La 42a edició de La Setmana del Llibre en Català ha estat, sens dubte, la dels canvis. Aquest any, de manera excepcional i a causa de la Copa Amèrica de Vela, s'ha celebrat al passeig Lluís Companys, i no pas al Moll de la Fusta, i ha tingut lloc del 20 al 29 de setembre, en comptes de la primera quinzena de setembre, de manera que també ha hagut d’entomar el repte de coincidir amb les festes de la Mercè. El resultat, tot i els mals pronòstics, avala el canvi: més de 100.000 visitants i un increment del 20% en les vendes en comparació amb l'any passat. Durant els pròxims dies es valorarà quina és la millor ubicació per a l'edició del 2025.
“Ens hem desplaçat a l’Arc de Triomf per qüestions forçades, però ara ja ho veiem com una oportunitat perquè som en ple centre de la ciutat i ens hem adonat de la importància que tenen els passavolants”, explica Ilya Pérdigo, president d’Editors.cat, en una entrevista amb Nació. De fet, “a mesura que passen els dies, la rebuda és encara més bona del que ens esperàvem”, afegeix. Tot i això, aquests canvis han estat complexos per a l’organització. Cristina Domènech, directora de La Setmana, detalla en una conversa amb aquest diari que han hagut d’adaptar l’esdeveniment a “un espai que és molt bonic i cèntric, però que és molt estret i llarg”, cosa que ha comportat dificultats de distribució.
Així doncs, més enllà d’aquests canvis evidents, hi ha els que no es veuen. “Com que aquí tenim menys metres quadrats útils, hem hagut de perdre un escenari i llocs de relació social, com ara els espais de lectura, i l’oferta de bar és més reduïda, però igualment hi ha lloc per seure i l’espai és agradable, al costat del parc de la Ciutadella”, apunta la directora. Malgrat tot, aquest any també s’ha batut rècord d’expositors, amb 298. “Sempre hi ha la voluntat d’acollir tots els segells que publiquin en català, de manera que ens hem estret i hem col·locat casetes més reduïdes: les de cinc metres han passat a ser de quatre, i les de deu, de vuit”, comenta el president. Per tant, l’equip de producció ha hagut de fer canvis complicats, “des dels generadors fins als magatzems on guardem el material”, afegeix la directora. A banda, “hem hagut d’incrementar la seguretat perquè l’espai és més obert i reforçar tot el tema llum perquè a finals de setembre el dia es va escurçant i hem allargat mitja hora el tancament. En definitiva, hem hagut de fer moltes accions internes que no es noten, però que tanmateix la gent no hauria de notar si es fan bé”, conclouen Domènech i Pérdigo.
Entre els visitants hi ha veus molt diverses. D’una banda, hi ha els que valoren la nova ubicació perquè és més cèntrica i accessible, sobretot si vens de fora, ja que a tocar del passeig hi ha l’estació de metro i Rodalies, i també les noves dates, perquè a finals de setembre fa menys calor que a principis i amb la Mercè es respira un ambient més festiu. I, de l’altra, hi ha els que són fidels al Moll de la Fusta, que prefereixen un espai més ampli, amb el mar de fons, i unes dates en què encara fa més sol i es respira l’ambient d’estiu, amb la Diada pel mig.
Espai compactat, però cèntric; dates diferents, però favorables
Malgrat el canvi de lloc i de dates, els visitants fidels a La Setmana es desplacen on calgui i quan calgui, com per exemple la Maite, de 67 anys, que ja fa uns quants anys que no es perd aquesta cita anual: “He passat per les edicions de la Catedral, del Moll de la Fusta i, ara, del passeig Lluís Companys, tot i que potser m’agrada més el Moll de la Fusta”. La seva companya Montse, de 65, afegeix, de fons, que allà “potser hi acompanya més el paisatge amb el mar”, però la Maite li etziba: “A mi, tanmateix, el lloc m’és igual, jo vaig a mirar llibres, no paisatges!”. I no menteix, perquè ja se n’ha comprat dos en només una caseta i sense haver acabat la volta.
