De la mateixa manera que la Unió Europea recomana un kit de supervivència en cas de desastres naturals i episodis climàtics extrems, desastres induïts per l'activitat humana, com ara accidents industrials, tecnològics o pandèmies; amenaces híbrides com ciberatacs o la possibilitat d'una agressió armada, el Banc Central Europeu (BCE) també preveu quants diners en efectiu convé tenir a casa per si es dona alguna d'aquestes circumstàncies. I és que, si això passa, els sistemes de pagament electrònics es poden veure perjudicats i és molt probable que quedin fora de servei, tal com va demostrar la gran apagada a la península Ibèrica de l'abril passat.

El BCE ha publicat recentment un informe anomenat Mantingui la calma i dugui efectiu: lliçons sobre el rol únic dels diners físics en quatre crisis en què subratlla la necessitat de guardar diners en efectiu a casa i recorda als bancs que tenen l'obligació de garantir-ne l'accés als clients en tot moment. Si bé, no detalla una quantitat exacta d'efectiu a disposar. Sí que parla d'una "reserva estable de valor".

Les autoritats bancàries de diversos països europeus situen aquesta quantitat entre els 70 i 100 euros per cada membre de la llar. Són els diners que permetrien comprar els productes bàsics de supervivència durant els primers dies d'una possible crisi abans que les autoritats dissenyin un sistema alternatiu de pagament o gestió, o que se solucionin les incidències.

Què recomana el Banc d'Espanya?

El Banc d’Espanya sí que ha donat una resposta clara a través de la seva pàgina web. La institució afirma de manera contundent que “no cal guardar els diners a casa”. En canvi, recomana disposar d’un fons d’emergència que permeti fer front a despeses imprevistes. Aquest matalàs econòmic ha d’estar en un compte bancari que garanteixi la liquiditat immediata, és a dir, un compte a la vista.

El regulador espanyol posa l'accent en el fet que tenir grans sumes a casa pot aixecar sospites en cas d’una investigació policial i no està exempt de riscos com robatoris o incendis, tot i que admet que no hi ha un límit legal per a la quantitat de diners que una persona pot guardar al seu domicili, sempre que aquests diners provinguin d’activitats lícites i estiguin declarats davant d’Hisenda. No té en compte, però, situacions de crisi com les esmentades prèviament.