Fa tres anys, un seguit de professionals va considerar imprescindible repensar el país després del procés i quan el món entomava la crisi de la globalització, amb fenòmens com la nova immigració, els reptes demogràfics, les noves amenaces geopolítiques i l’emergència de la IA. Així va néixer la idea d’un Nou Congrés de Cultura Catalana, quan feia 50 anys d’aquell Congrés que va el 1975 saludar la fi del franquisme i la represa del país. Això ha explicat l’historiador Agustí Alcoberro, president de la Fundació Congrés de Cultura Catalana el projecte que avui ha fet balanç a la seu del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).
Desafiem el futur: La festa del Congrés ha estat el lema que ha posat fi a tres anys de debats i que ha estat presentat per Glòria Ribera. Un acte molt coral, com correspon a una de les idees de fons que ha amarat aquest gran debat cívic: que el país es torni a fer preguntes col·lectives. Preguntes que han emmarcat el Congrés com a grans àmbits de treball: com ens cuidem, com ens mantenim, com ens comuniquem i com ens cohesionem. Uns eixos que han permès plantejar un discurs sobre les desigualtats i les noves pobreses, l’emergència climàtica o el futur de la llengua.
Al llarg de l’acte s’han combinat les intervencions de diversos ponents del Congrés amb les actuacions musicals de Kelly Isaiah, Pere Seda, Pau Alabajos, Aurora Bassu, Lia Sampai, Arturo Gaya i el grup Fades. Marta Porta i Clàudia Codina, dues joves metgesses, han explicat la necessitat de recuperar les cures com un element biosocial, no només mèdic, que sigui vinculat a la comunitat i a la cultura en una societat tan tecnificada com la que s’està dibuixant: “Les cures també impliquen cultura i escoltar-se”.
Annabel Roda, periodista del Matarranya, ha fet un cant a un model de país que inclogui el ruralisme, on siguin possibles altres formes de producció i de vida. “Vinc dels marges i vull una vida on la ciutat i la terra es puguin mirar als ulls”. Lena Casanoves s’ha referit a la situació de la llengua: “No podem ser un país si deixem de banda allò que ens ha fet poble durant segles”. Casanoves ha defensat la realitat dels Països Catalans i la llengua que els dona sentit, convençuda que el català té futur perquè ha superat tots els embats. Berta Serra ha explicat l’èxit de la campanya La llengua no es toca, que amb les seves samarretes verdes va mobilitzar la societat al País Valencià.
El politòleg Daniel Herrera ha explicat la seva experiència a Catalunya. Colombià, ha assegurat que des del primer dia va entendre que el català havia de ser la seva llengua. “Ningú m’havia dit que patiria racisme, no només per ser immigrant, sinó també per ser català”, ha dit enmig d’un fort aplaudiment. Herrera ha relatat que quan van visitar Barcelona uns parents seus, el primer que els va ensneyar no va ser la Sagrada Família, sinó el Born i el Fossar de les Moreres. i Lluís Dagues, així com actuacions artístiques de. Una aposta per veus del futur, sense deixar de mirar els referents de la tradició.
Esteve Plantada, director del Congrés, ha tancat les intervencions destacant que el Congrés ha estat capaç d’encetar àmbits nous de debat i ha aplegat gent jove, cosa que s’ha fet visible en les intervencions i en el públic. "Cal tornar a vertebrar els Països Catalans, tenir clar que sense llengua no hi ha comunitat, ni projecte col·lectiu, i que cal apostar per la regeneració i les noves veus".
Enrere queden prop de 80 activitats en prop de 50 poblacions, mobilitzant la participació de més de 10.000 persones i 500 ponents. Però, sobretot, queda la voluntat de mostrar la frescor del marc dels Països Catalans i d’una catalanitat que han expressat en la llengua del país autors que van del nigerià Kelly Isaiah al colombià Daniel Herrera, refermant la força cohesionadora d’una llengua que sempre enterra als seus perseguidors. Com ha dit la conductora de l'acte, Glòria Ribera, "hem passat de parlar del desafiament del futur a dir que desafiem el futur".