L’Anna, una estudiant universitària de 21 anys, des que va venir a estudiar a Barcelona tampoc no s’ha perdut mai La Setmana. Considera que “desplaçar-se al passeig Lluís Companys és més còmode”, però que “el Moll de la Fusta és més especial perquè està al costat del mar”. De tota manera, també anirà on calgui per assistir a la cita i comprar alguna de les últimes novetats; aquest any, diu, l’esperada Intermezzo, de Sally Rooney, que ha sortit aquesta setmana. En canvi, per a la seva amiga Lara, també de 21 anys, és la primera vegada a La Setmana i confessa que hi ha vingut “per influència de l’Anna”, que l’ha engrescada a unir-s’hi i l’ajuda a triar llibre mentre es passegen, perquè encara va “una mica perduda”. Així, La Setmana guanya una lectora més.
Sense cap mena de dubte, però, el públic és molt més variat que els altres anys. A més del lector fidel de sempre, s’hi poden veure estampes curioses: turistes que compren llibres, corredors habituals del passeig Lluís Companys que aprofiten la sortida esportiva diària per mirar de reüll algun llibre i passavolants que al final s’acaben aturant en alguna caseta.
Una cita que permet la convivència entre autors, editors i lectors
Àngel Costa, paradista de l’editorial Publicacions de l’Abadia de Montserrat, ho corrobora: “Ens està anant més bé que al Moll de la Fusta, tant en afluència com en vendes, fins i tot hem venut llibres a turistes!”. A part, també s’ha fixat en un fet curiós i beneficiós per al català: “Aquest any venen molts nouvinguts que ens compren els llibres sobre mètodes d’aprenentatge A punt perquè volen aprendre català”.
També ha notat la varietat d’assistents Oriol Magrinyà, director de l’Editorial Barcino, que celebra el centenari: “Hi havia moltes incògnites entorn del canvi de lloc i de dates, però veiem que això ens ajuda a arribar a un públic diferent dels altres anys i, alhora, mantenir el de sempre”. Per tant, creu que aquest emplaçament més cèntric “afavoreix l’assistència de gent i convida a venir més dies a La Setmana”. A banda, considera que el passeig Lluís Companys també podria ser un bon lloc de cara a futures edicions perquè “encara hi ha espais que es podrien aprofitar i se’n podria treure més partit”. De fet, “malgrat que hi ha hagut dies de pluges, en vendes ja anem per sobre de l’any passat”, remarca. En canvi, Laia Regincós, directora i editora d’Edicions de la Ela Geminada, té clar que vol tornar al lloc habitual: “Prefereixo el Moll de la Fusta, allà hi ha el mar!”. Tot i això, afirma que “és força semblant als altres anys”, però creu que aquí “la gent es passeja molt i els costa més gastar”, a diferència del Moll de la Fusta, “on la gent ja anava directament a comprar llibres”.
Al final, però, La Setmana és “un dels pocs espais on poden coincidir i conviure lectors, llibreters, traductors, editors, autors, distribuïdors i bibliotecaris”, diu Pérdigo. Un fet que Regincós valora molt: “Les fires són els únics llocs on els editors podem interactuar amb els lectors, i això és el millor; les vendes són importants, però el contacte amb els lectors encara ho és més”. A part, també és un gran aparador per als nous segells editorials, com per exemple Tres Portals, que s’estrena en aquest esdeveniment. Ho explica Alba Vinyes, coordinadora editorial: “La Setmana ens ajuda a donar-nos a conèixer, a presentar el projecte i a crear interès entre el públic”. I, malgrat que és un segell que aposta per textos més desconeguts sobre espiritualitats d’arreu del món i només té tres títols, “el d’Apunts sobre pintura del monjo Carbassa Amarga, que van presentar Manel Ollé i Enric Casasses, té molt bona rebuda aquí”, apunta Vinyes.
Llibreries, biblioteques, mitjans i editors, claus per fomentar la lectura
L’objectiu principal de La Setmana, al final, és fomentar la lectura en català. En aquest sentit, les llibreries, les biblioteques, els mitjans i els editors són peces clau per despertar l’interès lector entre tots els públics, però sobretots entre els adolescents i els joves. Ho posaven de manifest aquest dimecres Óscar López, director i presentador de Programa dos de TVE, un espai especialitzat en literatura; Miquel Adam, escriptor i editor del segell La Segona Perifèria; Carlota Freixenet, llibretera de La Carbonera, i Glòria Bricollé, directora de la Biblioteca Ramon Bosch de Noya de Sant Sadurní d'Anoia, a la taula rodona Les ganes de llegir, moderada per la periodista Anna Ballbona. Després dels últims resultats de l’informe PISA, en què destaca el baix nivell de comprensió lectora i pensament creatiu, tots aquests ponents veuen urgent pensar noves mares de fomentar la lectura.
