Amb la millora de l'esperança de vida, els països desenvolupats estan experimentant un augment de la prevalença de malalties neurodegeneratives d'aparició tardana com l'Alzheimer i altres en l'espectre de la demència. De fet, el 2024 hi havia més de 50.000 persones afectades a Catalunya, amb 24 nous diagnòstics al dia, segons les darreres dades de l'Idescat.

En aquestes malalties, la detecció precoç és fonamental, ja que permet elaborar un tractament per alentir-ne l'avenç i garantir les millors condicions de vida possibles per al pacient. Si bé, la població general encara desconeix alguns dels símptomes primerencs més importants.

És el cas de la pèrdua d'audició, estretament relacionada amb l'Alzheimer i la demència en general. Un estudi de l'Escola de Medicina The Johns Hopkins de Baltimore (Estats Units) publicat a la revista científica JAMA Neurology, va constatar ja el 2011 que la pèrdua d'audició lleu indica el doble de risc de desenvolupar demència, mentre que en els casos de pèrdua greu, el risc incrementa fins a cinc vegades. La Fundació Pasqual Maragall també informa d'aquesta relació i subratlla que nombrosos estudis indiquen que la hipoacúsia pot ser un factor de risc addicional de deteriorament cognitiu o de demència en edats avançades i puntualitza que, tot i que ambdues afectacions semblen estar interrelacionades, encara no se sap quina és la naturalesa d’aquesta associació.

La principal hipòtesi és que la hipoacúsia i la demència podrien compartir una causa neuropatològica comuna i es tem que la hipoacúsia pugui ser una manifestació primerenca del desenvolupament d’una demència, anys abans de l’aparició del deteriorament cognitiu. D'altra banda, també es treballa amb la hipòtesi que, com la pèrdua d'audició pot contribuir a reduir la interacció social, això comporti aïllament social i soledat, que se sap que són factors de risc. En tercer lloc, podria ser que el fet que la hipoacúsia requereix més esforç mental per concentrar-se i captar el so, produeixi una “sobrecàrrega” neuronal amb adverses sobre l'estructura cerebral a llarg termini.

La importància de la detecció precoç

Per tot plegat, la Fundació Pasqual Maragall i la comunitat mèdica en general insisteixen en la importància de la detecció precoç dels primers símptomes de deteriorament cognitiu i, especialment, de la pèrdua d'oïda. Accedir al tractament a temps facilita la solució dels inconvenients i permet evitar que el cas evolucioni fins a patologies més complexes i amb un major impacte sobre la qualitat de vida.