una "solució òptima" que doni compliment a la sentència del Tribunal Suprem -que va ratificar el retorn de les pintures murals a Aragó- que respecti el criteri científic i sense coaccions.
El comunicat està signat per professionals de tota mena d’entitats d'arreu del món. Hi diuen la seva persones procedents de llocs com la catedral de Canterburry, la Universitat de Barcelona, del MNAC, del Museu Episcopal de Vic, de l’Institut del Patrimoni Cultural d’Espanya (IPCE), del Cos Facultatiu de Conservadors de Museus Estatals, del Getty Conservation Institute de Los Angeles, de la Universitat de Vigo, de la Universitat de Granada, de la Universitat del País Basc.
Aquesta seria una resposta contundent del sector contra la batalla política exercida fins al moment. Les pintures datades del segle XII es troben al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), que ha declarat que és incapaç d’executar la sentència sense danyar-les. Al seu comunicat, els conservadors denuncien la instrumentalització del patrimoni que "no és una bandera que es pugui agitar quan convé".
Una operació «complexa» que requereix un debat «assossegat»
Els restauradors lamenten el “limitat esforç” que les administracions dediquen en defensa i protecció del patrimoni i consideren que en aquest cas s’ha donat una "sobreactuació simplement demagògica". Els signants insisteixen en la necessitat d’abordar el destí dels murals originaris de la Sala Capitular del monestir de Santa Maria de Sixena "únicament des del pla tècnic i científic".
Els restauradors d’arts recorden que l’obra es troba en estat "fràgil" després de patir “l’acció del foc per un incendi a la Guerra Civil” i de ser arrancada amb una tècnica "altament invasiva" per evitar la seva destrucció i que ara es troba “en condicions estables” al MNAC.
Els tècnics afegeixen que la intervenció necessària per al desmuntatge, trasllat i reposició a l’Aragó és "complexa" i reclamen ponderar "detingudament" els riscos amb un "debat assossegat i allunyat de l’actual pressió mediàtica".
Els conservadors d’art defensen que es deixi treballar al personal del MNAC i del govern aragonès que veuen "perfectament capaç de dilucidar aquestes incerteses i de planificar una solució òptima que permeti donar compliment a la sentència sense afectar la pintura mural".
Alhora, es pregunten si la solució adoptada seria acceptada per les dues parts i rebutgen “qualsevol forma de coacció” als professionals, que tenen l'obligació ètica d’anteposar la integritat dels béns culturals a qualsevol mena de pressió externa.