Freixenet és conscient que les xarxes ajuden en aquest sentit, però considera que “no es tracta d’obrir un paquet i ensenyar els llibres en un vídeo de TikTok”, perquè “cal parlar del contingut dels llibres, i no només a les xarxes, també en prime time a la ràdio i a la televisió públiques del país per arribar a tota mena de públic, sobretot el no lector”. Així mateix, Bricollé remarca que també “cal centrar els esforços en primària i secundària, trobar la manera perquè els infants i els joves descobreixin els beneficis de lectura”. Ara bé, prossegueix, “el que queda clar és que no els podem oblidar a llegir, perquè com més els hi obliguem, pitjor ens sortirà la jugada”. Al capdavall, però, tots els ponents coincideixen i conclouen que no cal caure en el tòpic que llegir “ens fa millors persones”, però sí que ajuda a millorar “la comprensió lectora, la memòria, la creativitat i l’esperit crític”.
Acostar el llibre al públic, i no que el públic s'acosti al llibre
Com que La Setmana vol contribuir a fomentar la lectura, ofereix un espai amb 300 segells editorials que publiquen en català, amb novetats i fons. Per això, també plantegen un format que “acosti el llibre al públic, i no que el públic s’hagi d’acostar al llibre”, remarca Domènech. I una bona manera d’acostar el llibre en català al públic és aplegar segells de tots els territoris de parla catalana: “L’any passat vam aconseguir tenir representació de Catalunya, el País Valencià, Andorra, les Balears i la Catalunya Nord, i aquest any s’hi ha afegit l’Alguer, amb una revista; ara ja només ens faltarà la Franja de Ponent”, assenyala Pérdigo. Per tant, diu la directora, “haurem de buscar si algú publica en català a la Franja de Ponent”, perquè “la filosofia de La Setmana és ser incloent”, de manera que “també haurem de buscar sinergies amb altres espais i festivals d’arreu del territori per intentar que tingui més projecció i recorregut”, conclou el president.
Créixer en activitats, qualitat, singularitat i repercussió del llibre en català
“La intenció és tornar al lloc de sempre, al Moll de la Fusta, i a les mateixes dates, a principis de setembre”, revela Pérdigo. Ara bé, “quan acabem el dia 29, recopilarem dades, informació i opinions, i si el dia 30 hi ha debat, això voldrà dir que ha anat d’allò més bé i potser ens haurem de replantejar coses”, avança. Com bé apuntava l’any passat, “el que volem és trobar un model que ens faci sentir còmodes i que faci content a tothom; més metres no és sinònim d’èxit”. I n’és una mostra l’edició d’aquest any, que s’ha fet amb la meitat de metres quadrats útils i, tot i això, continua sent tot un èxit.
Per això, créixer significa “ampliar els espais i els serveis als visitants”, segons Domènech. L’any passat, també apuntava que volia “incrementar i cuidar el vessant d’oferta lúdica vinculada al llibre” i mirar què es podia fer per “fomentar la lectura en català a un públic lector i no tant lector”, amb quines activitats se’ls podia atreure, però “sense abaixar el nivell ni la qualitat”. Aquest any ha aconseguit posar en pràctica l’objectiu que es va proposar l’edició anterior: “Hem explicat llibres en format freestyle i hem presentat l’obra L’esplendor davant l’abisme (Comanegra) amb la combinació de música electrònica i poesia”. Per a l’edició de l’any que ve, vol seguir aquesta línia: “Buscarem la singularitat en les activitats, que es diferenciïn de les presentacions convencionals, però això sempre vol dir més dotació pressupostària”, conclou la directora.
Aquest any serà difícil saber si s’ha tornat a batre rècord d’assistents, atès que l’edició s’ha celebrat en un espai obert en què és no es pot controlar l’aforament diari. Tot i això, Domènech avança que potser es podran “extrapolar dades de visitants a partir de les vendes”. En aquest sentit, Pérdigo té la sensació que, si se n’hagués pogut fer un seguiment, el resultat seria que potser s’han doblat les xifres, però deixa clar que “no es pot assegurar res sense poder fer-ne un control estricte”. De tota manera, el fet que els canvis d’ubicació i de dates d’aquest any no hagin afectat en l’afluència d’assistents fa palès que La Setmana és un esdeveniment cultural que ja s’ha consolidat com el gran festival del llibre el català.