Aquest dimecres 18 de febrer, el calendari ha fet coincidir dues de les principals celebracions religioses del cristianisme i de l’islam. Els cristians van donar el tret de sortida a la Quaresma amb el Dimecres de Cendra i, el mateix dia, els musulmans han començat el Ramadà. Una coincidència poc habitual que desperta la següent pregunta: fins a quin punt és normal que coincideixin?
La Quaresma es basa en el calendari gregorià –el solar– i el cicle lunar per determinar la Pasqua, però sempre cau entre febrer i març. Per la seva banda, el Ramadà segueix el calendari hegiri –que és purament lunar– de 354 o 355 dies, fet que fa que retrocedeixi uns 10 o 11 dies cada any respecte al calendari solar. És a dir, que cada any se celebra en unes dates diferents i passa per totes les estacions de l'any, de manera que poden arribar a passar 33 anys fins que es fa una volta completa al calendari solar. Així, no és tan estrany que les setmanes del Ramadà coincideixin amb la Quaresma alguns cops.
Ara bé, que ambdues celebracions comencin exactament el mateix dia és extremadament inusual. La coincidència exacta només es dona quan la Pasqua cristiana i la lluna nova –que marca l'inici del Ramadà– cauen alhora. En aquest sentit, pot ser que passin segles fins que totes dues tornin a començar en la mateixa data.
El 2024, per exemple, la Quaresma va començar el 14 de febrer i el Ramadà l'11 de març, amb una separació de 4 setmanes. L'any passat, ja es van apropar una mica més: el Dimecres de Cendra va ser el 5 de març i el Ramadà quatre dies abans, el dia 1. L'any que ve, el 2027, el Ramadà avançarà la Quaresma, que començarà el 8 de febrer –dos dies abans de la festa cristiana–.
Què celebra cada religió?
La Quaresma, que s’allarga durant 40 dies fins a la Setmana Santa (sense comptar els diumenges), commemora els dies que, segons l’Evangeli, Jesús va passar al desert. Tradicionalment, és un temps d'austeritat, reflexió i penitència, i durant l'edat mitjana es va consolidar com una pràctica severa, en què es feia un dejuni de 40 dies en què es prohibia menjar ous i carn. Actualment, la majoria de practicants fan dejuni el Dimecres de Cendra i el Divendres Sant, i els divendres es practica l'abstinència de carn.
El Ramadà, en canvi, és el novè mes del calendari islàmic i recorda la revelació de l’Alcorà al profeta Mahoma. Durant aquest període, els musulmans practiquen el dejuni diürn –sense menjar ni beure des de l’alba fins a la posta de sol–, que trenquen cada vespre amb l’iftar.
