La justícia dona un any al MNAC per lliurar les obres de Sixena a l'Aragó

El museu havia demanat 64 setmanes, però el tribunal l'escurça a 56 perquè valida els estudis previs que van fer els aragonesos

Publicat el 13 d’abril de 2026 a les 11:56
Actualitzat el 13 d’abril de 2026 a les 12:07

El jutjat 2 d’Osca ha emès una resolució on estableix 56 setmanes, poc més d'un any, perquè el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) lliuri els murals de Sixena a l’Aragó. També demana al museu justificar de manera “successiva i documentada” el compliment de cadascuna de les fases previstes al cronograma de trasllat que van presentar i que estipulava 64 setmanes per dur a terme l’operació.

La jutgessa ha retallat aquest termini perquè dona per vàlides les inspeccions que van fer els tècnics aragonesos a les pintures per poder fer el trasllat. El director general de Cultura del govern d’Aragó, Pedro Olloqui, considera ara s’obre definitivament la porta a l’execució de la sentència mentre que fonts del MNAC han dit que estan estudiant la resolució.

Ara fa un any, el govern de l'Aragó expressava una "immensa satisfacció" després que el Tribunal Suprem ordenés el retorn a Vilanova de Sixena de les obres d'art que es troben al MNAC. Una celebració de l'actual executiu del PP presidit per Jorge Azcón, però a la qual també s'unia l'expresident aragonès, socialista i sempre polèmic, Javier Lambán.

L'origen del conflicte es troben en l'incendi del monestir de Sixena durant la Guerra Civil. Primerament, un grup de catalans va salvar part de les obres d'art, però va ser la mà d'un altre català qui va assegurar el patrimoni de l'espai. Josep Gudiol, al capdavant del Comitè de Salvament de Patrimoni Artístic de la Generalitat de Catalunya, va rescatar i restaurar les pintures que actualment es troben al MNAC.

Les pintures murals es van cedir indefinidament a la Generalitat el 1992, però la comunitat de monges de l'orde de Sant Joan de Jerusalem es va extingir abans de la firma i es va segregar el bisbat de Lleida. Llavors va arrancar el litigi per part del govern aragonès i ara el Suprem ha determinat que el museu català ha estat dipositari de les obres, però mai el propietari, i per això ordena el retorn cap a l'Aragó.