El municipi català amb un índex socioeconòmic més alt gairebé triplica el del més baix. Les diferències respecte a l'indicador que concentra en un únic valor dades en els àmbits laboral, educatiu, d'immigració i de renda és una mostra de la desigualtat al país i el mapa agregat amb tots els municipis permet obtenir un diagnòstic nacional, amb una divisió clara a favor del nord sobre el sud i de l'est sobre l'oest de Catalunya.
Matadepera torna a ser el municipi de més de 500 habitants amb l'índex socioeconòmic més alt del país. Amb dades d'Idescat del 2022 publicades aquest dilluns, la mitjana catalana és de 100 i el municipi del Vallès Occidental, que ja va ocupar el primer lloc l'any anterior, té un índex de 130. El segueixen Castellolí, a l'Anoia (125,5) i Tiana, al Maresme (124,6). Sant Pere Pescador, a l'Alt Empordà (65,6); Salt, al Gironès (59,9); i Barbens, al Pla d'Urgell (54,4) se situen a la cua.
Girona i Badalona són les ciutats amb més desigualtat entre els seus barris o agrupacions censals, amb més de 70 punts de diferència entre extrems. L'índex socioeconòmic territorial (IST) de Girona és 98,4, molt proper a la mitjana de Catalunya, però a l’agrupació censal Girona 7 (Montjuïc), l’IST és 127,8, i a Girona 2 (la Font de la Pólvora - Vila-roja) és 51,4. Hi ha, per tant, 76,4 punts de diferència entre aquestes dues agrupacions censals del mateix municipi. L’IST de Badalona és 94,1, però a l’agrupació censal Badalona 1 (Centre) és 122,1, i a Badalona 9 (Sant Roc Oest - sector plaça de Camarón de la Isla) és 51,5, amb una diferència de 70,6 punts.
En el cas de la capital gironina, per exemple, la zona de Montjuïc té un 71,2% de gent ocupada i un 3,9% de la població més gran de 20 anys amb estudis baixos, mentre que Font de la Pólvora els qui treballen són el 37,8% i els que tenen estudis baixos són el 25,1% del total. Als dos extrems de Badalona es donen xifres similars, amb una renda mitjana de 20.910 euros anuals al barri del Centre i de 7.477 euros a la zona amb un IST més baix del barri de Sant Roc.
Diferències en educació, ocupació, migracions i renda
L'IST concentra en un sol valor la informació de diversos indicadors. Un d'ells és el percentatge de població ocupada entre els 20 i els 64 anys i, entre els municipis de més de 500 habitants, destaquen les Masies de Roda (81,0%) i Vilablareix (80,6%) amb l'índex més alt, mentre que el més baix són a Talarn (37,1%) i Querol (49,3%). També es té en compte el pes dels treballadors de baixa qualificació, que a Matadepera són el 3% del total, mentre que a Soses (39,1%) i Sant Pere Pescador (35,2%) multipliquen per més de deu la població vallesana.
Un altre dels indicadors és el del percentatge de gent amb estudis baixos, que a Vallromanes és del 3,7% i a la Fatarella, del 31,2%. Pel que fa als que no tenen estudis postobligatoris, a Fontanals de Cerdanya només són l'1,1%, mentre que a la Jonquera, el 57,6%. Els estrangers de països de renda baixa o mitjana són menys de l'1% del total a Guils de Cerdanya o a Monistrol de Calders, però a Guissona passen del 50%. I la renda mitjana per persona, que a Catalunya se situa en els 15.519 euros, es dispara fins als gairebé 25.000 a Matadepera o Bolvir, mentre que a Salt o a Massalcoreig es queda en els 10.000 euros.
